L'escriptor kenià Ngũgĩ wa Thiong’o, una de les plomes més importants de la literatura africana, ha mort aquest dimecres als 87 anys, tal com ha anunciat la filla i també escriptora Wanjiku wa Ngũgĩ amb un missatge a Facebook. Escriptor, dramaturg, assagista i acadèmic de les lletres, va destacar per la defensa de les llengües minoritzades i la descolonització de la literatura, motiu pel qual va deixar d'escriure en anglès i ho va passar a fer en gikuyu, l'idioma matern.

La vida de Ngũgĩ wa Thiong’o va estar marcada per la creació artística en un context d'opressió. Els anys 80, va exiliar-se als Estats Units per fugir de la dictadura de Daniel Arap Moi a Kènia, que va allargar-se fins al 2002. A terres estatunidenques es va desenvolupar com a professor d'Anglès i Literatura a la Universitat de Califòrnia entre altres, alhora que continuava la seva obra.

Ja en aquell moment, va decidir deixar de produir en anglès i començar a fer-ho en gikuyu, com una manera de reivindicar la llibertat artística al continent africà deslligada del passat colonialista i de les influències occidentals. Això el va erigir en un referent en la defensa de la independència a l'Àfrica i de les llengües minoritzades.

D'entre la seva extensa obra, destaquen novel·les universals com A Grain of Wheat (Un gra de blat), que narra la repressió anglesa contra els kikuius als anys 1950, o Caitaani mutharaba-Ini (El diable a la creu), la primera, que va escriure en un rotllo de paper de vàter durant l'empresonament a Kènia. Totes són una denúncia de les injustícies socials i són una gran mostra costumista keniana.

Pel que fa a les llengües minoritzades, a més de reivindicar-les amb l'escriptura en gikuyu, Ngũgĩ wa Thiong’o va firmar múltiples assajos de vital importància. D'altra banda, el 1977 va publicar l'obra de teatre Ngaahika Ndeenda (Em casaré quan vulgui), on representa l'opressió a les classes treballadores per l'elit keniana després de la independència de l'Imperi Britànic i que va estar prohibida durant molts anys.