El poeta, narrador i assagista Josep Piera ha mort amb 78 anys. L’autor valencià, natural de Beniopa (1947), va ser una de les veus més destacades de la Generació dels 70. Es va donar a conèixer com a poeta amb l’antologia Carn Fresca i va firmar una obra extensa que combina poesia, narrativa, dietaris i assaig entre els quals destaquen títols com El somriure de l’herba (Premi Carles Riba), El Cingle Verd (Premi Josep Pla) o Ací s’acaba tot. La seva escriptura està molt vinculada al paisatge mediterrani i dels seus viatges; i va destacar en la traducció de poesia araboandalusina i en la difusió dels clàssics.

La seva trajectòria va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1991 per l’aportació com a director de l’Any del Tirant i, més recentment, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Piera va fer de la literatura la raó de la vida personal i col·lectiva, convertint el territori on va viure en un dels motius centrals de la seva obra. Així, va fer de les muntanyes de la Safor, amb el Cingle Verd i la vall de la Drova, un escenari mític.

El seu vessant cívic a l’hora d’articular des del País Valencià el sistema literari català expliquen, en bona part, la seva trajectòria, així com les adaptacions i versions dels poetes araboandalusos, la traducció dels poetes italians i l’actualització i la difusió dels clàssics. A més, la seva obra, en prosa i en vers, ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès i l’italià, entre altres idiomes, i la seva poesia ha aparegut versionada en antologies col·lectives diverses.

Entre els títols més destacats de la seva extensa carrera hi ha els poemaris El somriure de l’herba (1980), Dictats d’amors (1991) o El temps trobat (2013); obres en prosa com Rondalla del retorn (1977), El cingle verd (1982), Ací s’acaba tot (1993) -que ha estat reeditada recentment- o Seduccions a Marràqueix (1996).

També destaca la plasmació literària del món poètic andalusí, iniciada amb Els poetes aràbigo-valencians (1983) i Poemes de l'orient d'Al-Àndalus (1983). Piera va mostrar un gran interès cap a la cultura àrab antiga i moderna amb títols com 'El paradís de les paraules' (1995), i va traduir al català, juntament amb Josep R. Gregori, de poemes d'Ibn Khafaja.

També va publicar diversos títols dedicats a personalitats literàries i culturals del País Valencià, de camí entre l'assaig històric i la biografia novel·lada, com Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001), Francesc de Borja, el duc sant (2009), Premi Joanot Martorell, i 'El somni d'una pàtria de paraules' (2012), sobre Teodor Llorente, Premi d'assaig Mancomunitat de la Ribera Alta.

L'any 2005 és nomenat membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2010 és nomenat fill predilecte de Gandia, i l'any 2013 la seva trajectòria és reconeguda amb el Premi Abril d'Acció Cívica Valenciana.