REPORTATGE

La «resistència» del Mercat Municipal de Berga: «Ens han deixat de la mà de Déu»

L'Ajuntament de Berga treballa per donar nous usos a l'equipament tot i afirmar que defensa el model de mercat tradicional i que no pretén expulsar les dues parades que continuen obertes

Malgrat que hi hagi poca oferta, hi ha clientela que continua comprant setmanalment al mercat
Malgrat que hi hagi poca oferta, hi ha clientela que continua comprant setmanalment al mercat | ACN / Mar Martí
Redacció
24 de gener de 2025, 09:50
Actualitzat: 11:02h

Les responsables de Casa Madriles i La Valenciana, les dues úniques parades que continuen obertes al Mercat Municipal de Berga, es consideren "la resistència". L'equipament té capacitat per a 103 parades i, tot i que mai va estar ple, havia arribat a tenir-ne una cinquantena d'obertes. Ara bé, la pèrdua de veïns, sumat a l'obertura de grans superfícies comercials a la ciutat, ha portat el mercat a una situació "de decadència" que, segons el regidor d'Urbanisme, Aleix Serra, no té punt de retorn. D'aquí a quatre anys caduquen les llicències dels paradistes que queden i l'Ajuntament de Berga treballa per donar nous usos a l'equipament.

"Al mercat hi trobaves de tot. Era vida, però ara s'està morint". L'Elena Venturós és una de les dues paradistes que queden al Mercat Municipal de Berga. Havien arribat a tenir porter i servei de neteja, però ara, les dues úniques paradistes que queden al mercat s'han de fer càrrec de tot: des d'obrir i tancar l'equipament cada dia a fer neteja els diumenges perquè la clientela que queda "vulgui continuar comprant", explica a l'ACN. Venturós, que és la responsable de Casa Madriles, lamenta que "cap equip de govern ha fet res per seguir mantenint viu el mercat", i critica que els han deixat "de la mà de Déu". "És una llàstima que es perdi, perquè desapareix el comerç petit i tot se'n va a les grans àrees comercials", declara per la seva banda Anna Maria Capdevila, la responsable de la parada de fruita La Valenciana

Ara bé, tot i que la majoria de les persianes abaixades pugui donar un aspecte "tètric i trist", hi ha persones que continuen apostant pel model del mercat. És el cas de la Maria Àngels Fornell, que continua anant al mercat setmana rere setmana: "És molt trist veure el mercat així, fa molta pena", valora. També ho fa el Joan Bernat. La seva dona havia tingut parada al mercat quan, recorda, "aquí hi havia de tot el que us pugueu imaginar: venda de diaris, sabates, carn, quatre polleries... tècnicament, era el supermercat de Berga quan a la ciutat no n'hi havia cap", subratlla.

Ara bé, les llicències de les dues parades que queden obertes s'acaben d'aquí a quatre anys, i les titulars temen que el consistori no les hi renovin. Cal tenir en compte que, tal com està ara, ni la instal·lació elèctrica ni les mesures contra incendis compleixen la normativa vigent, i per aquest motiu, l'Ajuntament tampoc pot donar llicències noves per mirar de revifar l'espai. Tanmateix, Serra afirma que la corporació local no té cap intenció de fer-les fora. "Són les que han fet resistir el mercat i el que no pretén l'Ajuntament és expulsar-les", assevera, incidint que "si es volen quedar, haurem de trobar la solució, sigui aquí o no". Així, el regidor planteja que les paradistes "potser s'hauran de reubicar en una altra zona de l'equipament, però no volem foragitar ningú, ni molt menys les parades que han aguantat i que han mantingut viva l'activitat al mercat".

parades, persianes, comerç, mercat municipal, Mercat Municipal de Berga, Berga, Berguedà, ACN / Mar Martí
El Mercat Municipal de Berga té capacitat per a 103 parades, però només n'hi ha dues d'obertes ACN / Mar Martí

 

Dotar de nous usos el mercat

L'Ajuntament de Berga defensa el model de mercat tradicional, i assegura que treballarà perquè es pugui mantenir. Tot i això, el regidor d'Urbanisme posa sobre la taula el fet que es tracta d'un equipament molt gran i que pot acollir altres usos: des d'oficines, fins a sales d'activitat o lleure. "Tenim sobre la taula diferents propostes, també per part dels grups de l'oposició, i hem de veure com es pot finançar i també com es pot mantenir". Sigui com sigui, Serra és prudent, i alerta que "no podem fer volar coloms, muntar infraestructures i que després no ho mantingui ningú".

Des de Bergacomercial, la presidenta, Sandra Subirana, veu difícil que el mercat pugui tornar a ser el que era. Per això, l'entitat proposa "donar-li una nova vida", apuntant que es podria convertir en un equipament "cultural, social o de fires". "La nostra idea és reinventar-lo i transformar-lo en un recurs per als veïns, que sigui una peça més del projecte de rehabilitació del barri", subratlla.

Amb tot, l'equip de govern s'ha marcat l'objectiu de definir com ha de ser el projecte per a la dinamització i transformació del Mercat Municipal durant aquest mandat, assegurant que ho faran "d'acord amb les parades" que encara estan obertes. Cal recordar que els diferents grups municipals que conformen el consistori han plantejat diferents propostes per a fer revifar l'equipament, amb una rehabilitació que també ha de comprendre la plaça d'entrada principal i els baixos amb accés des de la Ronda Moreta. En aquestes oficines, l'Ajuntament de Berga i l'Agència de Desenvolupament del Berguedà van començar a treballar plegats per situar-hi un coworking per al sector de la comunicació i les instal·lacions de Ràdio Berga, si bé no s'han fet públics nous avenços d'aquest projecte des que van tenir lloc les eleccions municipals.

Arxivat a