N’estava tipa!
Tipa de la seva indolència, de la seva despreocupació i del seu sarcasme. Tipa!
Tipa de la seva apatia emocional, de la seva apatia sexual i de les contínues brometes al·lusives a les meves formes cada cop més amples i arrodonides. Fins al capdamunt!
Era l’home més simpàtic del poble, tothom hi reia molt i sempre m’havia de sentir allò de què viure amb ell devia ser una festa continuada.
Una festa??? Mai s’agafava res seriosament i sempre havia de passar jo al davant de tot i treure les castanyes del foc si anaven mal dades. No podia més, i les seves evasives ocurrents, i recurrents, així com les seves conyetes sobre les meves corbes desbordades, potser ingènues, però enverinades, ja no em feien puta gràcia.
Per això, per fer-lo reaccionar d’una vegada, esperançada d’obtenir d’ell una resposta a l’altura de les circumstàncies, el vaig amenaçar amb què un dia marxaria de casa i l’abandonaria... I ell va contestar que, si ho feia, segur que deixaria un buit molt gran.
X.jpg) avier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga. |
 Bet Calderer és una berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col·laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”. |
