“El pas del temps també és inexorable per a les llengües i, de retruc, per a les dites”, afirmaven Víctor Pàmies, Joan Antoja i Anna Maria Matas, autors de 102 dites il•lustrades per a tothom (Cossetània), en una entrevista la setmana passada a Nació. Per això, refranys que fa dècades o segles eren molt populars actualment han perdut vigència o sentit. Els autors ens posaven com a exemple el de Quan l’octubre és finit, mor la mosca i el mosquit, que fa referència “a l’arribada del fred i, amb ell, la desaparició de molts insectes que necessiten un clima càlid per sobreviure”, perquè, a diferència de fa un temps, avui dia “és del tot habitual veure i patir picades de mosquit molt més enllà de l’octubre”.
De fet, apuntaven que, a banda d’aquest refrany, “en català en tenim un bon grapat més que al·ludeixen a la saviesa popular sobre les estacions, el temps i la natura”. Però, com veiem, el canvi climàtic “incideix clarament en aquestes dites, de manera que moltes ja no encaixen avui dia”. Per comprovar-ho i reflexionar-hi, experts en paremiologia, meteorologia i agricultura aquesta setmana ens ajuden a veure com el canvi climàtic ha alterat el repertori de dites populars catalanes a partir d’uns quants exemples.
Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat
El paremiòleg Víctor Pàmies recull aquest refrany al projecte Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) i, segons les fonts consultades, significa que “tradicionalment l’octubre sempre ha estat un bon mes per sembrar cereals com el sègol, l’ordi i el blat”. Avui dia, però, la cosa canvia: “L’any passat, durant la campanya 2023-2024, si haguéssim sembrat el sègol, l’ordi i el blat a l’octubre, possiblement hauríem fracassat, perquè del 15 d’octubre al 17 de gener hi va haver tres mesos de sequera a la zona del pla de Mallorca”, explica Joan Roig, bioquímic i pagès a l’Agrícola Son Burixó de Sant Joan (Mallorca). Per exemple, afegeix, “si haguéssim sembrat l’ordi i el blat el 20 d’octubre, possiblement haurien tingut moltes dificultats per néixer i créixer, perquè necessiten una mica d’humitat i no hi havia gens de reserva d’aigua dins de la terra”. De fet, apunta, “vam haver d’esperar que plogués i fins al gener no en vam poder sembrar, cosa que ens va desbaratar molt l’anyada, ja que el cereal només va tenir quatre o cinc mesos per fer-se”.
Tot i això, en aquest sentit també cal tenir en compte les varietats: “Nosaltres sembrem dues varietats de cereal: el de cicle llarg, el primerenc, que se sol sembrar entre l’octubre, el novembre i la primera quinzena de desembre i necessita més temps per desenvolupar-se i un clima més humit, i el de cicle curt, el tardà, que se sol sembrar a partir del gener i necessita menys temps per desenvolupar-se i que plogui en aquest temps en concret”, assenyala Roig. I “per no jugar-nos-ho tot a una carta”, prossegueix, “ho tenim a 50%-50%: l’any passat, per exemple, només vam poder sembrar ordi de cicle curt, que es pogués desenvolupar a partir del gener, perquè va ser quan va ploure”. Per tant, “a tot estirar, avui dia, almenys a la zona del pla de Mallorca, a l’octubre només hi pots sembrar civada, que és un cereal més rústic i et pot aguantar més; ordi i blat, ni pensar-ho, perquè és molt complicat que funcioni bé”, conclou l’agricultor.
El maig deixa l’ordi granat i el blat espigat
I realment és cert que el maig deixa l’ordi granat i el blat espigat? Roig assenyala que, així com a l’anterior hi tenen importància les pluges, en aquest refrany, també recollit per Pàmies a la PCCD, les temperatures hi tenen un paper rellevant: “La temperatura també és important, perquè determina que el cereal es pugui desenvolupar més aviat o més a poc a poc; per tant, és clau que faci la temperatura que toca en cada moment”. Per exemple, “si ara, a l’abril, es posa a fer molta calor, el sembrat s’anticipa molt al cicle i aquest cereal fa més via de la que hauria de fer, i si fa més via del que toca, tens la planta perfectament formada, però el procés de granar, una de les parts crucials, no acaba d’anar bé, perquè, si fa molta calor, el cereal no acaba de fer la feina que li toca”.
Així mateix, apunta que “aquesta campanya tothom ha sembrat una mica més prest perquè ha estat un any de més pluja, si ho comparem amb la campanya de l’any passat”. Per exemple, diu, “ens plantem a l’abril amb tot el blat ja pràcticament amb l’espiga treta”, i no pas al maig, com indica el refrany, perquè “l’ordi sol ser més primerenc i el blat sol anar una mica més enrere”. Ara bé, “si es disparen les temperatures a partir d’ara i fins al maig, amb el procés de granar el blat, posterior al d’espigar, tindrem problemes”, avisa el pagès.
Pel juny, l’albercoc en vuit dies és groc
Pel que fa a la fruita, tradicionalment, segons el refranyer, l’albercoc al juny en vuit dies és groc perquè “el sol fort i la calor intensa fan que maduri aviat”, com bé recull Pàmies a la PCCD. Abans d’això, però, ha d’haver passat per un període de fred. Ho explica Roig: “Els arbres fruiters de pinyol, com ara els albercoquers i els melicotoners, necessiten el que es coneix com a hores fred, és a dir, períodes en què la temperatura ha d’estar a menys de 7,2 graus, i cada hora que estem a menys de 7,2 graus, és una hora fred. Això permet a l’arbre descansar, perquè necessita tenir un període de descans, com les persones”. El problema, afegeix, és que “els darrers cinc anys no ha fet tant de fred com els altres: venim d’hiverns poc freds, potser enguany ho ha estat una mica més, però l’any passat no ho va ser gens. I si no pots acumular hores fred, els arbres no descansen i això té una deriva directament damunt la floració i el quallat del fruit”, i pot passar que, a diferència del que diu el refrany, al juny l’albercoc en vuit dies no sigui groc.
L’agricultor, però, més que en els albercocs, ho ha notat en els melicotons: “El melicotoner és una de les varietats que mínim han de menester unes 400 hores fred. L’any passat no hi vam arribar i enguany més o menys hi hem arribat, però fa estona ens podíem plantar potser a les 700 o 800 hores fred, que és el que volen aquestes varietats, i ara és molt difícil arribar-hi”. Malgrat tot, deixa clar que això en cada zona i lloc “afecta de manera diferent”. Al final, però, conclou el que ha passat és que “el tema climàtic s’ha polaritzat i ha anat a coses més extremes, fet que implica que la versatilitat de fa un temps de poder sembrar una cosa o una altra ara desaparegui”.
Actualment, exposa, “per poder sembrar coses que siguin productives, ens hem d’adaptar a les condicions climàtiques actuals i les hem de conèixer perfectament al mateix temps que van canviant”. En la mateixa línia, apunta que “fa anys el calendari agrícola seguia més el seu curs i era molt més matemàtic, i t’asseguraves que l’anyada era molt més regular; en canvi, avui dia és més canviant i irregular, sempre estàs amb la incògnita”: “Si hagués de dir les vegades que entro a l’Aemet i miro les estacions meteorològiques, les anàlisis de pluja que fem, els canvis de varietats que hem fet els darrers anys per adaptar-nos als cicles més curts i als més llargs és una autèntica barbaritat”. Al contrari, “fa anys tenien una varietat o dues de cada cereal, i amb això podien passar dècades sense fer cap mena de canvi pràcticament, ara el canvi climàtic ens obliga a estar en constant canvi”, lamenta el pagès.
El març marceja i l’abril bogeja
Aquest any, a diferència dels últims, en què l’estiu s’avançava una mica, sembla que aquest refrany s’ha complert amb escreix, perquè Catalunya ha viscut el març més plujós d’ençà que hi ha dades, amb “una quantitat també inusualment alta de dies amb ruixats, fossin intensos o lleugers”. Malgrat que “els últims anys ha estat un mes sec per la sequera i no marcejava, el març sol ser molt variable sempre”. Però, al final, “la variabilitat és això, uns anys un març sec, i d’altres, com aquest, molt plujós”, apunta Àlex Sancliment, meteoròleg, geògraf i gestor del compte @eltempsabcn. Com bé recull Pàmies a la PCCD, a partir del Diccionari català-valencià-balear, aquest refrany ja vol dir això, que al març “el temps sol ser variable, que no se’n poden fiar, perquè tan bon punt fa sol com plou o fa una ventada”. Ara bé, encara caldrà veure com va l’abril, tot i que aquesta setmana ja hem pogut comprovar que sí que és cert que bogeja.
Per Setmana Santa, pluja o vent; altrament, no és santa
Aquest abril també ve acompanyat de Setmana Santa, període en què sempre ens amoïna el temps, ja que la gent aprofita per fer alguna escapada o per celebrar aquestes festes amb els familiars. A diferència de l’any passat, enguany Pasqua és a l’abril, i no pas al març. Tot i això, el refrany Per Setmana Santa, pluja o vent; altrament, no és santa ens indica que, independentment de si s’escau en març o en abril, és comú que el temps sigui molt variable o directament dolent durant aquesta festivitat. Així mateix, ja fa uns quants anys que gaudim de la Setmana Santa amb sol, tot i que algun any ha fet alguna ruixada. De fet, el refranyer diu que Per l’abril, aigües mil, i, encara que no ho sembli, “la quantitat mitjana de pluja a l’abril no ha variat gaire les últimes dècades i, per exemple, a Barcelona ha crescut”, apunta Sancliment.
Entre Sant Jordi i Sant Marc, un dia d’hivern hi cap
I, després d’aquesta Setmana Santa, arriba Sant Jordi, amb una edició amb més espai que mai a Barcelona, i tothom també vol viure aquesta festa amb bon temps i alegria. El refranyer, però, diu que entre el 23 d’abril, el dia de Sant Jordi, i el 25 d’abril, el dia de Sant Marc, “un dia d’hivern hi cap”. Abans, aquest refrany tenia força sentit perquè era normal que entre Sant Jordi i Sant Marc fes dies de fred, ja que, encara que l’abril formi part de la primavera, l’hivern no es donava per tancat fins gairebé a finals d’aquest mes. Ara, en canvi, aquests dies la gent ja aprofita per treure la roba d’estiu i, fins i tot, s’atreveix a posar-se-la. En aquest sentit, també perd vigència el refrany Per l’abril, no et treguis ni un fil, ja que “la temperatura mitjana avui dia ha pujat força” en comparació amb fa uns quants anys, afirma el meteoròleg: “La temperatura mitjana dels mesos d’abril entre el 1991 i el 2020 és de 13,7ºC, i la dels 30 anys anteriors, del 1961 al 1990, va ser de 12,2ºC”.
Amb tot, no és pas casualitat relacionar les festivitats amb el temps: “A través del refranyer es transmeten els coneixements sobre els fenòmens atmosfèrics i el cicle dels cultius, sempre molt vinculats a les festivitats i al cicle anyal del camp”, explica Pàmies. Així mateix, “hem d’entendre quina funció feia el refranyer en el moment que apareix com un recurs de la llengua”, perquè “els refranys neixen en un entorn oral, en el si d’una societat analfabeta, que no sap llegir ni escriure, i que ha de transmetre coneixements vitals, molt importants per a la seva supervivència, de generació en generació”. Per això, els coneixements que es transmetien de pares a fills eren “els que els podien permetre sobreviure: les feines del camp o l’observació de la natura i dels fenòmens meteorològics, que et podien estalviar un mal pas, o una situació de perill”, conclou el paremiòleg.
