Barcelona és coneguda internacionalment per la seva riquesa arquitectònica, per això, l'UNESCO i la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) l'han escollit Capital Mundial de l'Arquitectura 2026. Un reconeixement que es dona cada tres anys i que té com a objectiu commemorar el patrimoni arquitectònic en el context urbà. Però quan es parla dels grans arquitectes de la ciutat, poques vegades es menciona a les dones que també han fet possible aquesta reputació internacional.
"La pregunta que la societat es fa és si les dones són tan competents com els homes. I aquesta pregunta és errònia. Les dones són tan competents o tan incompetents com qualsevol altra persona", assevera Eva Álvarez, arquitecta, professora i investigadora a la Universitat Politècnica de València, que repassa a Nació el treball de les arquitectes en la ciutat a través de tres dels noms més destacats: Carme Pinós, Benedetta Tagliabue i Blanca Noguera.
"Són professionals totalment compromeses i dedicades que han tingut carreres molt constants", assegura Álvarez. Analitzem les seves obres arquitectòniques, que podem trobar pels diferents barris de Barcelona.
Carme Pinós: Escola Massana
L'arquitecta Carme Pinós va néixer a Barcelona l'any 1954, avui dia és una de les directores d'obra més reconeguda de la ciutat. Alguns dels seus edificis destacats són: el MPavilion d'Austràlia, el Centre Cultural CaixaForum de Saragossa i el passeig marítim Juan Aparicio de Torrevella, al País Valencià, entre moltes altres. El 1991 va obrir l'Estudi Carme Pinós a la capital catalana, on ara continua treballant com a arquitecta. "Carme Pinós, a parer meu, treballa en la comprensió del projecte, fins que entén què cal fer, com abordar-ho i quina és l'oportunitat del projecte", destaca Álvarez.
L'any 2006 va presentar a concurs dos propostes d'edificis per reconstruir una part del casc antic de Barcelona, concretament a la Plaça de la Gardunya. En aquest concurs es van presentar els projectes de l'edificació de l'Escola Massana i un edifici d'habitatges. Més tard, el 2007 li van proposar d'ampliar la façana del mercat de la Boqueria. Tots tres es troben a la mateixa plaça, al barri del Raval, i cadascun té un caràcter i una personalitat diferent.
- Façana de l'Escola Massana
- Duccio Malagamba
Pel que fa a l'Escola Massana, estava originalment situada a l'antic Hospital de la Santa Creu, però el curs 2017-2018, es va traslladar al barri del Raval. Es tracta d'un edifici d’11.000 metres quadrats amb cinc plantes i un soterrani. Destaca pel seu disseny dinàmic i el seu color vermellós. Les façanes de l'edifici són conseqüència del seu context. És a dir, la part que dona a la plaça és més lliure i vermella. Mentre que la part que dona al carrer de l'Hospital segueix els colors de les façanes del seu voltant i, per tant, és gris. Així i tot, el conjunt es veu cohesionat i en unitat.
D'altra banda, l'interior disposa d'una terrassa a cada espai que comunica amb la plaça. Això, segons l'Estudi Carme Pinós, correspon a la voluntat d'obtenir espais oberts relacionats entre ells. D'aquesta manera, també s'aconsegueix l'entrada d'una gran quantitat de llum natural a totes les sales de l'edifici.
- Estudiants de l'Escola Massana a una de les terrasses
- Duccio Malgamba
Benedetta Tagliabue: Mercat de Santa Caterina
Benedetta Tagliabue va néixer a Milà, Itàlia, l'any 1963, però es va establir a Catalunya el 1989. "El seu treball s'apropa més al valor del patrimoni i de les històries que hi ha darrere del projecte", explica Álvarez. Ara, és directora de l'estudi internacional Miralles Tagliabue EMBT, que té seu a Barcelona, Shangai i Paris. Algunes de les seves obres més destacades són el Parlament d'Edimburg, el Parc de Diagonal Mar i el centre Kálida San Pau.
Una de les obres més vistoses que té a la capital catalana és el Mercat de Santa Caterina a l'avinguda Francesc Cambó a Ciutat Vella. El 1997 l'estudi Miralles Tagliabue EMBT, que va obrir l'arquitecta amb el seu marit, va presentar el projecte de remodelació del mercat a concurs. El maig 2005 es va reobrir l'edifici al públic. Tot i que el mercat conserva tres de les quatre façanes originals, la coberta, les dues plantes subterrànies i l'interior són part de la remodelació. Per la qual cosa se superposen les estructures antigues amb les velles respectant la història i donant un aspecte més contemporani.
- Entrada del mercat Santa Caterina
- Duccio Malagamba
La nau central de l'edifici té una superfície de 3.685 metres quadrats. A l'interior es van reduir el nombre de parades i es van afegir un supermercat i un restaurant. L'espai té un aspecte irregular conformat per diferents passadissos. Des de dins de l'edifici es pot observar l'estructura dels 120 arcs de fusta que aixequen el sostre. La mida i la forma de tots ells varia segons l'ondulació de la coberta.
Pel que fa a la coberta, destaca sobretot pel seu disseny de mosaic amb 325.000 peces d'acer, formigó, fusta i ceràmica de 67 colors diferents i la seva forma ondulada. Està feta per reproduir les antigues parades de fruita i verdura alhora que recorda el trencadís d'Antoni Gaudí. Avui dia, el mercat s'ha tornat un punt d'interès turístic i local gràcies a la teulada.
- El Mercat de Santa Caterina després de la reforma del 2005
- Roland Halbe
Blanca Noguera: remodelació del Mercat de Sant Andreu
L'arquitecta es va graduar a l’ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) de la UPC el 1997 i actualment és Cap de Servei d’Habitatge i Innovació de l’IMPSOL (Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial). És especialista en espai públic i autora d'obres com el parc Can Zam i la remodelació del mercat de la Sagarra, totes dues a Santa Coloma de Gramenet.
Pel que fa al Mercat de Sant Andreu, que es troba a la plaça del Mercadal al barri del mateix nom, la remodelació va començar a finals del 2019 quan es va enderrocar l'antic edifici i es va finalitzar el 2022. El projecte el van portar a terme l'equip tècnic i d'arquitectura de l'Àrea Metropolitana de Barcelona dirigits per Noguera. El mercat destaca per la reutilització de materials originals per mantenir la memòria històrica de l'edifici.
- Façana del mercat de Sant Andreu
- Mercats de Barcelona
Les façanes estan fetes principalment amb vidre, fusteries d'acer i fusta per les parts cegues i les proteccions solars, d'aquesta manera aprofita la il·luminació de la plaça. En aquest sentit, aposta per una secció de tall de dent de serra que també manté la ventilació del carrer. D'altra banda, es mantenen les encavallades de les naus laterals, però es va descartar la nau central per l'alçada desproporcionada respecte la plaça.
La coberta integra lluernaris que donen més claror al mercat, a més, l'entramat s'integra amb la resta de cobertes del voltant. L'edifici original comptava amb unes xemeneies que ja no hi són, aconseguint un aspecte més net. Cal destacar que es van afegir col·lectors solars, plaques fotovoltaiques i s'ha millorat la ventilació per tal de mantenir una temperatura estable amb menys consum elèctric.
- Interior del mercat de Sant Andreu després de la remodelació
- Ferran Nadeu
D'aquestes tres obres destaca la consideració del context urbà, social i mediambiental que van tenir les autores en respondre a la situació contextual de cada obra. "És la resposta al context en què es troba, entenent-lo d'una manera evident i oferint respostes específiques. Igual que l'escola Massana és més discreta, el mercat de Santa Caterina és força excessiu. Però, en qualsevol cas, són respostes vàlides en ambdós casos", subratlla Álvarez sobre les obres de Pinós i Tagliabue. Unes característiques que, segons la investigadora, caracteritzen l'arquitectura catalana.
