Només cinc mesos després de la mort del dictador, el 23 d’abril del 1976, aquest país recuperava un bocí de normalitat. Per primera vegada des del triomf franquista a la Guerra Civil, un diari en català veia la llum. Fa 50 anys del naixement de l’Avui i aquest dimecres al vespre ha acollit a l’Auditori l’acte institucional -al gairebé ple de presidents de la Generalitat i del Parlament s'ha fet notar l'absència de Salvador Illa- de la commemoració, conduït per Elisabet Cortiles i Toni Cruanyes.
L’acte ha volgut ser un homenatge als 34.000 comptepartícips que van fer possible l’Avui aportant de manera solidària 60 milions d'euros de l'època amb aportacions entre les 1.000 i les 100.000 pessetes. Hi han intervingut el seu editor, Joan Vall Clara, i l'exdirector més carismàtic, Vicent Sanchis. Vall Clara ha posat en valor d’un diari que ha dit que és l’únic dels mitjans catalans que no perd diners i que entoma el futur “creient en el periodisme i en el paper”. L’editor ha negat que l’Avui fos, com havien dit molts dels seus crítics, un diari de la burgesia: “De burgesos, sí, però també de menestrals i treballadors”.
Vicent Sanchis, dotze anys de director, que ha qualificat com els millors de la seva vida professional, ha considerat que potser no s’ha valorat prou el que va ser el diari, fet amb “un punt d’exigència excessiva” i que el gran problema del rotatiu és que no va tenir mai una empresa al darrere. “L’Avui era un diari amb ambició, ben fet i ben pensat, i va conservar sempre un gran nivell de qualitat”, ha dit. Ha reivindicat l’orgull d’haver treballat en el diari enfront de la tendència de creure que s’és pitjor del que s’és, un tret que també arrossega el catalanisme: “Som un gran país”.
A l’escenari hi eren els presidents José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont (telemàticament), Quim Torra i Pere Aragonès, al costat dels expresidents del Parlament Josep Rull, Roger Torrent, Anna Erra, Laura Borràs i Núria de Gispert. Hi havia també una representació dels comptepartícips, com Enric Cirici, Miquel Esquirol o Joan Amorós.
L’acte ha inclòs les actuacions musicals de Joan Isaac, Lluís Llach i la Coral Sant Medir. Isaac ha cantat un tema del 1975, Història d’un diari, i la mítica Margalida, la cançó que ja està lligada per sempre a la història de Salvador Puig Antich. El públic ha cantat amb Lluís Llach el seu No és això, companys, no és això, on parla de “nous garrots sota forma de llei” i “potser cal ser valents altre cop”. Després ha cantat Un himne per no guanyar: “Per no vèncer mai fent la guerra / Que malmena tota raó que ens pugui fer lluitar... / Deixa'm doncs cantar / Aquest himne per no guanyar”.
- Joan Isaac canta en l`acte dels 50 anys de l`Avui.
- Nació
En el transcurs de l’acte s’han pogut veure alguns audiovisuals d’alt valor històric, com un d’inèdit gravat pel documentalista -i comptepartícip- Antoni Martí la matinada d’aquell 23 d’abril. També s’hi ha mostrat un avançament del documental fet per La Manchester per a TV3 que s'emetrà a finals de mes i que ha dirigit el periodista Joan Rusiñol. Dins del marc de la commemoració, és recomanable visitar l’exposició al Palau Robert que explica la proesa de la lluita pel diari. El 22 d’abril es farà un concert a l’Olímpic Arena de Badalona.
