02
de juliol
de
2021, 10:30
Actualitzat:
11:11h
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha aprovat el Pla d’usos de l’embassament de la Baells, presentat pel Consell Comarcal del Berguedà. Aquesta eina, que s’adequa al contingut establert per l’Agència, defineix l’ordenació de les activitats lúdiques que es podran dur a terme a la làmina d’aigua de l’embassament, com el bany en zones habilitades i adequadament abalisades, les activitats aquàtiques i la navegació, a més d’altres serveis auxiliars que s’hi puguin dur a terme perquè esdevingui un motor de promoció econòmica.
Amb l’aprovació del Pla, el Consell Comarcal esdevé, en coordinació amb l'ACA, l’òrgan gestor dels usos turístics i recreatius de l’embassament, fent-se càrrec del control de la mobilitat i els accessos a la làmina d'aigua, la dotació de personal de manteniment i vigilància, la dotació d'una embarcació de servei, així com la neteja i la desinfecció de les embarcacions. Un cop aprovat el pla, el següent pas és l’elaboració d’un conveni de col·laboració, en el qual hi estan treballant l’ACA i el Consell, que permeti garantir el finançament de totes les actuacions previstes.
La navegació a l’embassament
Actualment, la navegació en aquest embassament està confinada (classificació de tipus C) a embarcacions que únicament poden navegar en aquesta massa d'aigua, degut a la presència d'una espècie invasora com el musclo zebrat.
Poden accedir a l’embassament altres embarcacions, sempre que abans i després del seu ús passin per un procés de desinfecció. El Consell es farà càrrec del control dels accesos, la desinfecció i l’assignació de matrícules.
Delimitació aparcaments
A més de les zones d’aparcament ja existents, el pla també preveu la delimitació d’àrees dissuasòries per emplaçar els vehicles dels visitants, sempre i quan aquests estiguin per damunt de la cota 635 metres, amb l’objectiu de reduir riscos d’inundabilitat.
El pla també preveu habilitar itineraris practicables i, en la mesura del possible, garantir l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda fins a les àrees dotacionals, àrees de serveis i zones de bany a tocar de la làmina d’aigua.
Millores ambientals
El pla d’usos, a més de les activitats lúdiques, també contempla diverses accions per a la millora mediambiental de l’embassament. A partir de tècniques de bioenginyeria es contempla la construcció d’illes flotants de vegetació, amb l’objectiu que puguin adaptar-se a les fluctuacions del nivell d’aigua habituals en un embassament. En aquest sentit, es proposa la plantació d’espècies helofítiques autòctones com el canyís (Phragmites australis) o la boga (Typha latifolia) que serveixin també de refugi i de zona d’estada o nidificació d’espècies aquàtiques que fins ara tenen el pantà com a zona de pas.
També s’habilitaran punts d’observació de fauna, concretament en el marge dret, tant en el riu Llobregat a la cua de l’embassament com a la riba del Merdançol.
Més de set anys de treballs
Aquest acord suposa un pas endavant en els treballs iniciats el 2014, a partir de la publicació de la resolució Tes/2543/2014, de 3 de novembre, on es classificaven els embassaments i trams de riu de les conques internes de Catalunya per a definir els espais navegables i el bany. El següent pas va ser l’elaboració d’una proposta normativa per donar formalitat a la figura dels plans d’usos als embassaments i rius, com a instrument de regulació de les activitats i de transferència de competències regulatòries i de control als consells comarcals. S’iniciava així l’impuls definitiu al foment dels usos lúdics a embassaments i rius, garantint la funcionalitat dels embassaments, els seus valors ambientals i el control de les activitats, a la vegada que s’empoderava el món local en l’impuls de l’actiu turístic que representaven embassaments i rius.
Posteriorment, durant el mes de març de 2015 l’Agència va publicar el contingut mínim que havien d’incloure els plans d’usos, una guia imprescindible per a donar suport als consells comarcals en l’elaboració dels mateixos.
Amb l’aprovació del Pla, el Consell Comarcal esdevé, en coordinació amb l'ACA, l’òrgan gestor dels usos turístics i recreatius de l’embassament, fent-se càrrec del control de la mobilitat i els accessos a la làmina d'aigua, la dotació de personal de manteniment i vigilància, la dotació d'una embarcació de servei, així com la neteja i la desinfecció de les embarcacions. Un cop aprovat el pla, el següent pas és l’elaboració d’un conveni de col·laboració, en el qual hi estan treballant l’ACA i el Consell, que permeti garantir el finançament de totes les actuacions previstes.
La navegació a l’embassament
Actualment, la navegació en aquest embassament està confinada (classificació de tipus C) a embarcacions que únicament poden navegar en aquesta massa d'aigua, degut a la presència d'una espècie invasora com el musclo zebrat.
Poden accedir a l’embassament altres embarcacions, sempre que abans i després del seu ús passin per un procés de desinfecció. El Consell es farà càrrec del control dels accesos, la desinfecció i l’assignació de matrícules.
Delimitació aparcaments
A més de les zones d’aparcament ja existents, el pla també preveu la delimitació d’àrees dissuasòries per emplaçar els vehicles dels visitants, sempre i quan aquests estiguin per damunt de la cota 635 metres, amb l’objectiu de reduir riscos d’inundabilitat.
El pla també preveu habilitar itineraris practicables i, en la mesura del possible, garantir l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda fins a les àrees dotacionals, àrees de serveis i zones de bany a tocar de la làmina d’aigua.
Millores ambientals
El pla d’usos, a més de les activitats lúdiques, també contempla diverses accions per a la millora mediambiental de l’embassament. A partir de tècniques de bioenginyeria es contempla la construcció d’illes flotants de vegetació, amb l’objectiu que puguin adaptar-se a les fluctuacions del nivell d’aigua habituals en un embassament. En aquest sentit, es proposa la plantació d’espècies helofítiques autòctones com el canyís (Phragmites australis) o la boga (Typha latifolia) que serveixin també de refugi i de zona d’estada o nidificació d’espècies aquàtiques que fins ara tenen el pantà com a zona de pas.
També s’habilitaran punts d’observació de fauna, concretament en el marge dret, tant en el riu Llobregat a la cua de l’embassament com a la riba del Merdançol.
Més de set anys de treballs
Aquest acord suposa un pas endavant en els treballs iniciats el 2014, a partir de la publicació de la resolució Tes/2543/2014, de 3 de novembre, on es classificaven els embassaments i trams de riu de les conques internes de Catalunya per a definir els espais navegables i el bany. El següent pas va ser l’elaboració d’una proposta normativa per donar formalitat a la figura dels plans d’usos als embassaments i rius, com a instrument de regulació de les activitats i de transferència de competències regulatòries i de control als consells comarcals. S’iniciava així l’impuls definitiu al foment dels usos lúdics a embassaments i rius, garantint la funcionalitat dels embassaments, els seus valors ambientals i el control de les activitats, a la vegada que s’empoderava el món local en l’impuls de l’actiu turístic que representaven embassaments i rius.
Posteriorment, durant el mes de març de 2015 l’Agència va publicar el contingut mínim que havien d’incloure els plans d’usos, una guia imprescindible per a donar suport als consells comarcals en l’elaboració dels mateixos.