César Vidal bat, al seu programa d'Esradio, tots els rècords d'estupideses per minut. En vint-i-cinc minuts de deliri i ajudat pels seus contertulis, estableix trames mafioses dels partits polítics catalans que es dedicarien a extorquir, amenaçar i assassinar els responsables de finances de les principals formacions.

L'orígen d'aquesta crema de catalans és en l'article que José G. Domínguez ha publicat a Libertad Digital la conclusió del qual, en paraules del seu autor, seria: "El verdadero hecho diferencial de Cataluña no es ni la sardana ni la 'botifarra amb mongetes' que es lo que yo entendía, sinó este extraño sesgo a fallecer de modo imprevisto que tienen los responsables financieros de la casta política".

A Cristina Losada li crida l'atenció el cas d'Itziar González, regidora dimitida de l'Ajuntament de Barcelona que, segons Domínguez, hauria estat expulsada i amenaçada de mort. Losada -ves a saber per quin estrany camí- conclou: "¿De quien ha recibido las amenazas de muerte? Por lo que se cuenta es evidente que dentro de su propio partido. Es decir, que una banda de su propio partido amenaza de muerte a esta señora". I és que la senyora Losada és molt d'anar per lliure. Vegeu aquesta citació ad libitum de Samuel Johnson: "El nacionalismo es el ultimo refugio de los bribones".

Bo, també, el moment en que García Domínguez diu que a la manifestació pel cas Banca Catalana hi van anar “máximo 50.000 y soy generoso”. Ja sabem qui fa els càlculs de la Guàrdia Urbana. També és graciós quan diu “Tu puedes poner TV3 y te sale la señora Rahola, en su condición de tertuliana y de loro polifónico”.

Finalment, també han estripat Jimmy Carter per les seves paraules d'ahir a Barcelona. Vidal ha dit “Hasta en una zona tan maravillosa como el sur de los EEUU tiene que haber un imbécil”.