Un espai per fer crítica cultural en català i sense pèls a la llengua. Aquest és l'objectiu amb què naix No té nom, una revista digital que té una particularitat ben curiosa: que tots els articles aniran signats amb pseudònim, tot perquè "a la cultura catalana sovint hi ha faltat sinceritat crítica i, en canvi, hi han sobrat egos i autocensura", defensen els fundadors del digital. La defineixen com una revista "senzilla" i "tendra", sense ànim de lucre, i feta "per amor a l'art".
"Creiem que, tant als mitjans especialitzats com als generalistes, cada vegada es publica menys crítica sincera i se substitueix per ressenyes, cròniques i lloances d’amics i coneguts. Encara hi ha algunes excepcions, però cada dia que passa són menys: s’està congriant un buit en la crítica cultural del país i això no és innocu", lamenten en el manifest del portal. Segons defensen, "la manca d’anàlisi en profunditat perjudica la cultura, anestesia l’autoexigència que qualsevol artista o artesà s’hauria d’imposar a si mateix", i és tot just per això que han creat una revista per fer crítica cultural sense embuts i "rigorosa".
Així, els articles que s'hi publicaran aniran firmats sota pseudònim, perquè "no importa qui escriu, sinó què diu". Sí que en coneixerà la identitat, però, el consell de redacció, que assegura que en garantirà estrictament la confidencialitat. Els fundadors de No té nom defensen que aquesta particularitat és la que "pot ajudar a afegir la distància que necessita la salut de la cultura catalana".
Algunes de les ressenyes que ja es poden llegir a No té nom són una crònica del concert d'El último de la fila a l'Estadi Lluís Companys del passat 3 de maig i una reflexió i crítica sobre aquest mateix, que porta com a títol La litúrgia del karaoke multitudinari. El primer, firmat sota el nom de Riera Vidal i, el segon, Víctor de Rodés. En ambdós casos, la realitat és que mai se sabrà qui hi ha al darrere dels escrits, si bé els creadors asseguren que tots els assajos del digital seran paraules "honestes" i "rigoroses".
No té nom està fundat -en aquest cas sí- per quatre noms reals i que formen el consell de redacció: Enric Borràs, subdirector del diari Ara; Marçal Girbau, director de Barnasants; Enric Virgili, escriptor i professor de català -i que assumeix la direcció de la revista-, i Anna Tort, professora de català -i responsable de l’edició de la revista-. Pel que fa al finançament, la nova revista no rep cap mena de subvenció pública. En aquesta primera etapa, segons s'indica en el seu web, es finança íntegrament gràcies a les aportacions de la Fundació Cultura, Debat i Hegemonia.
