Núria Picas, a l'arribada del Trail Catllaràs. Foto: Arnau Urgell

Núria Picas, campiona del món d'ultratrails, va ser el gran atractiu de darrera hora al Trail Catllaràs que es va disputar el cap de setmana passat a la Pobla de Lillet. Va guanyar amb molta claredat –dues hores de marge respecte la segona classificada- però, sobretot, va gaudir d'un recorregut que ella mateixa defineix com el segon millor que ha fet mai. Una injecció de moral per preparar una segona part de la temporada molt exigent que començarà aquest mateix cap de setmana amb l'Epic Trail d'Aigüestortes i que viurà el clímax amb la Ultratrail del Mont Blanc i la Ultra Pirineu. Picas, això sí, avisa que segurament aquest ritme de competició no l'allargarà més de dos anys i admet la sorpresa que desenes de persones li demanin fer-se fotografies tot just arribar a la meta.

- Primer de tot, felicitats per la victòria. Encara que sigui una cursa més o menys local sempre deu venir de gust guanyar... i més, a prop de casa.

- Sí, és una gran cursa, he quedat emocionada. Amb el permís de Cavalls del Vent, on vaig néixer com a corredora d'ultratrails, és la cursa que m'ha agradat més de la meva carrera. M'ha deixat impressionada i m'ha fet molta il·lusió guanyar-la.

- Per la gent de fora d'aquesta comarca el Catllaràs és un massís desconegut. Però sembla que també ho és per molta gent del Berguedà...

- Sí, la veritat és que la gent que som de Berga ens movem habitualment per Rasos de Peguera, per Queralt, la serra d'Ensija... i aquest sector, en canvi, el tenim una mica descuidat. És un problema d'haver d'agafar el cotxe... però és increïble. En tot cas, ja tinc el track guardat al rellotge i penso venir sovint.

- Al Trail Catllaràs ha començat una mica al ralentí però ha acabat molt bé...

- Estic en setmana de càrrega i no he fet el què em tocava, que era descansar. Això ha fet que en els trenta primers quilòmetres no estigués massa alegre de cames, em notava pesada, no tenia bones sensacions i no m'ho estava passant bé. Quan he arribat a la Nou de Berguedà he posat la cinquena, he anat de menys a més, he gaudit corrent i he acabat pràcticament esprintant.

- Com es troba sobretot pensant en la Ultratrail del Mont Blanc que, en principi, és el gran objectiu de la temporada...

- Sí, és el gran objectiu i el gran maldecap. És una cursa molt llarga, de 168 quilòmetres i tot i que l'hagi fet una vegada encara no tinc clar com afrontar-la. S'ha de córrer amb molta calma, amb molt seny, entrenar bé i que sigui el que Déu vulgui.

- No sé si hauria de servir per treure's el mal gust de boca del Campionat del Món de Chamonix?

- Sí, però segurament ja me'l vaig treure a la 4 Trails, ara fa pocs dies als Alps. En tot cas, en aquest esport no es pot estar al cent per cent tot l'any... És una disciplina molt dura, jo enguany porto moltes curses perquè vaig començar al març i pràcticament no he parat. El cos i la ment ho noten... i encara queda el més important: Mont Blanc i Cavalls del Vent [ara amb el nom d'Ultra Pirineu]. Cal fer l'últim esforç.

- Es veu molts anys competint amb el ritme que té actualment?

- No, m'hi veig un parell d'anys. De moment em compensa i continuaré fins que la balança deixi de ser positiva. En tot cas fa de mal dir quan deixaré de gaudir. Les ultres són dures, hi ha moments que pateixes però la recompensa final és millor.

- Ha estat acabar la cursa i desenes de persones, quasi sense temps que es pogués recuperar, li han demanat fotos sense parar. No sé si li ve molt de nou o, fins i tot, la sobrepassa una mica?

- Bé, jo sóc la Núria de sempre, amb els amics de sempre... A mi també em sorprèn però ja fa un temps que està passant. El que compta és que m'ho passi bé corrent i entenc que sentir l'escalfor de la gent també és important.

- Fa pocs dies, una vegada més, va mostrar el seu compromís amb la independència del país. Sembla que, més enllà de les conseqüències que li pugui suposar, ha decidit trencar definitivament amb la Federació Espanyola no?

- Bé, jo no he trencat amb la federació sinó amb Espanya. No m'hi sento identificada i, per tant, no m'agrada representar aquest país i per això no competiré més per la selecció espanyola. Problemes amb l'estelada i la independència? No, jo em creo molts amics i també força enemics. A qui no li agradi que miri cap a una altra banda que jo ho seguiré fent.

Núria Picas, en plena Trail Catllaràs. Foto: Rastres Fotografia