Davant d'un món "que cau a trossos", hi ha dos camins possibles: esperança o desesperança. Així ho planteja l'escriptor, filòsof i teòleg Francesc Torralba (Barcelona, 1967) en el seu assaig Anatomia de l'esperança (Destino), que arriba a les llibreries aquest dimecres, després d'haver guanyat el Premi Pla 2026. "La desesperació condueix a l'autodestrucció i, en el pitjor dels casos, al suïcidi", alerta Torralba. Per això, opta pel camí de l'esperança, sense ser "ingenu". Diu que ho fa des de la creença que el col·lectiu, quan creu que és "possible", pot aconseguir allò que no era "probable", com van demostrar les sufragistes o Mahatma Gandhi alliberant l'Índia de l'imperi britànic. L'obra acaba amb l'epíleg No està tot perdut.
Torralba va guanyar el passat 6 de gener el 58è Premi Josep Pla amb l’assaig Anatomia de l’esperança, un assaig que explora els mecanismes que sostenen l’esperit quan tot està perdut a partir de la filosofia, la literatura i l’experiència humana. L'obra planteja l'esperança com a motor de compromís i transformació en moments foscos com l'actual.
Davant del nihilisme a què aboca la desesperança, l'assagista contraposa que "l'esperança és una virtut, un hàbit, un dinamisme de vida". És una actitud més complicada, perquè "el mal és molt sorollós i el bé és molt discret", però sosté que és la que permet transformacions.
"Davant la tragèdia del món, podem arronsar les espatlles i adoptar el paper d'espectador, que mai canvia la realitat. Veu com el món cau a trossos i es va lamentant, però no fa res per canviar-ho", afirma Torralba. En canvi, "l'actor és el que baixa a l'arena, s'equivoca, el critiquen, es desgasta", però és el que pot canviar alguna cosa. Torralba reivindica també la idea del col·lectiu enfront de la de l'individu. "Darrere qualsevol moviment que defensa el col·lectiu, hi ha una esperança", defensa, fent referència a l'ecologisme o el feminisme, entre altres moviments.
De Marx a Gandhi
Un exemple són les condicions laborals el 2026, que han canviat "radicalment" respecte fa un segle i mig. "Eren 14 hores diàries, dissabtes inclosos, nens a les fàbriques, dones maltractades i abusades, cap mena de seguretat social, cap mena de jubilació", explica l'autor. Si avui són unes altres, "és el resultant d'una lluita persistent d'un individu que es deia Karl Marx, que va tenir un somni juntament amb Engels que fos possible una situació diferent pels proletaris".
Un altre referent històric el situa a l'Índia. "No era probable que Gandhi aconseguís, a través de la no-violència, l'alliberament de l'imperialisme britànic, però va ser possible", assegura l'assagista. I va ser possible "perquè un individu va liderar-ho i va persuadir tot un poble".
Les inspiracions
Francesc Torralba dedica la primera part de la seva obra a analitzar el corrent del desencís i els seus autors, per a veure quins eren els seus arguments. Per això se centra especialment en la figura de Franz Kafka, "un dels màxims representants de la narrativa de la desesperació, d'un món de sortida".
De l'altra banda, l'assagista segueix el rastre de pensadors del segle XX, que van viure les dues guerres mundials i la Xoà, com els diàlegs entre el catòlic Gabriel Marcel i el marxista Ernst Bloch. També admet que dues obres d'art l'han inspirat molt: El crit d'Edvard Munch i L'esperança de Gustav Klimt.
El jurat del Premi Pla va descriure l'obra com "un mapa imprescindible per orientar-se en temps d'incertesa i com un elogi de la virtut que permet continuar confiant en el futur", i en va destacar la prosa clara i profunda. L'assaig arriba aquest dimecres a les llibreries amb una tirada de 8.000 exemplars, en català i en castellà.
