L'escriptora i pedagoga Teresa Juvé ha mort als 104 anys, segons ha confirmat l'ACN. De pare català i mare madrilenya, les seves vivències personals la van portar a escriure llibres sobre la memòria dels exiliats. Es va especialitzar en la novel·la detectivesca i històrica, amb una sèrie protagonitzada pel detectiu portantveus del rei Jaume Plagumà i del seu col·laborador, el jutge Joanola. Casada amb el polític i també pedagog Josep Pallach, era la presidenta d'honor de la Fundació Pallach i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Juvé va néixer a Madrid l'any 1921 i, posteriorment, la seva família va anar a viure a Barcelona. En acabar la Guerra Civil, es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc, on va estudiar Filologia i Literatura Comparada. El 1942, es va incorporar a la Resistència francesa per lluitar contra les forces d'ocupació alemanyes com a agent d'enllaç. El 1963, va quedar finalista del Premi Nadal amb la seva primera novel·la, La charca en la ciudad, obra de la qual en publica, molts anys més tard, la versió catalana amb el títol L’aiguamort a la ciutat (Rúbrica Editorial, 2005).
La sèrie de novel·les del portantveus del rei, Jaume Plagumà, ambientades a la Catalunya de finals del segle XVI, combinen els gèneres històric i detectivesc. L'últim va ser El degollador de Vallvidrera (Editorial Meteora, 2021), la vuitena entrega d'aquest conjunt. També va ser autora, entre d'altres, del llibre autobiogràfic Tu ets jo. Flaixos per al meu blog (Editorial Meteora, 2015), on narra les seves vivències.
L'any 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i, el 2018, el Premi Memorial Francesc Macià de la Fundació Josep Irla. L'any 2021, la Generalitat de Catalunya va commemorar el centenari del seu naixement.
