15
de març
del
2023
Actualitzat
a les
17:40h
El conseller de Territori, Juli Fernàndez Olivares, ha presentat avui el programa 2023-2030 per estendre el model 2+1 a gairebé 420 quilòmetres de carreteres per evitar accidents frontals i que inclou actuacions valorades en més de 660 milions d'euros. Aquest programa respon a la voluntat de, incidint en el risc d’accidents frontals (un dels que més víctimes greus i mortals provoca a la xarxa viària de la Generalitat), reduir entre el 80 i el 100% dels accidents mortals en els trams on s’actuarà.
En concret, el programa pretén, "intervenint en el 7% de la xarxa, reduir la mortalitat un 20% en el total de carreteres de la Generalitat i, en els trams on actuarem, reduir-la a zero o gairebé zero", ha assenyalat el conseller, que també ha remarcat que "és una estratègia i un pla d’acció del Govern, que té la visió de: incrementar la seguretat viària i fer que aquestes carreteres siguin més còmodes i fluides".
Les intervencions que s'han inclòs en el programa 2023-2030 són: B-224. Sant Esteve Sesrovires - Piera; C-12. Amposta - Lleida; C-14. Alcover - Montblanc; C-14. Ponts - Oliana; C-15. Vilafranca del Penedès – la Pobla de Claramunt; C-25D. Vic Connexió C-17 – C-25; C-26. Balaguer – Artesa de Segre; C-31. Variant de Vilanova i la Geltrú; C-35. La Roca- Hostalric; C-37. Manlleu – la Vall d’en Bas; C-37. Alcover - Valls; C-51. El Vendrell – Vilardida; C-55. Manresa – Súria; C-55. Abrera – Monistrol de Montserrat; C-59. Palau-solità i Plegamans – Caldes de Montbui; C-63. Lloret de Mar - Vidreres; C-65. Girona - Llagostera; C-66. Besalú - Banyoles; C-66. Girona - Palafrugell; L-310. Tàrrega - Guissona; L-311. Cervera - Guissona.
.jpg)
Segons va posar en relleu el conseller fa tot just dues setmanes, "la nostra proposta és que tinguem la capacitat que sigui permeable, i que alhora, resolguem situacions tant en la pujada com en la baixada quan tenim molta demanda". Així, va apuntar que "un cop compartit amb els ajuntaments, i amb un bon acord amb els alcaldes i alcaldesses, podrem tirar endavant el projecte per tal de continuar endavant amb les diferents fases i poder començar les obres".
No obstant això, cal recordar que no és la primera vegada que es treballa des del Departament de Territori per implementar aquest model a la C-16. A inicis de l'any 2019, l'aleshores conseller Damià Calvet va fer públic un projecte d'actuació en aquesta via, en el tram comprès entre Berga i Bagà, amb diferents plantejaments al llarg del recorregut, i mitjançant un sistema de desdoblament reversible "pioner a l'Estat". Aquesta actuació havia de començar a executar-se el 2020 i ser una realitat entre finals del 2021 o ja entrat el 2022, i s'havia valorat en gairebé 180 milions d'euros.
Però aquesta intervenció va quedar en un calaix, i tal com va puntualitzar Fernàndez Olivares, "durant els quatre mesos que fa que faig de conseller, la nostra voluntat ha sigut trobar aquests acords i estem en el final", recalcant doncs que "estem acabant aquesta part de resposta d’al·legacions per començar la següent, la del projecte".
Des de la Generalitat han compartit que, en els últims anys, han aplicat aquest sistema inspirant-se en l’experiència de Suècia, un dels països capdavanters en seguretat viària. En concret, el Govern ha aplicat aquest sistema en trams de la C-55, la C-16, o la C-58, i hi ha fet seguiment de l’accidentalitat. En els trams 2+1 executats, no s’ha produït cap accident mortal causat per xoc frontal o frontolateral, i els accidents mortals s’han reduït un 90% i els greus, un 50%. Segons exposen, el sistema 2+1 incideix en dos factors relacionats amb els accidents frontals: els avançaments inadequats i la invasió del carril del sentit contrari per pèrdua de control o falta d’atenció. A més, destaquen que el fet d'habilitar un carril addicional dota de més fluïdesa la circulació en la via.
L'actuació consisteix, en general, en transformar les carreteres d’un carril per sentit en vies 2+1, afegint un carril addicional que es va alternant en un sentit o altre i reforçant la separació dels sentits. El model 2+1 s’emmarca en les polítiques internacionals de Visió Zero, per tal que no es produeixi cap víctima a conseqüència d’un accident de trànsit. A més, més enllà d'actuar en les carreteres ja existents, des del Departament de Territori remarquen que ja desenvolupen aquest tipus de solucions en els projectes de noves carreteres o en actuacions de seguretat viària en àmbits puntuals.
En concret, el programa pretén, "intervenint en el 7% de la xarxa, reduir la mortalitat un 20% en el total de carreteres de la Generalitat i, en els trams on actuarem, reduir-la a zero o gairebé zero", ha assenyalat el conseller, que també ha remarcat que "és una estratègia i un pla d’acció del Govern, que té la visió de: incrementar la seguretat viària i fer que aquestes carreteres siguin més còmodes i fluides".
Les intervencions que s'han inclòs en el programa 2023-2030 són: B-224. Sant Esteve Sesrovires - Piera; C-12. Amposta - Lleida; C-14. Alcover - Montblanc; C-14. Ponts - Oliana; C-15. Vilafranca del Penedès – la Pobla de Claramunt; C-25D. Vic Connexió C-17 – C-25; C-26. Balaguer – Artesa de Segre; C-31. Variant de Vilanova i la Geltrú; C-35. La Roca- Hostalric; C-37. Manlleu – la Vall d’en Bas; C-37. Alcover - Valls; C-51. El Vendrell – Vilardida; C-55. Manresa – Súria; C-55. Abrera – Monistrol de Montserrat; C-59. Palau-solità i Plegamans – Caldes de Montbui; C-63. Lloret de Mar - Vidreres; C-65. Girona - Llagostera; C-66. Besalú - Banyoles; C-66. Girona - Palafrugell; L-310. Tàrrega - Guissona; L-311. Cervera - Guissona.
Mapa de les actuacions pel desplegament dels carrils 2+1 fins al 2030 Foto: Departament de Territori
La C-16 al Berguedà, en al·legacions
D'aquesta manera, en aquesta convocatòria, Territori no ha inclòs el tram de la C-16 que transcorre pel Berguedà. Cal recordar que, durant la seva visita a Berga, el mateix Fernàndez Olivares, a preguntes de la premsa, va declarar que "hem anat incorporant al·legacions al projecte del 2+1 per tal de poder-lo implantar", i va emplaçar en el marge de "les pròximes setmanes" el termini per "compartir el projecte amb els diferents ajuntaments dels municipis del recorregut on s'implantaria aquest tercer carril".Segons va posar en relleu el conseller fa tot just dues setmanes, "la nostra proposta és que tinguem la capacitat que sigui permeable, i que alhora, resolguem situacions tant en la pujada com en la baixada quan tenim molta demanda". Així, va apuntar que "un cop compartit amb els ajuntaments, i amb un bon acord amb els alcaldes i alcaldesses, podrem tirar endavant el projecte per tal de continuar endavant amb les diferents fases i poder començar les obres".
No obstant això, cal recordar que no és la primera vegada que es treballa des del Departament de Territori per implementar aquest model a la C-16. A inicis de l'any 2019, l'aleshores conseller Damià Calvet va fer públic un projecte d'actuació en aquesta via, en el tram comprès entre Berga i Bagà, amb diferents plantejaments al llarg del recorregut, i mitjançant un sistema de desdoblament reversible "pioner a l'Estat". Aquesta actuació havia de començar a executar-se el 2020 i ser una realitat entre finals del 2021 o ja entrat el 2022, i s'havia valorat en gairebé 180 milions d'euros.
Però aquesta intervenció va quedar en un calaix, i tal com va puntualitzar Fernàndez Olivares, "durant els quatre mesos que fa que faig de conseller, la nostra voluntat ha sigut trobar aquests acords i estem en el final", recalcant doncs que "estem acabant aquesta part de resposta d’al·legacions per començar la següent, la del projecte".
El model 2+1, gran aliat en la seguretat viària
Des de la Generalitat han compartit que, en els últims anys, han aplicat aquest sistema inspirant-se en l’experiència de Suècia, un dels països capdavanters en seguretat viària. En concret, el Govern ha aplicat aquest sistema en trams de la C-55, la C-16, o la C-58, i hi ha fet seguiment de l’accidentalitat. En els trams 2+1 executats, no s’ha produït cap accident mortal causat per xoc frontal o frontolateral, i els accidents mortals s’han reduït un 90% i els greus, un 50%. Segons exposen, el sistema 2+1 incideix en dos factors relacionats amb els accidents frontals: els avançaments inadequats i la invasió del carril del sentit contrari per pèrdua de control o falta d’atenció. A més, destaquen que el fet d'habilitar un carril addicional dota de més fluïdesa la circulació en la via.L'actuació consisteix, en general, en transformar les carreteres d’un carril per sentit en vies 2+1, afegint un carril addicional que es va alternant en un sentit o altre i reforçant la separació dels sentits. El model 2+1 s’emmarca en les polítiques internacionals de Visió Zero, per tal que no es produeixi cap víctima a conseqüència d’un accident de trànsit. A més, més enllà d'actuar en les carreteres ja existents, des del Departament de Territori remarquen que ja desenvolupen aquest tipus de solucions en els projectes de noves carreteres o en actuacions de seguretat viària en àmbits puntuals.