La popularització dels castells en les dues últimes dècades ha fet que la tradició s'hagi estès més enllà de les fronteres catalanes, i és que una vintena d'agrupacions aixequen castells de manera regular arreu del món, segons consten a la Coordinadora de Colles Castelleres. És el cas, per exemple, de colles properes geogràficament com les d'Andorra, la Catalunya Nord, l'Alguer o de Madrid, però també d'altres de més llunyanes com les de Montreal, Sidney o Tòquio.

De naturalesa menys competitiva i més avesades a la reivindicació cultural, la Coordinadora comptabilitza oficialment més d'una vintena de colles a tot el món. Són els castellers d'Andorra, de Tolosa, d'Estocolm, d'Helsinki, d'Euskal Herria, de Berlín, de Dublin, de Lausanne, de Lo Prado, de Melbourne, de Madrid, de Montreal, de París, de Sidney, de Tòquio, de Zurich, de Londres, d'Edimburg, de l'Alguer, de Brussel·les  i de Copenhaguen.

Els gatos de Madrid

La colla castellera de Madrid, també coneguda com els Gatos, va néixer l'any 2017 vinculada al Cercle Català de la ciutat. Després de patir una mica durant la pandèmia i el confinament, actualment viuen un moment dolç, amb més de mig centenar de membres actius que assagen cada setmana a un antic gimnàs d'arts marcials del barri de Vallecas. Per les seves actuacions escullen sovint una ubicació emblemàtica, la plaça Espanya, on actuen davant el monument a Cervantes i les figures de Don Quixot i Sancho Panza, a escassos metres del Palau Reial, el Senat i la Gran Via.

Una única colla a Andorra

Una mica més a prop de Catalunya, a Andorra, una norantena de persones formen part de l'única colla castellera que hi ha al país. El seu objectiu és poder arribar, aquest any, al centenar, tenint en compte que abans de la pandèmia havien aconseguir reunir-ne fins a 150 a la Diada Castellera Internacional de Tarragona. De fet, en aquella ocasió van dur a terme una de les seves millors actuacions, fent la Torre de Sis, el Pilar de Cinc i el Cinc de Sis, entre d'altres.

Fer castells a la Catalunya Nord

L'Associació Aire Nou de Baó (Rosselló), a la Catalunya del Nord, fa 30 anys que promouen accions per difondre la llengua i la cultura catalana. Una d'elles és la colla dels castellers de Riberal. El president de l'entitat, Bernat Casals, explica a l'ACN que la intenció inicial era acostar-se a persones joves, ja que amb altres iniciatives com ara els gegants o els correfocs ja comptaven amb gent de totes les edats. Casals assegura que al principi els va costar aconseguir gent perquè no sabien què eren els castells: "La gent ens deia que aquí no n'hi havia, de colles". Ara, però, són un centenar de persones que es reuneixen els dimarts i els divendres al vespre durant dues hores.

Els Mannekes de Brussel·les

El centre neuràlgic de la política europea també té la seva colla castellera, els Mannekes de Brussel·les. El seu cap de colla, Joan Gonzalez Fabra, ha destacat el paper que tenen les agrupacions internacionals més enllà de la pràctica castellera, sota la idea d'explicar-se al país que els acull. Gonzalez ha posat en valor la tasca de difusió cultural que duen a terme: “Hi dediquem moltes energies i esforços, contactem amb institucions, amb la premsa, amb tothom que hi estigui interessat”.

Plantar castells passant l'Atlàntic

Els castells també s'han fet un lloc a l'altra banda de l'Atlàntic. Si bé inicialment la majoria de mebres eren catalans residents al Quebec, la tendència s'ha invertit els últims anys i ara els components són principalment locals. Serge Mainville va fundar fa anys els Castellers de Montreal. Reconeix que fer viure una manifestació cultural tant vinculada amb la terra lluny de Catalunya és un "repte", com també el fet de no poder participar en trobades o de relacionar-se amb altres colles. "Quan necessitem fer tallers o tenir més experiència dins de la colla no és fàcil", reflexiona. 

Com en el cas d'altres colles internacionals, també constata la dificultat de donar a conèixer l'activitat en un espai en el qual "no hi ha història castellera". Hi ha un repte, però, afegit en el cas del Quebec, el clima. "Assajar és difícil perquè aquí hi fa molt fred  i necessitem assajar en un local, que ha de tenir condicions concretes", precisa. Amb tot, mostra amb orgull ser l'única colla castellera de l'Amèrica del Nord. 

Una agrupació castellera al Japó

L'Àsia ha tingut, des de fa anys, colles castelleres a diversos països. Als populars Xiquets de Hangzhou, actualment inactius però que van arribar a participar en el Concurs de Castells de Tarragona, s'hi ha sumat ara una iniciativa castellera al Japó de la mà de Pau Ramos, els Castellers de Tòquio. Aquest astrofísic de professió, es va traslladar a viure al país nipó fa tres anys, però feia més d'una dècada que havia entrat en l'entorn casteller amb la colla de Sants. L'experiència el va transformar.

Des del març, entre 20 i 30 membres -principalment japonesos, però també catalans i ciutadans d'altres nacionalitats- assagen de manera regular els diumenges i ja es plantegen algunes actuacions per a finals d'any. De fet, les trobades són un espai on treballar l'aspecte físic i, alhora, fer relacions socials. "És obert a tothom, qualsevol persona hi és benvinguda, de totes les edats, gèneres i nacionalitats", assegura Pau Ramos.