Jordi Badia,periodista. Foto: JBPagès Editors publica Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya. L'autor n'és el periodista Jordi Badia, exdirector de comunicació del FC Barcelona, i col·laborador de Nació Digital. Ha publicat llibres com Crònica del Nuñisme i El Barça al descobert. Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya és un treball ambiciós de recerca, però també una narració enriquidora que transcorre amb fluïdesa.
- Què el porta a centrar-se en aquest personatge?
- No sé exactament com el conec , però de seguida m'interessa la seva figura. L'esport sempre m'ha atret, des de tots els punts de vista: periodistic, practicant, seguidor... I Suñol era un personatge extraordinari vinculat a un club com el Barça.
- Potser que el primer apunt que cal són unes notes biogràfiques sobre Josep Suñol Garriga.
- Va ser president del FC Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol, membre i fundador d'Acció Catalana i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya. Enguany es commemora el 75è aniversari del seu assassinat per l'exèrcit franquista.
- Què es pretén amb el llibre?
- Aproximar-se a la biografia més enllà de les circumstàncies de la seva mort tràgica i analitzar l'obra i, en segon lloc, cercar les causes del silenci amb què va ser cobert durant seixanta anys, perquè ens mou el convenciment que del seu entrellat en traurem una comprensió més exacta i pregona tant de la figura de Josep Suñol com de Catalunya.
- Quines van ser les causes del silenci sepulcral oficial sobre aquest personatge?
- No n'hi ha només una. El franquisme n'és una de les grans raons. Suñol era incòmode per a tothom. Per la dreta, era un comunista. Per ERC, era només un burgès. I la premsa no el fa seu perquè el veu com un empresari. Crec que hauria de ser de tot el país. Podria reivindicar-lo tothom. Segurament el que més sorprèn és l'oblit que va haver-hi per part del Barça, que podria posar-lo d'exemple sobre com actuava la dictadura franquista. Suñol va viure i va morir per Catalunya.
- El Barça fa o ha fet quelcom per recuperar-lo? Es mereix un lloc d'honor?
- En el seu moment, quan es van complir 60 anys del seu afusellament, sí, però poca cosa més. Cap acte important per recordar-lo. No en sé les raons. Potser són aspectes particulars, però en desconec els motius. Certament, alguna cosa es va fer el 2009 amb Joan Laporta a la presidència, i es va ajudar la revista Sapiens.
- Josep Suñol i Garriga va ser un dels grans presidents blaugranes o la seva importància rau en les circumstàncies de la seva mort?
- Hi ha algunes paradoxes. El Barça només representa una petita part de la seva trajectòria. Suñol té pes suficient com a catalanista, com a activista social, com a periodista. És un personatge total, global. Poc abans de ser afusellat ja va manifestar que deixava la presidència del club atès que pensava que havia fet la feina que s'havia marcat. El Barça és tan gran que tapa tota la resta.
- A qui hauria votat en les darreres eleccions del FC Barcelona?
- No ho sé, i no pretenc fer història-ficció
- Què en pensaria del moment actual de l'equip?
- L'exercici és massa difícil de fer i respecto massa la figura de Suñol.
-I què en diria de la publicitat a la samarreta? Entendria que el Barça és una marca? I s'hagués imaginat que el FC Barcelona seria conegut a tots els racons del planeta?
- El que podem dir és que va ser un home avançat al seu temps en tot allò que va fer. El seu producte periodístic era molt bo, ja barrejava la informació periodística amb la social, ja afegia notícies feministes, proposava i aplicava innovacions tecnològiques, va incorporar els desplaçaments en avioneta... Avui també seria capdavanter. Els seus grans objectius eren servir al país i als catalans.
- Seria un independentista? Estaria encara a ERC?
- Ja ho era i ho seguiria sent.
- Una darrera qüestió. Què en pensa Jordi Badia de la sanció de dos partits a Mourinho per posar el dit a l'ull de Tito Vilanova?
Una vergonya. Si ens creguéssim els valors de l'esport, aquest entrenador estaria inhabilitat. És un tipus de gest que no hi cap a l'esport.
