TV3 va estrenar ahir la sèrie que substitueix Merlí. Es diu Benvinguts a la família i el primer que crida l’atenció és precisament això que acabo d’esmentar, que sigui la substituta de Merlí. Sona, amb tots els respectes, a certa empanada mental. Potser soc una mica antic –de fet segur que ho soc– però en temps de naufragis, d’incerteses, de pressupostos que vénen i van, d’intervencions polítiques, de les ganes que tenen alguns que carregar-se TV3, no entraria dins la lògica buscar per la nit dels dilluns una alternativa més harmònica, menys radical per a substituir una sèrie d’èxit clamorós com ha sigut Merlí?

Benvinguts a la família és una comèdia i, només faltaria, m’encanten les comèdies. TV3 ha fet algunes bones comèdies setmanals –no moltíssimes– com aquelles primeres glorioses –De professió API, Tot un senyor, Sóc com sóc- i també Laura, Quico el progre, Oh Europa! però també alguns notables bunyols que ja van néixer guerxos o que han envellit fatal i que potser millor ni tan sols recordar. El registre de la comèdia, tothom ho sap, és el més complicat de tots perquè una comèdia, val la pena recordar-ho, ha de fer gràcia. Em temo que el primer capítol de la sèrie que ens ocupa no fa ni la més mínima gràcia. És un cas típic de producció que pot millorar amb el pas de les setmanes però sens dubte no és un bon auguri una obertura com la d’ahir.

Valguin un parell de línies per a celebrar la recuperació d’un actor tan clàssic com Simón Andreu –presència imprescindible del cinema espanyol dels anys setanta– en un paper que ja es veia a venir que duia la data de caducitat incorporada. La més que previsible mort del seu personatge desencadena un seguit de situacions incomprensibles i improbables que sorgeixen d’un guió precipitat i mal cosit. Per exemple, serveix d’alguna cosa que busquin el testament desesperadament? El testament, quan es fa, sempre queda en mans d’un notari i és absurd pretendre influir sobre què hi ha escrit. Embolicar el cadàver amb una catifa i començar-lo a passejar? Voleu dir?
 

📢 La família no és mai com te l'esperes... 😱 "Benvinguts a la família" @BALFTV3 !!!
Demà dilluns, a les 21.55, Estrena 👏👏👏 pic.twitter.com/tmheJZ7MwO

— TV3.cat (@tv3cat) 21 de gener de 2018

Els Mossos d’Esquadra ja es veia d’una hora lluny que no hi havia per on agafar-los. A jutjar per l’avançament del proper capítol, la filla de la Yolanda Ramos sembla tenir encomanada la missió essencial de quedar-se en sostenidors cada setmana. La Ramos, per cert, una comedianta nata, és l’exageració constant i alguna rèplica funciona però el seu registre tan sols carbura per pura acumulació i no està harmonitzat amb la resta. L’humor –encara que tingui traços surrealistes com en aquest cas– ha de fer gràcia, ha de funcionar, no pot ser episòdic ni esporàdic. El més prometedor són els veïns, uns Betsy Turmez i Francesc Ferrer que són uns cracs i que posseeixen l’habilitat còmica dels lladres d’escenes. 

L'astracanada, en fi, no ens surt gaire bé, em temo, i potser s’hauria d’assumir abans de provar l’enèsim intent. Perquè ens surti bé s’han de tenir uns guions fabulosos. No és el cas. Segurament ens trobarem amb sorpreses al llarg de la sèrie, però tothom sap que el primer capítol d’una sèrie còmica ha de ser cosa fina. Llàstima. Més enllà de la qualitat més o menys opinable de Benvinguts a la família, més enllà d’aquest capítol o aquell altre, el que més m’inquieta de tot és preguntar-me quina audiència espera tenir TV3 amb ella. Què n’esperen?

Vull dir que, en un temps en què la necessitat imperiosa d’audiència ha entrat a les televisions públiques com un mal devastador que no hauria d’haver entrat mai en tan alta mesura, quina és la lògica interna i externa de Benvinguts a la família? El públic habitual de TV3 se la mirarà? El mateix públic de la franja horària de Nit i dia i de Merlí? En el temps de Netflix i del consum a la carta ens proposen això? En lloc de fidelitzar una audiència atrapada pel precedent de dues sèries amb ganxo sembla que la vulguin foragitar. Una mica estrany, no?