L’Associació Basket Beat ha aterrat aquest estiu al Berguedà, concretament, al municipi d'Olvan. Ho ha fet amb el seu projecte inclusiu Bots pel canvi, una iniciativa que crea noves formes de relació a partir d'una activitat centrada en la sonoritat i musicalitat de les pilotes de bàsquet. "Les mirades, la pilota, el grup i la música serveixen d’excusa per revisar-se i qüestionar-se a un mateix", assegura Nicolas Ortiz, un dels educadors del projecte.
Basket Beat va néixer l’any 2009 de la mà de l’integrador social, educador i musicoterapeuta Josep Maria Aragay. Combinant esport i música, la proposta pretén apropar-se a les persones i "connectar" amb elles. Aquests dos ingredients, combinats amb les diferents dinàmiques que s'implementen a cada taller permeten que els participants "puguin adonar-se que es poden fer les coses de diferents maneres". De fet, Aragay també explica, en declaracions a l'ACN, que les reflexions sorgeixen de petites accions, com "si bé passes la pilota a un company o te la quedes".
La iniciativa s'ha desplegat mitjançant la col·laboració de l’Ajuntament d’Olvan i l’Escola Terapèutica i Educativa Valldaura, amb la missió de treballar la salut mental des d’una mirada lúdica, cultural i esportiva. Fins a finals d'any, es faran una trentena de sessions amb diferents col·lectius més enllà del centre, sumant diferents grups de gent gran d’Olvan i Cal Rosal, estudiants, usuaris de la Fundació Horitzó i veïns del municipi. "És una activitat que li pot anar bé a tothom, ja que compartim un espai de risc i ens relacionem amb persones amb qui habitualment no hi tenim relació", exposa Aragay. La cloenda del projecte serà amb un espectacle conjunt de totes les persones que hi hauran participat.
El director clínic d’Amalgama 7 -grup terapèutic que gestiona l'escola terapèutica-, Jordi Royo, destaca que la proposta de Basket Beat té tres grans virtuts: la inclusió, la sensibilització i la superació. Royo valora que és molt important que la societat "pugui entendre que la salut mental no és una anomalia i una situació de marginalitat, sinó un trastorn que ens pot afectar a tots". De fet, el director assenyala que tres de cada quatre adults que pateixen un trastorn mental l’han iniciat a la infantesa o a l’adolescència i, per això, veu rellevant que el projecte no es faci portes endins de l’escola sinó que interpel·li diferents actors de la societat.
"Botant fort la pilota notava que em desfogava i em quedava més tranquil·la", admet la Daniela, usuària de Valldaura i participant en la dinàmica amb les pilotes. Una opinió similar a la de la Dalia, també jove de l'escola, que relata que mentre fan els exercicis "sorgeixen coses peculiars": "Ens posem a parlar i surten coses que no tenen res a veure amb el bàsquet". "Per un moment estàs dins d’un grup i, encara que no et portis bé amb tothom, estàs fent una cosa junts", afegeix. De fet, per a Nicolas Ortiz, un dels principals valors de la iniciativa és que "Basket Beat proposa un espai on el grup, si vol, pot entrar en un procés de canvi". "Nosaltres posem uns elements com són la mirada, el silenci o la música, i això serveix d’excusa perquè les persones puguin revisar-se i qüestionar-se, i reflexionar si hi ha coses que volen canviar", explica.