Ja sabeu quin llibre regalareu aquest Sant Jordi? Encara no us heu decidit? El llibre en català viu un bon moment, tant pel que fa a creació literària com a assaig d'autors propis, com també a traduccions de qualitat. I això en gairebé tots els gèneres, de la novel·la a l'assaig passant pels relats curts i les memòries. Aquest Sant Jordi ho torna a demostrar. Aquí teniu 20 propostes que comprenen totes les mirades i els gustos lectors. En teniu per triar i remenar. Però, sobretot, llegiu.
Ficció en català
Ocàs i fascinació, d'Eva Baltasar (Club Editor)
Després de l'èxit que va suposar el seu tríptic format per Permagel,Boulder -la primera novel·la en català que va competir per obtenir el Booker Prize- i Mamut, l'escriptora torna amb un nou text dur, que retrata la vida d'una jove que un dia estroba al carrer, sola i sense feina en lagran ciutat. La protagonista voreja el precipici i la seva peripècia serveix l'autora per retratar una societat neurotizada i violenta on, malgrat tot, sempre queda una espurna per a l'esperança i la mà amiga.
Confeti, de Jordi Puntí (Proa)
L'escriptor s'endinsa en la vida de l'artista Xavier Cugat, en la qual ha treballat durant anys, amb una recerca de documentació que fa de la novel·la un retrat d'època. Home fet a si mateix, Cugat apareix com un home capaç de reinventar-se amb gràcia, triomfant als Estats Units entre sales de festa, diversos matrimonis i amistats mafioses, per tornar finalment, ja en declivi, a Barcelona, on altre cop sabrà reescriure un guió per a ell mateix.
Matar el director, de Bru Rovira (Navona)
El veterà periodista retrata els canvis produïts a la seva professió i ho fa a partir de la trama entorn un crim enigmàtic, el del director d'un diari important de Barcelona. Rovira, crític amb la degradació que, segons ell, caracteritza el periodisme, s'endinsa en les aigües tèrboles de la premsa i la relació malsana dels mitjans amb els poders.
Història d'un piano, de Ramon Gener (Columna)
La vida d'un piano, el seu, el de casa, li serveix a l'autor per endinsar-se en la història d'Europa, on l'instrument musical va començar a desplegar-se des del 1915, en plena Primera Guerra Mundial. El seu primerpropietari, però, no el va arribar a tocar mai. Viatge per la història tràgica d'Europa, la novel·la també fa un cant a la continuïtat, la persistència i la reinvenció.
No et refiïs dels teus records, de Clàudia Pujol (Columna).
Una trama que es va embolicant a partir del moment que el protagonista -inspirat en un personatge ben real que l'autora va conèixer- comença a enviar esqueles a diversos personatges. Clàudia Pujol, que ja ha fet altres incursions en la ficció, dirigeix la revista Sàpiens. Aquí penetra en el món dels thrillers.
El Federal, de Sebastià Alzamora (Proa)
Sebastià Alzamora -aquí podeu recuperar una entrevista a Nació- se submergeix en aquesta novel·la en el segle XIX i, concretament, en una de les etapes més intenses, el Sexenni Democràtic, per narrar literàriament el Foc de la Bisbal, l'aixecament popular que va intentar proclamar la República des de l'Empordà. El protagonista és l'alcalde Pere Caimó, però en especial dues dones, Isabel Batalla i Isabel Vilà, una sindicalista que va jugar un paper clau en la revolta. Una mirada innovadora a la història en un episodi en què les dones van ser cabdals.
La garota entre les dents, de Pau Cusí (Columna)
Primer llibre d'aquest jove periodista -col·laborador de Nació i actualment coordinador del programa de TV3 Atrapa'm si pots- que s'estrena amb un recull de sis relats, ambientats a l'Empordà del turisme massificat, centrats sobretot en el Roses on va néixer.
No ficció en català
La llengua viscuda, de Josep Vallverdú (Tres i Quatre)
La celebració del centenari de l'escriptor de Ponent va tenir lloc l'any passat i amb el protagonista present. I és que tot en la vida d'aquest gran escriptor és extraordinari. Ho és l'abast de laseva obra i que ha estat escrivint fins ara mateix. El centenari -que Nació ha celebrat de manera especial- ha permès revisar la seva obra, però també enriquir-la amb textos inèdits i títols nous, com aquest de La llengua viscuda, unes memòries lingüístiques -així les va definir Josep-Lluís Carod-Rovira- que mostra el lligam que sempreha tingut amb la llengua de la seva terra.
El món d'avui. De la guerra freda als reptes de la interdependència global, d'Antoni Segura (Edicions UB)
L'historiador Antoni Segura ha omplert un buit que existia amb aquesta obra, una història general del món contemporani en català. Profund coneixedor de la geopolítica, president del CIDOB i opinador de Nació, Segura explica i interpreta el món sorgit del 1945 i analitza la seva evolució fins a l'actualitat. L'obra, que té l'afegit d'un estil literari i un ritme trepidant, s'aixeca sobre un sòlid aparell crític. Molt útil pels temps que vivim i pels que vindran.
El cor furtiu, de Xavier Pla (Destino)
Aquesta és potser la biografia definitiva de Josep Pla. Xavier Pla, un dels màxims coneixedors de la vida i l'obra de l'escriptor, ens revela molts capítols del personatge que ell defineix com "un romàntic secret". És una obra fruit de molts anys de recerca que resitua episodis fins ara ignots, des del vessant sentimental, que Pla sempre havia volgut amagar, als seus contactes amb més d'un servei d'intel·ligència. La lectura de bona part de la correspondència de l'escriptor és una mina de sorpreses.
Personal i transferible, de Raimon (Empúries)
Raimon és també un bon escriptor, com reflecteix aquest dietari del cantant escrit a començaments dels anys 80, quan es començaven a posar les bases d'una normalització democràtiva que mai ha estat completa. Un Raimon jove, però ja madur, expressa les seves reflexions, on no hi falta la mirada irònica, però sempre des de l'austeritat. S'hi entreveu també la distància entre els discursos oficials i la realitat migrada d'una cultura sempre amb una sabata i una espardenya. El vam entrevistar a Nació.
Espanya no es toca, de Ferran Casas i Joan Rusiñol (La Campana)
Ferran Casas és subdirector de Nació. Joan Rusiñol és sotscap d'informatius de Catalunya Ràdio. Tots dos coneixen Madrid, la ciutat però, sobretot, el nucli del poder de l'Estat. Casas va ser delegat de l'Ara a Madrid, i abans corresponsal de l'Avui. Rusiñol també hi va ser com a corresponsal, tant de la ràdio pública com de l'Ara. Aquí se submergeixen en els estómacs de l'Estat i expliquen algunes coses que poden sorprendre en un retrat sense contemplacions. Una de les conclusions és el poc que en sap l'independentisme del funcionament d'un Estat que encara espera la seva democratització real.
Intocables. Quan el poder es transforma en abús, d'Albert Llimós (La Campana)
L'autor ha publicat obra literària, i amb èxit. Però Intocables no és una novel·la, tot i que inclou històries que semblen ficció, però no ho són. El cap d'investigació del diari Ara aplega en aquesta obra un seguit dels casos d'abusos que ha donat a la llum i que sense el seu treball periodístic encara restarien a la penombra, des del cas Benaiges a l'Institut del Teatre. Un llibre que és també una fotografia del més sòrdid que s'amaga rere les aparences.
Fem que soni bé, d'Helena Borrell (Angle Editorial)
Filòloga i doctora en Llengües Modernes, Helena Borrell fa en aquest assaig -premi de la Fundació Irla 2023- una defensa de la importància de preservar el "català col·loquial genuí". En ple debat sobre l'estat de la llengua, la visió de Borrell, científica exigent, aporta un matís original. Ho explicava en aquesta entrevista a Nació, on advocava per un català col·loquial, però de primera.
Benaurances per a agnòstics, de Francesc Torralba (Fragmenta)
El teòleg i filòsof entaula un dialeg imaginari amb un antic company d'escola amb qui es troba en un sopar. L'autor, cristià, es desdobla amb aquest conegut, agnòstic, amb qui comença un epistolari que serà la forma amb què Torralba ens condueix per un camí de preguntes sobre la vida i l'esperança, gairebé totes sense resposta, però que poden ser llegides des de mirades diferents.
No patiu per mi, de Carme Junyent (Comanegra)
Aquest és un llibre pòstum de la destacada filòloga. El va escriure després que se li diagnostiqués un càncer de molt mal pronòstic. Llibre de records i comiats, és també un recorregut pels bons moments de la seva vida, en la qual la gastronomia i l'encontre amb els amics hi va jugar un paper central. Llibre per tastar amb vitalisme, agraint el tempsque s'ha pogut assaborir. Aquí podeu recuperar una de les entrevistes que va concedir a Nació.
El temps de la promesa, de Marina Garcés (Nous quaderns Anagrama)
Una nova contribució de la pensadora, referent d'una filosofia crítica per acostar-se a la realitat, entorn el valor de les paraules i el compromís quan cada vegada es fa més difícil preservar una idea de futur i esperança.
A Washington amb paracaigudes, de Francesc Garriga (Pòrtic)
El corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington fa poc que hi és, però en fa molt que segueix amb passió la realitat nord-americana. I això es nota en aquesta crònica d'una Amèrica que aquest any decidirà el seu futur a les eleccions i, de pas, una mica el de tots nosaltres. Un estil trepidant, amb humor i bona informació periodística per fer-se una idea de com està aquella societat.
La llavor sembrada, d'Aureli Argemí (Pòrtic)
Un recorregut per la vida d'un dels principals activistes de la Catalunya contemporània, des dels anys 50. Fundador del CIEMEN, impulsor de nombroses iniciatives de solidaritat internacional, abans va ser monjo de Montserrat i secretari de l'abat Escarré. El lector se sorprendrà de les moltes coses que es poden fer en una vida.
Josep Dencàs i Puigdollers. El conseller maleït (Editorial Base), de Fermí Rubiralta
Qui va ser conseller de Governació durant el Sis d'Octubre i un dels seus impulsors, Josep Dencàs, continua sent una figura maleïda de la història de Catalunya, però era fins ara molt desconegut. Ara ja no. L'historiador Fermí Rubiralta ha publicat una nodrida biografia que explica la trajectòria, plena de contradiccions, d'un home col·locat davant totes les tensions socials i polítiques dels anys 30. L'obra ve amb molta documentació i l'autor desmenteix el suposat filofeixisme de Dencàs.