Hi havia una vegada una aranya que havia acabat el fil i caçava les mosques a pedrades. I hi havia una sargantana que havia perdut la cua i ballava com una desesperada. I un ànec sense cap que feia curses de muntanya. I un pollastre enrogallat que cantava "La Traviata". I també hi havia un ase que no tenia una orella i només sentia la meitat de tot el què li explicaven. I un lleó desdentegat que bevia batut de zebra amb una canya. I una zebra sense ratlles a qui deien vianant. I hi havia un camaleó que es va adormir damunt d'un vidre i ara era transparent. I una cangur sense bossa a la panxeta que havia de portar els fills en un cotxet d'aquells amb cadireta. I una cigonya estèril que feia un tractament de fertilitat. I una vaca marejada que donava llet amatonada. I un toro molt elegant amb els collons per corbata. I una formiga gandula que cantava dalt d'un arbre. I un llop que explicava contes als porquets i a les cabretes. I un camell sense cap gep que travessava el desert carregat de cantimplores. I un flamenc que feia ballet i un cigne que ballava flamenc. I una abella amb al·lèrgia primaveral que no trobava flors antihistamíniques. I un cuc de terra a l'Habana. I un mussol amb companyia. I un gat que es va casar amb una roda de recanvi. I una guineu més puta que les gallines. I una granota romàntica que besava tots els prínceps per trobar el seu gripau blau. I un elefant amb una trompa al darrera i una cua al davant. I un cargol de l'honor que va perdre per golejada. I una àliga reial que es va fer republicana. I una hiena ploramiques. I un conill sense calcetes que feia pudor de peix. I una truja que estava a dieta. I una ratatatatatatatartamuda que es deia metralladora. I un cavall de bastons. I un periquito del Barça. I un xai amb pell de llop. I una rateta que passava l'aspirador i sempre pujava i baixava en ascensor. I un tigre que es deia Ton. I un calamar calamuntanya. I un hipopòtam hipotèrmic. I un cocodril que era fill d'una palmera i un mandril. I un goril·la que tenia polls al cul i es depilava les celles. I una gata que menjava xocolata. I un gall d'indi arapahoe. I una marieta que ensenya el camí del cel. I un home ric d'imaginació que no envejava res dels altres.

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Yorgos Konstantinou és un polipàtrida i políglot d'arrels balcàniques i empelt berlinès autotransplantat a Cercs. Treballa d'enginyer visual, cartoonista, il·lustrador, muralista, facilitador gràfic i historietista a www.imagistan.com i com educador, creador i facilitador de jocs de pau a www.irenia.net.