La corredora de curses de muntanya resident al Berguedà Núria Picas ha posat en valor les qualitats de la comarca aquest dijous en la darrera de les entrevistes que ha organitzat la Delegació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya. En aquesta, l'atleta ha assegurat que aquesta comarca és “un gimnàs a l'aire lliure” i que, per aquest motiu, va tenir clar que era a Berga, on volia viure. 

Durant l'entrevista, en què ha repassat els seus inicis esportius en el marc d'una família apassionada per l'escalada, Picas ha reconegut que, vivint a Manresa, havia de fer uns 20 minuts de cotxe per poder arribar fins a Montserrat, mentre que això a Berga no passa: “De seguida vaig als Rasos de Peguera i a Queralt”. A més, ha reconegut que sovint s'acosta al Pedraforca i el fa “tres vegades”. 

En la cloenda del conjunt d'entrevistes titulades 'Pessics de Vida', l'atleta ha recordat algunes de les primeres sortides a escalar amb els seus pares quan, segons ha dit, es posava els peus de gat amb un gruix de paper de diari perquè li anaven grans. Més endavant, un dels episodis físicament més dolorosos de la seva vida, quan va patir un accident en una via ferrada de Montserrat que li va trencar l'astràgal del peu esquerre. Aquest fet, ha assenyalat, la va fer renunciar a la seva plaça de mossa d'esquadra, tot i que va començar a preparar-se per entrar al cos de Bombers. 

Pel que fa a la seva passió, Picas ha lamentat que siguin “pocs” els que poden viure de les curses de muntanya i, respecte d'ultratrails de gran nivell com ara la Cavalls del Vent, ha afegit que “cal saber quan toca córrer i quan no”, considerant que allò més important és l'esprint final. 

Per acabar l'entrevista, la corredora també ha explicat la seva experiència al Nepal, i ha considerat que va tenir “sort” perquè el terratrèmol que va deixar milers de morts els va enganxar al camp base quan encara no havien iniciat el veritable ascens al Makalu, de 8.000 metres.