El llibre en català viu un bon moment i tot el sector confia en què aquest Sant Jordi confirmarà les bones expectatives, malgrat que serà la primera festa del llibre i la rosa que se celebra en feiner després de la pandèmia. Però a un sector tan sofert els reptes no l'espanten. L'any passat es van vendre prop d'1.090.000 llibres, un 52% en català, amb una facturació de 24 milions d'euros si es compta tota la setmana en què cau Sant Jordi.
Jordi Ferré, vicepresident del Gremi d'Editors en Llengua Catalana, Editors.cat, corrobora el bon moment del sector: "N'hauríem de vendre més durant l'any, però el llibre en català mostra una bona oferta tant en literatura com en assaig, tant en producció pròpia com en bones traduccions, com en gèneres, i s'està fent un gran esforç en còmic i manga. L'única incògnita és la meteorologia".
L'edició arriba al Sant Jordi 2024 amb embranzida. Les dades que aporta el Gremi d'Editors ofereixen un balanç positiu: l'any 2023 les vendes del libre en català van experimentar un creixement del 12%. Però aquestes bones dades no amaguen un neguit de fons que Jordi Ferré expressa així: "Amb perspectives de futur, el llibre en català necessita que la llengua gaudeixi de bona salut perquè, si no, a la llarga el sector se'n ressentirà. A millor salut de la llengua, millor salut per al llibre en català".
I la llengua pateix. En vigílies de Sant Jordi i de cara a les eleccions, la Plataforma per la Llengua ha llançat la campanya Vota per la llengua, amb un llistat de 25 propostes que ha enviat a totes les formacons polítiques que concorren el 12-M. Mireia Plana, membre de l'entitat, explica a Nació els elements més destacats de la seva proposta: "No volem que la política lingüística sigui un aspecte més de l'acció del Govern, per important que sigui. Volem que empelti tota l'acció de l'administració i que la secretaria de Política Lingüística, avui a Cultura, depengui de Presidència".
Mireia Plana destaca algunes de les propostes: que els càrrecs de l'administració s'expressin sempre en llengua catalana, garantir la capacitació lingüística de tots els treballadors públics, que les empreses beneficiades de subvencions i contractes públics tinguin el web en català, entre d'altres. Plana subratlla dos sectors on encara queda més feina per fer: "A la sanitat, no pot ser que un professional no atengui si el pacient no li parla en castellà".
L'altre punt negre és l'administració de justícia: "S'ha de poder accedir en català a la justícia i prendre nota dels incompliments de la normativa". Des de la Plataforma per la Llengua també reconeixen els avenços fets des de la Generalitat: "Per primera vegada s'ha admès la serietat de la situació i s'ha fet una aposta en favor del sector audiovisual, però són avenços insuficients".
Un salt de recursos en l'audiovisual
La preocupació per la llengua ha esdevingut un aspecte present en el debat públic i els responsables institucionals n'han pres nota. Elevar la direcció general de Política Lingüística a secretaria no ha estat un punt secundari sinó que ha enviat un senyal a la societat i també a la mateixa administració. El seu responsable, Francesc Xavier Vila, ho explica a Nació: "Vam reconèixer una realitat que té moltes cares i vam fer un diagnòstic en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, que no ha pogut ser aprovat per l'avançament electoral però que està pràcticament enllestit".
Pel secretari de Política Lingüística, la situació del català és "diversa, complexa, delicada i, sobretot, reversible". Vila assenyala que "en la llengua observem realitats molt diferenciades: ho són entre la Garrotxa i el Vallespir, entre Girona i Salt, entre Figueres i poblacions properes". Assegura que hi ha punts forts positius, com la transmissió de la llengua de pares a fills: "La transmissió està funcionant". Però apunta a punts negres, com les noves tecnologies, on l'exposició del català s'havia reduït molt. En el terreny del coneixement del català a la sanitat, una de les realitats que genera més crítiques,Vila mostra una dada: "El 75% dels metges que es col·legien a Barcelona venen de fora. Però s'ha fet un esforç en formació en català i en aquests moments ja hi ha 3.900 sanitaris seguint cursos de català, que són considerats també formació professional".
Vila es refereix també a l'impacte dels fluxos migratoris, que suposen un repte: "Ens trobem que creix el nombre de coneixedors, hi ha una part de la gent nouvinguda que l'aprèn i el fa seu, però és cert que molts altres no". Però destaca la reversibilitat de la situació i dona dades: "Hem incrementat els recursos a l'audiovisual, passant dels 9,9 milions el 2021 a 32,6 el 2023, les ajudes al doblatge, l'aposta per sèries en versió original, amb èxits com la sèrie Això no és Suècia i la pel·lícula Saben aquell" (Cultura li va atorgar una ajuda d'1,5 milions d'euros). I explica la inversió feta en el Canal Super 3 que molts no veien clara i que ha resultat un èxit: "Ja és líder", en el convenciment que és decisiu crear continguts atractius per a joves.
Més espectadors al cinema, més títols en plataformes
Segons dades de Política Lingüística, el 2023 va superar per segon any consecutiu la xifra d'espectadors anterior a la pandèmia. Del 2019 al 2022 es va passar de 309.793 a 623.184, xifres que s'expliquen per l'èxit de produccions com Alcarràs, Barbi i Indiana Jones, entre d'altres.
En els darrers dos anys i mig, les plataformes ja disposen de més de 3.000 àudios i 4.000 subtítols en català, elque representa gairebé un increment de 2.000 àudios i 2.000 subtítols respecte el 2021. Un acord entre Cultura i la CCMA ha facilitat que en laplataforma d'streaming HBOMax s'ha passat en dos anys de no tenir ni un títol en català a tenir-ne 140 i 128 subtítols.
Alguna cosa es mou en el món de l'audiovisual. I també en la política de foment de la lectura. El juliol passat, el Govern va aprovar el Pla Nacional de Lectura, amb un treball conjunt dels departaments de Cultura i Educació. Entre les mesures adoptades hi ha potenciar la formació continuada del personal docent; el foment de la biblioteca personal dels alumnes o el Pla de millora de les biblioteques escolars. Hi ha la percepció entre els responsables polítics i el teixit associatiu que és un moment decisiu per donar un salt endavant que desmenteixi el desànim i permeti derrotar el drac de la reculada.