La Comissió de la Dignitat denuncia que, vint-i-un anys després de l'aprovació de la llei que havia de permetre el retorn dels anomenats Papers de Salamanca, l'Estat continua sense restituir una part important dels documents espoliats pel franquisme a Catalunya. L'entitat ha carregat aquest divendres 26 de juny contra "l'immobilisme" del Ministeri de Cultura en una roda de premsa celebrada a l'Ateneu Barcelonès.
"Malgrat els compromisos legals i les converses mantingudes durant els darrers anys, no s'ha fet ni un pas per avançar, més enllà de bones paraules i promeses inconcretes", lamenten des de la Comissió. A més, també han recordat que tant la llei de retorn del 2005 com la Llei de Memòria Democràtica reconeixen el dret de la Generalitat i dels ajuntaments a recuperar el patrimoni documental confiscat durant i després de la Guerra Civil.
"És tan difícil restituir un autèntic botí de guerra que l'exèrcit i altres organismes d'ocupació van arrabassar?", es pregunta retòricament la Comissió. D'afegit, també es plantegen per què es fan "tantes lleis proclamant el robatori i el dret de la Generalitat a recuperar el seu patrimoni documental" si, a l'hora de la veritat, diuen "no es compleixen?".
El cas dels documents d'Ordre Públic
La Comissió denuncia que el Ministeri sosté que el fons d'Ordre Públic correspon a l'Estat perquè, després dels Fets de Maig de 1937, el govern espanyol va assumir la direcció de la policia catalana, però l'entitat recorda, que el mateix Ministeri va defensar el contrari durant el procediment de retorn dels primers lligalls l'any 2006. Aquell dictamen, expliquen, reconeixia que l'Estat només havia assumit provisionalment aquesta competència, mentre que la titularitat continuava sent de la Generalitat i aquest criteri va quedar avalat per una sentència de l'Audiència Nacional del 2008 que va declarar legal el retorn dels documents. "Han aparegut nous documents i el que ha de fer el Ministeri és complir la sentència i retornar-los", defensen des de la Comissió.
"És un botí de guerra"
Un dels arguments per defensar l'argumentari de la Comissió són dues imatges; una de les quals mostra com la documentació de la Generalitat conservada a l'Arxiu Militar d'Àvila estava identificada originàriament com a "Arxiu de documentació de la guerra de alliberació. Zona Roja. Índex de la Generalitat de Catalunya.", una classificació que, segons l'entitat, evidencia l'origen dels documents com a "material confiscat durant la Guerra Civil".
- Cedida
En canvi, en la classificació actual aquests mateixos fons apareixen sota l'epígraf "Arxius Públics. Institucions de l'Administració Territorial", al costat del Govern d'Euskadi i abans dels arxius de les capitanies generals militars. Per a la Comissió, aquest canvi constitueix "un eufemisme per amagar la condició de botí de guerra" dels documents espoliats pel franquisme i acaba presentant la Generalitat i el Govern basc "com si fossin simples administracions del Ministeri de Defensa".
- Cedida
Retrets a Illa i al Ministeri de Defensa
L'entitat també ha criticat el president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui retreu que, "per primera vegada", la recuperació dels fons documentals espoliats no sigui una prioritat del Govern català. A més, també reclamen a la ministra de Defensa, Margarita Robles, que ordeni la devolució de tota la documentació que encara conserva l'Arxiu Militar d'Àvila.
La denúncia també s'estén a altres arxius que continuen sota titularitat estatal malgrat que, segons la Comissió, les competències corresponen a la Generalitat, com és el cas d'una part dels fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de documentació històrica de la Diputació del General o de l'antic Govern Civil de Barcelona. En aquest sentit, l'entitat recorda que en les darreres dècades sí que s'han pogut retornar altres fons sense necessitat d'aprovar noves lleis, com són els següents casos:
- Els de la Biblioteca del Comissariat de l'Esport (1983)
- El Servei Meteorològic de Catalunya (1984),
- Les fotografies del Comissariat de Propaganda (1990),
- Les pel·lícules de Laia Films (2001)
- El Servei de Recuperació del Patrimoni Artístic de la Generalitat (2004)
En base a aquesta antecedents, la Comissió considera que "no hi ha impediments legals, sinó manca de voluntat política" per retornar aquest documents espoliats. Finalment, la Comissió de la Dignitat ha anunciat que traslladarà aquesta situació al relator especial de les Nacions Unides sobre Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició perquè tingui coneixement del que considera un incompliment reiterat del deure de restitució dels documents confiscats pel franquisme.
