[youtubedestacat]https://www.youtube.com/watch?v=Ym-WbyUS0hA[/youtubedestacat]
Natza Farré (Barcelona, 1972) defensa que la seva tria professional pel periodisme no va ser vocacional -la va "incitar" el seu pare-, però, en canvi, les seves idees recorden el periodisme romàntic dels orígens i la seva idea d'intentar canviar el món. "Jo no crec en l'objectivitat, mai he estat una periodista objectiva", etziba. El seu objectiu és que el que fa tingui "una incidència positiva", tot i que diu que sap que no ho podrà fer. "No em penso que soc qui sap què, però sí que crec en aquests granets de sorra que al final formen un tipus d'ideologia encaminada a què tots i totes visquem millor", reflexiona, i és que "com a activista, has de mantenir permanentment l'esperança, que és possible fer passos endavant i jo la vull mantenir". Amb ella, Nació arrenca un nou espai Converses amb alguns dels periodistes referents del nostre país.


[nointext] [intext1]
Farré reflexiona sobre com el periodisme pot servir per avançar cap al feminisme. Per exemple, deixant de fer preguntes de conciliació només a les dones o incloent-les en totes les accions corporatives perquè el periodisme "continua sent un reflex de la realitat". "És masclista i fomenta la violència estructural contra les dones", sosté. Per això, per a ella és important quedar-se no només en la foto, sinó qüestionar-la. "El món l'estan decidint els homes i l'altra meitat de la població no té cap mena d'incidència en aquestes decisions". Per solucionar-ho, tot i que només sigui en part, demana que les periodistes tinguin pocs amics en els mons on es prenen decisions. De fet, per a Farré, un punt clau en què la professió ha de millorar és en els càrrecs directius. "El feminisme no és que hi hagi una dona dirigint sinó que hi hagi una dona o un home feminista dirigint", apunta. I s'explica: "Hem vist molts casos en què hi ha dones, però no hi ha cap canvi substancial. T'acabes adaptant al sistema quan el que es tracta és de trencar-lo".
[intext2]
Farré és coneguda per haver treballat al programa La Competència, de Rac1, però també per ser un referent del feminisme al país. Ha escrit tres llibres sobre la temàtica: Curs de feminisme per microones, Que no t'expliquin contes i Tinc algunes certeses i molts dubtes. El seu últim projecte és un pòdcast amb Judit Martín, batejat com El nou paradigma. "És mentida que no depenc de cap home per si em vull buscar la vida", assegura.
[intext3]
Ella, tot i que ara intenta generar les seves pròpies feines, es troba que "faci el que faci" la propietat d'on treballa o col·labora és masculina. "Fins que no tinguem la real independència econòmica, les dones podrem fer molt poca cosa en un sistema en què s'exigeix tenir els diners", resumeix. Quan va començar, relata, tenia una idea molt utòpica de la professió, que canvia a mesura que es fa gran. Així i tot, insisteix, no perd l'esperança i clou el seu discurs amb una preguta que és alhora un clam: "Com és que continuem donant moltes més possibilitats a la gent que fa un món pitjor que no a la gent que intenta fer-lo millor?".