04
de febrer
de
2023
Actualitzat:
28
de març,
17:03h
La terminologia bèl·lica s'ha fet servir, al llarg dels anys, com a eina per encoratjar les persones en moments de dificultats, incloses les situacions de malaltia. El tabú que encara suposa la malaltia i la mort ha condicionat la manera en què s'hi fa referència, caient sovint en edulcoracions innecessàries, missatges erronis i una contribució directa a mantenir el tabú. Aquest fet es produeix successivament quan es parla del càncer, malgrat que segons l'Organització Mundial de la Salut, és la principal causa de mort al món. A tall d'exemple, l'any 2020 es van atribuir 10 milions de defuncions al càncer, essent el de mama, el de pulmó i el colorectal els més freqüents. És per aquest motiu que cada vegada més actors de la societat alcen la veu per deixar clar que: "Ni som lluitadors, ni això és una guerra. És una malaltia que alguns tenim la sort de superar i altres no. Així que ningú perd ni guanya, l'únic que alguns han perdut és la vida".
Així ho exposa la presidenta de Gingko Apac Berguedà, l'associació que dona suport als malalts de càncer i fa pedagogia sobre la malaltia a la comarca, Aurora Fernández. Va superar un càncer de mama fa 16 anys, i des dels fa més de 10 que va començar a caminar Gingko que hi està implicada. L'agrupació ho té clar: per trencar el tabú cal començar per la manera que se'n parla i s'entén. "Penso que s’ha de posar el nom que li pertoca a cada cosa. No és ni una malaltia llarga ni un mal dolent, es diu càncer", assevera Fernández, que insisteix que "li diguis com li diguis, no canvia el fet que és el mateix".
I quin és un dels primers vectors de la societat que ha d'evitar aquesta terminologia encobridora per la real? Fernández assenyala als mitjans de comunicació. "Quan una persona famosa pateix càncer, de seguida es mira de no dir la veritat en les notícies. Per mi, això li treu el valor que té, i penso que tots els pacients agrairien que es normalitzi".
En una línia similar, en les jornades com la d'avui, 4 de febrer, Dia Mundial Contra el Càncer, la presidenta de Gingko assenyala que "cal evitar segons quines paraules", insistint que aquestes dates "es commemoren, no se celebren", ja que "un càncer no es pot celebrar mai".
La necessitat de normalitzar
Però el tabú del càncer no només implica les paraules amb les quals s'expressa, sinó que això esdevé la punta d'un iceberg de pors i prejudicis que, habitualment, acaben cobrint la malaltia perquè resulta incòmoda en l'esfera pública, i la relega a l'àmbit privat de cada pacient. En aquest sentit, Fernández fa referència a les maneres diferenciades com la societat percep aquesta malaltia segons si qui la pateix és un infant o un adult: "la imatge que tenim del càncer infantil és la d'un nen calb. En canvi, en un adult, portarà perruca o un mocador". D'aquesta manera, la presidenta de Gingko reflexiona que "podríem aprendre dels nens i nenes, perquè no li donen la importància que li donem els adults a l'aspecte físic", i de fet, assegura que "avui dia, si veiem una dona sense cabells, és molt possible que ens girem perquè ens impacta.
En aquesta línia, l'associació està convençuda que, més que donar l'esquena a les persones que aconsegueixen superar el complex i mostrar-se tal com són, també durant i després de la malaltia, se les ha de felicitar i donar suport. Així, Gingko es mostra crítica amb les polítiques de les xarxes socials, que sovint veten publicacions que versen sobre el càncer de mama atribuint-li un caràcter sexual: "A nosaltres ens han eliminat dues vegades publicacions dient que és contingut sexual perquè hi apareix un mugró, quan en les imatges en qüestió es veia clarament que era una mastectomia". "És una manera de normalitzar la malaltia, i quan una dona amb una mastectomia és capaç de cedir la seva imatge per una campanya, el que hem de fer és aplaudir-la, no vetar-la", sentencia.
Per tot plegat, Gingko continuarà treballant al Berguedà per tal d'anar eliminant tots els entrebancs que presenta el càncer i que es normalitzi, i es presta a tota la comarca per tal de "minimitzar tant com sigui possible el tabú que la cobreix". "Volem que la malaltia es vegi com una més i que moltes persones tenen un bon pronòstic", referma.
Així ho exposa la presidenta de Gingko Apac Berguedà, l'associació que dona suport als malalts de càncer i fa pedagogia sobre la malaltia a la comarca, Aurora Fernández. Va superar un càncer de mama fa 16 anys, i des dels fa més de 10 que va començar a caminar Gingko que hi està implicada. L'agrupació ho té clar: per trencar el tabú cal començar per la manera que se'n parla i s'entén. "Penso que s’ha de posar el nom que li pertoca a cada cosa. No és ni una malaltia llarga ni un mal dolent, es diu càncer", assevera Fernández, que insisteix que "li diguis com li diguis, no canvia el fet que és el mateix".
I quin és un dels primers vectors de la societat que ha d'evitar aquesta terminologia encobridora per la real? Fernández assenyala als mitjans de comunicació. "Quan una persona famosa pateix càncer, de seguida es mira de no dir la veritat en les notícies. Per mi, això li treu el valor que té, i penso que tots els pacients agrairien que es normalitzi".
En una línia similar, en les jornades com la d'avui, 4 de febrer, Dia Mundial Contra el Càncer, la presidenta de Gingko assenyala que "cal evitar segons quines paraules", insistint que aquestes dates "es commemoren, no se celebren", ja que "un càncer no es pot celebrar mai".
La necessitat de normalitzar
Però el tabú del càncer no només implica les paraules amb les quals s'expressa, sinó que això esdevé la punta d'un iceberg de pors i prejudicis que, habitualment, acaben cobrint la malaltia perquè resulta incòmoda en l'esfera pública, i la relega a l'àmbit privat de cada pacient. En aquest sentit, Fernández fa referència a les maneres diferenciades com la societat percep aquesta malaltia segons si qui la pateix és un infant o un adult: "la imatge que tenim del càncer infantil és la d'un nen calb. En canvi, en un adult, portarà perruca o un mocador". D'aquesta manera, la presidenta de Gingko reflexiona que "podríem aprendre dels nens i nenes, perquè no li donen la importància que li donem els adults a l'aspecte físic", i de fet, assegura que "avui dia, si veiem una dona sense cabells, és molt possible que ens girem perquè ens impacta.
En aquesta línia, l'associació està convençuda que, més que donar l'esquena a les persones que aconsegueixen superar el complex i mostrar-se tal com són, també durant i després de la malaltia, se les ha de felicitar i donar suport. Així, Gingko es mostra crítica amb les polítiques de les xarxes socials, que sovint veten publicacions que versen sobre el càncer de mama atribuint-li un caràcter sexual: "A nosaltres ens han eliminat dues vegades publicacions dient que és contingut sexual perquè hi apareix un mugró, quan en les imatges en qüestió es veia clarament que era una mastectomia". "És una manera de normalitzar la malaltia, i quan una dona amb una mastectomia és capaç de cedir la seva imatge per una campanya, el que hem de fer és aplaudir-la, no vetar-la", sentencia.
Per tot plegat, Gingko continuarà treballant al Berguedà per tal d'anar eliminant tots els entrebancs que presenta el càncer i que es normalitzi, i es presta a tota la comarca per tal de "minimitzar tant com sigui possible el tabú que la cobreix". "Volem que la malaltia es vegi com una més i que moltes persones tenen un bon pronòstic", referma.