"El futur ja ha passat i el passat aguaita". La frase, amb un punt inquietant, és del filòsof Santiago Alba Rico. Amb un Occident que sembla tenallat pel dubte, quan la idea de futur està en crisi i encerclada per les pors, de l'amenaça climàtica a la irrupció de la IA i les noves tecnologies, amb guerra a Ucraïna i l'Orient Mitjà -dues de les 60 guerres enceses al món-, l'esperança sembla batre's en retirada. Realment és així? Des del món del pensament, n'hi ha que no es volen lliurar al pessimisme. El Festival de les Humanitats de Dénia ha engegat la seva tercera edició aquest dijous amb el lema "Desconfinar el futur: els límits".
Aquest dijous, ha estat el filòsof Massimo Cacciari, catedràtic de la Universitat Vita-Salute San Raffaele de Milà, qui ha llegit la lliçó inaugural. Cacciari és un pensador però també un home d'acció política. Vinculat a l'esquerra italiana, ha estat dues vegades alcalde de Venècia. Cacciari ha descrit les transformacions produïdes a Europa, que va liderar fins a la Primera Guerra Mundial, quan s'imposa un Occident nord-americà, una Europa atlàntica. La caiguda de l'URSS fa que Occident es trobi davant una cruïlla, després que desaparegués l'equilibri generat per la Segona Guerra Mundial.
Cacciari s'ha preguntat si l'actual fase de la globalització comporta l'existència d'un estat-món, un destí davant del qual només pot haver resistència "però encadenada", o bé convenir en una estratègia per conviure entre tots per fer la pau. "Globalització econòmica, tècnica, científica, no ha d'equivaler a hegemonia política", ha dit.
El filòsof italià ha considerat que els Estats Units es van equivocar des dels anys noranta apostant per l'hegemonia oblidant la història. "Ha faltat la cultura de la diferència, que és la base de la democràcia i el que permet afrontar els conflictes". "Occident va escollir la via de reproposar la seva hegemonia a escala global", ha considerat. "És cert que l'URSS es va desmoronar, però això va ser la fi de Rússia? Rússia era l'acudit que representaven els discursos de Ieltsin? Es va oblidar de mirar el retrovisor, com tampoc es va tenir en compte que la Xina estava destinada a esdevenir un gran poder imperial. I no es va mirar cap a l'Índia ni Àfrica del Sud".
"Què fer ara?", ha afirmat, proposant un "nou fedus", un model de federalisme entre les grans potències globals per evitar una ruptura que ja s'està produint. Cacciari ha al·ludit al fet que Europa és l'11% del PIB mundial i ha assenyalat que "resistir vol dir tan sols ajornar el crepuscle", que es pot produir en cent anys, ha dit. Ha afirmat que la construcció de murs i centres d'internament són "símbols enormes d'una davallada". El filòsof italià ha advocat perquè Europa "sigui aliat, no serf dels Estats Units, abans de la catàstrofe. Hi estem a prop".
"Hem de canviar de rumb i ho hem de fer entendre als amics nord-americans. Només Europa ho pot fer. Europa és un pont", ha assegurat Cacciari, "és la combinació de l'Europa atlàntica, l'Europa mediterrània, que ha fracassat, i l'Europa oriental, on assistim a una guerra civil clàssica". L'exalcalde de Venècia ha reclamat amb un punt de dramatisme que "Europa ha de proposar un pla de pau per a Ucraïna. Ho pot fer? Europa ha de fer entendre a totes les potències que la idea d'un Occident hegemònic ja ha acabat".
"Guerra sense límits"
Josep Ramoneda ha reclamat "pensar i fer" davant un moment de "ruptura de límits que posa en perill la mateixa condició humana". Ha assenyalat fotografies del moment, com la de Benjamin Netanyahu en la seva "guerra sense límits" o la campanya de Donald Trump "impulsada per multimilionaris de grans grups comunicatius". Ramoneda ha posat Cacciari com a exemple de pensar i fer, de la reflexió crítica i l'acció política.
L'encontre de Dénia, que s'allargarà fins dissabte, aplega especialistes de les humanitats i les arts a l'entorn els grans interrogants del present. És un projecte impulsat per l'Ajuntament de Dénia i Baleària i que organitza la Fundació Creativa Dénia, sota la direcció acadèmica del filòsof Josep Ramoneda i l'economista Jordi Alberich (La Maleta de Portbou).
"Els nord-americans semblen dividits en dues espècies"
El periodista John Carlin ha intervingut en un diàleg amb Ramoneda per parlar dels límits de la política i s'ha centrat en les eleccions nord-americanes. Ha explicat que ja des dels anys 90 es percebia que hi havia no dos partits, sinó dues mentalitats, "dues espècies" en la societat nord-americana. Ho ha atribuït, més enllà de la situació econòmica (ningú ho va dir millor que l'assessor demòcrata James Carville: "és l'economia, estúpid"), un rerefons cultural. "Una part del país se sent menystingut per l'Amèrica liberal, progre diríem aquí. Quan Hillary Clinton va titllar els partidaris de Trump com a deplorables, va cometre un greu error".
Carlin ha dit amb cruesa que en aquestes eleccions molt pocs decidiran la sort de molts i que els resultats seran decidits en uns territoris molt petits: "21 comtats decidiran com acabarà la guerra d'Ucraïna", afirmant que l'elecció de Trump o de Kamala Harris canviarà més coses per la gent que viu a Europa o Ucraïna que pels que viuen a Texas".