Hi havia molta expectació i un teatre Atlàntida ple a vessar per escoltar en primícia el nou disc de La Iaia i al seu tímid cantant, Ernest Crusats, al qual passar d’acomodador d’aquest teatre a grup estrella del Mercat de Música Viva de Vic li va jugar alguna mala passada ahir a la nit.

 

Negre (fosc) i vermell (llum làser) serien els colors dominants del concert que ahir va oferir el trio de Vic a 500 metres de casa seva tal i com va dir el seu líder. Els colors d''El coche fantástico' van dominar l’escena del teatre Atlàntida en la presentació d’'On és la màgia?' un disc que va venint en comptagotes. Si bé és cert que a la darrera edició del PopArb ja se’n va poder sentir alguna cosa i que darrerament se n’ha conegut la portada (psicodèlica i fosca com les genials llums que van acompanyar el concert a joc amb el sostre del Teatre Atlàntida de Vic), s’intuïa que hi havia un canvi de rumb respecte al seu primer treball 'Les ratlles del banyador' (2011) i ahir es va confirmar la sospita. El disc sortirà a l’octubre, i ahir es va anunciar que per 3€ la gent se’n podia descarregar un tastet escollint una part del collage que conformava la portada del nou disc, exposada a l’entrada del teatre, i que jugant a casa va ser una peça exitosa a la subhasta. El negre plasmat en una posada en escena més fosca, en un so que es va passar de frenada en enrarir la veu de Crusats, que a més es va mostrar nerviós (tot reconeixent-ho) i dubitatiu en alguns moments, i que encara té molt recorregut per aprendre a ser un bon 'frontman'.  Malgrat tot, el nou so és punyent, i sembla que ben trobat. Els temes del nou disc es carreguen en certs moments, cap al final de les cançons d’una proporció tal que no sembla que només hi hagi tres instrumentistes dalt de l’escenari, i si bé no deixen el folk, troben un ritme molt més contundent, també per a les cançons del primer disc. En d’altres, i aquí entra el vermell i el làser del 'coche fantástico', la sonoritat és molt més disco 80’s, tot acompanyat de boles de discoteca retros i joc de llums de colors que evoquen la portada del disc, una mena d’'action painting'. 

Cal remarcar el virtuosisme de tots tres músics, Jordi Casadesús amb diversos instruments dins una mateixa cançó, i Jordi Torrents a la bateria van estar perfectes. Ahir jugaven a casa, i ho tenien fàcil amb la iaia de Crusats fins i tot donant-los camp per córrer; a partir d’ara cal consolidar aquest  directe, tenen temps i recorregut per créixer.