04
de setembre
de
2016, 18:50
Actualitzat:
05
de setembre,
20:25h
La fi de l'agost implica que s'acabin moltes coses. També, però, que en comencin. Aprofitant la represa de l'activitat de la vida normal –tornada als assumptes de cada dia, a l'escola, a la feina, als drets i deures, a les rutines–, la vida literària també agafa embranzida. Són dies de novetats i ja fa uns anys que ens hem apropiat del mot i dels usos dels veïns del nord per delimitar la nostra pròpia "reentrée".
Aquest espai d'explosió de les novetats més diverses coincideix amb els actes de La Setmana del Llibre en català, del 2 a l'11 de setembre a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona, i s'ha consolidat, amb el temps, com l'aparador on mostrar una literatura de qualitat, a diferència d'altres períodes on prevalen valors més comercials o purament crematístics (és el cas de la campanya de Nadal o del mateix Sant Jordi, desvirtuat per la publicació de llibres que poc o res tenen a veure amb la literatura).
Com a gran exemple, aquesta selecció –en podrien haver-hi més, sense dubte– del més destacat d'aquesta represa que exemplifica part de la "collita del 2016", amb noms d'alt nivell, obres de commoció assegurada, amb diversió i, evidentment, amb algun bestseller que farà les delícies de lectors poc exigents. Que per tot n'hi ha d'haver, de gustos i dèries.
Les veus de Noguera
Allò que va passar a Cardós. Ramon Solsona (Proa)
Ramon Solsona torna a l'actualitat després de L'home de la maleta (2010) amb una obra coral i poderosa, Allò que va passar a Cardós. A partir d'un crim perpetrat en la foscor d'una nit de neu del 1965, un devessall de personatges, traïcions, amors i passions van omplint el relat humà i periodístic d'uns fets que han vingut per quedar-se per sempre. Amb l'aroma dels grans èxits i d'un clàssic d'aquesta primera part de segle XXI.
Un èxit com una catedral
Els hereus de la terra. Ildefonso Falcones (Rosa dels vents, Grijalbo)
Deu anys després de L'església del mar, Ildefonso Falcones torna a la càrrega amb Els hereus de la terra, la continuació d'aquell súperèxit de vendes. Aquesta vegada, el misteri no serà només saber què passa després dels fets explicats en el llibre precedent, sinó saber si Falcones aconseguirà repetir unes vendes absolutament sobrenaturals.
Barcelona com a personatge literari
La Noria. Gira Barcelona. Luis Romero i 12 autors (Comanegra)
Comanegra fa una aposta per la petjada de la Barcelona més literària amb la doble publicació, en una capsa especial, de La noria, l'obra de Luis Romero que va guanyar el nadal l'any 1951, i Gira Barcelona, una obra coral on 12 autors (Llucia Ramis, Roc Casagran, Jaume C. Pons Alorda, Sílvia Soler, Najat El Hachmi, Franesc-marc Álvaro, Jordi Nopca, Ramon Solsona, Berta Noy, Jordi Puntí, Gerard Guix i Care Santos) descriuen què pot passar a la capital catalana en 24 hores.
Rere els passos de Terenci Moix
El dia que va morir David Bowie. Sebastià Portell (LaBreu)
Si El dia que va morir Marilyn va ser el llibre de l'eclosió imparable de Terenci Moix, El dia que va morir David Bowie pot ser el de l'esclat definitiu d'un dels joves portents de la literatura catalana actual. Sebastià Portell fa el salt definitiu a l'escena literària amb un patchwork ambiciós de vida, de pop i de molta literatura per via intravenosa. Concebut a la manera del mític L'adolescent de sal de Biel Mesquida, tot augura que caldrà cordar-se ben fort el cinturó aquesta tardor.
Cruyff, en un moment donat
14, l'autobiografia (Columna)
El geni, el mite, el déu, l'únic. Els aficionats al futbol total hauran de subratllar amb fosforescent el dia 15 d'octubre, la data assenyalada pel llançament mundial de l'autobiografia –sí, no és un error: autobiografia– de Johan Cruyff. Una història en primera persona sobre revolució i futbol, que ell mateix va tenir temps d'acabar abans que la malaltia se l'emportés i el consagrés, definitivament, com una llegenda.
El discret encant de Charles Manson
Les noies. Emma Cline (Anagrama)
Emma Cline és jove, molt jove, i és tot un fenomen que escapa de les regles de la literatura de baixa estofa a la qual ens hem acostumat a base de subproductes recuinats. Ella no, ella ve avalada pel vist-i-plau d'autors com Richard Ford, a banda de venir precedida d'un gran rebombori d'expectació per allà on passa. Les noies és la seva primera novel·la, ambientada l'estiu de 1969 a Califòrnia, i és una colpidora anatomia sobre com fer-se adult, a través la història d'unes noies que recorden molt a les noies que formaven part de la camarilla de Charles Manson. Hippisme, trànsit a la maduresa i abolició de les normes. I amb un talent esbocat.
Per no perdre el nord
Brúixola. Mathias Enard (Empúries, Random House)
Una de les novel·les més esperades de la temporada, guanyadora el novembre del 2015 del més prestigiós de tots els premis que es fan i desfan a França, el Goncourt. Carrer Robadors va consagrar Enard –francès i veí de Barcelona– com una veu imprescindible, i Brúixola torna a demostrar un talent prodigiós a partir d'un llarguíssim flash-back del cèlebre musicòleg vienès Franz Ritter, que recorda amors, amics, experiències i els racons per on va viatjar en una incessant recerca de l’Orient.
L'arxiduc, geni i figura de Mallorca
Les darreres paraules. Carme Riera (Proa)
Carme Riera va guanyar el darrer Premi BBVA Sant Joan per la història (breument) novel·lada de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, un personatge desconegut al Principat, però d'àuria mítica a Mallorca, on és conegut i reconegut com a l'home "que va canviar-ho tot". Precursor del (reivindicat) turisme de qualitat, filantròpic de pro, més que probable espia, devot de la cultura i home de vida sexual... difusa. El misteri és servit.
Una obra mestra lluny de la selva
La millor història del món. Joseph Rudyard Kipling (Males Herbes)
Joseph Rudyard Kipling (1865-1936) és conegut per haver escrit El llibre de la selva, però el seu currículum mostra altres bondats remarcables. Per exemple, que va ser el primer britànic en aconseguir el premi Nobel. O que va escriure un seguit de contes que, encara ara, provoquen admiració. La millor història del món narra la relació d'un escriptor consagrat amb un jove poeta sense talent. Una obra mestra que ve acompanyada de tres relats breus més.
D'escull en escull
La mecànica de l’aigua. Silvana Vogt (Edicions de 1984)
L'argentina Silvana Vogt ha triat el català pel seu debut literari. El resultat, La mecànica del l'aigua, una novel·la que parla d'un enfonsament, que travessa el cor de l'alteritat, que viu la literatura com viu la vida, i que ens interpel·la des del sacseig. Buenos Aires, Barcelona, el món de l'edició, l'amistat, el mestratge, l'emoció de la pèrdua. De principi a fi: de la fugida a un final que us trencarà en mil bocins. Esteu avisats.
Just a gigolo (o no)
La carne. Rosa Montero (Alfaguara)
La gran aposta d'Alfaguara per la represa literària és La carne de Rosa Montero, un text on l'autora s'ha tret la cotilla per transitar camins més intuïtius. Per fer-ho, es val de la història de la Soledad, una dona que decideix contractar els serveis d'un gigoló molt més jove que ella i que li servirà per posar gelós un examant. Sorpresa rere sorpresa, la intriga es succeeix mentre l'humor llisca i ens sobrevola la gran pregunta de sempre: l'amor, la vida i la necessitat de viure-la o de veure-la passar.
Més que dues amigues
La nena perduda. Elena Ferrante (La Campana)
La quarta Ferrante ja és aquí, la darrera, la història que conclou una de les sagues que més expectació han generat en els darrers temps. Més enllà del "misteri Ferrante", cal posar atenció en allò que explica, perquè és totalment magnètic. Lina i Elena ja són adultes, i la vida les ha portat per camins allunyats: si bé l’Elena va deixar Nàpols per casar-se i convertir-se en una escriptora d’èxit a Milà, la Lina viu a la ciutat, és mare i regenta un negoci local. Qui, però, és la intel·ligent? La triomfadora? Qui té l'autèntica puresa de l'amistat?
Memòria d'un temps, d'un país
Argelagues. Gemma Ruiz (Proa)
Gemma Ruiz és un dels rostres més populars dels informatius culturals de TV3. Ara debuta com a novel·lista amb una obra que espera captivar els lectors. Argelagues explica la vida de tres dones de diverses generacions (Remei, Rosa i Nina) al llarg del segle XX, entre el Vallès rural i el Vallès urbà. Èpica i emoció s'entrellacen en un relat amb tots els números per ser un dels més venuts de la temporada.
Un escenari anomenat Barcelona
Barcelona!. Grégoire Polet (Angle)
Un viatge excitant per la Barcelona de Grégoire Polet, l’escenari de milers de vides entrecreuades. Un catàleg viu dels carrers, les places i els llocs més amagats i inhòspits de la capital de Catalunya. Un retrat coral farcit de personatges singulars, d'itineraris i d'històries que fan que la ciutat sigui única. Sense igual, vigorosa. Com aquesta narració.
Hi ha vida més enllà de Hawking
El universo en tu mano. Christophe Galfard (Blackie Books)
El universo en tu mano promet ser un dels èxits de la "reentrée", un dels noms a seguir de ben a prop, tal com ja va passar amb un altres petit gran fenomen de Blackie Books de la darrera temporada, Instrumental. Considerat com un dels millors llibres de divulgació científica de l'any (millor llibre de ciència a França del 2015 segons la revista Lire), compta amb l'autoria de Christophe Galfard, un dels deixebles d'Stephen Hawking. Qui diu que la ciència no és per llegir?
Els budells del periodisme català
Història de La Vanguardia. Gaziel (L'Altra editorial)
El proper 14 de setembre es publica aquesta petita joia escrita per la ploma esmoladíssima d'Agustí Calvet, "Gaziel". Prologada per Antonio Baños, l'obra és una condensació d'estil, de vivències i de memòria il·luminada que acaba sent una lliçó per entomar els dies convulsos que vivim. D'una actualitat tan punyent que, fins i tot, esparvera. Cal anar amb compte.
All you need is read
Beatlebone. Kevin Barry (Raig Verd)
Precedit per l'èxit –de públic, crítica i prestigi– de Ciutat de Bohane, aquest Beatlebone és una de les apostes de Raig Verd per la represa de la tardor literària. El punt de partida és la set insaciable del beatle John Lennon, a qui seguim en el viatge que va fer per trobar l'illa irlandesa que va acabar comprant. I a qui seguim, especialment, en el camí de trobar-se a si mateix, entrellucat en la narrativa obscura i psicodèlica d'un autor audaç com pocs, el ja imprescindible Kevin Barry.
¡Viva Fuentealbilla!
La jugada de la meva vida. Andrés Iniesta (Malpaso)
Discret fora del camp, protagonista a dins, Andrés Iniesta és home de poques paraules. Potser per això ha volgut posar-les totes en un llibre que porta la seva rúbrica i la seva ànima. Ell mateix va començar el 12 de maig de 2012 a prendre notes sobre reflexions i experiències i va anar escrivint i escrivint... fins que va trobar la complicitat de dos periodistes de primera: Marcos López i Ramón Besa. Ells són els constructors de joc, els qui han donat forma i han fet que aquest debut sigui molt més que un llibre de futbol.
Peixos de ciutat
Aquàrium. David Vann (Periscopi)
Sukkwan Island va ser la presentació literària de David Vann (Alaska, 1966), i encara tremolem. La seva veu, des d'aleshores, no ha parat de créixer i de consolidar-se com una de les més brillants de la narrativa internacional contemporània. La violència que batega en els homes i la cruesa de la natura s'entrellacen amb vida. Amb Aquarium, Vann fa un gir i explica la història de la Caitlin, una nena de dotze anys apassionada dels peixos que viu amb la seva mare en un barri suburbial de Seattle i que cada tarda després de l’escola visita l’aquari.
Llibres amb ànima
Diaris del Sàhara. San Mao (:Rata_)
Si el darrer curs va ser l'aparició de Catedral, ara és el torn de :Rata_, la nova aposta editorial d'Enciclopèdia Catalana. Un segell de ficció amb llibres que exploren els racons de l'ànima, que ens fan tenir els sentits alerta i l'enginy esmolat. La mítica escriptora taiwanesa San Mao és una de les veus més "enigmàtiques i captivadores del continent asiàtic" i Diaris del Sàhara, publicat l’any 1976, recull els anys que l’autora i el seu marit, José Quero, van viure al continent africà. Viatges, memòries, aventures, amor i camins que formen un cant a la vida.
Aquest espai d'explosió de les novetats més diverses coincideix amb els actes de La Setmana del Llibre en català, del 2 a l'11 de setembre a l'Avinguda de la Catedral de Barcelona, i s'ha consolidat, amb el temps, com l'aparador on mostrar una literatura de qualitat, a diferència d'altres períodes on prevalen valors més comercials o purament crematístics (és el cas de la campanya de Nadal o del mateix Sant Jordi, desvirtuat per la publicació de llibres que poc o res tenen a veure amb la literatura).
Com a gran exemple, aquesta selecció –en podrien haver-hi més, sense dubte– del més destacat d'aquesta represa que exemplifica part de la "collita del 2016", amb noms d'alt nivell, obres de commoció assegurada, amb diversió i, evidentment, amb algun bestseller que farà les delícies de lectors poc exigents. Que per tot n'hi ha d'haver, de gustos i dèries.
Les veus de Noguera
Allò que va passar a Cardós. Ramon Solsona (Proa)
Ramon Solsona torna a l'actualitat després de L'home de la maleta (2010) amb una obra coral i poderosa, Allò que va passar a Cardós. A partir d'un crim perpetrat en la foscor d'una nit de neu del 1965, un devessall de personatges, traïcions, amors i passions van omplint el relat humà i periodístic d'uns fets que han vingut per quedar-se per sempre. Amb l'aroma dels grans èxits i d'un clàssic d'aquesta primera part de segle XXI.
Un èxit com una catedral
Els hereus de la terra. Ildefonso Falcones (Rosa dels vents, Grijalbo)
Deu anys després de L'església del mar, Ildefonso Falcones torna a la càrrega amb Els hereus de la terra, la continuació d'aquell súperèxit de vendes. Aquesta vegada, el misteri no serà només saber què passa després dels fets explicats en el llibre precedent, sinó saber si Falcones aconseguirà repetir unes vendes absolutament sobrenaturals.
Barcelona com a personatge literari
La Noria. Gira Barcelona. Luis Romero i 12 autors (Comanegra)
Comanegra fa una aposta per la petjada de la Barcelona més literària amb la doble publicació, en una capsa especial, de La noria, l'obra de Luis Romero que va guanyar el nadal l'any 1951, i Gira Barcelona, una obra coral on 12 autors (Llucia Ramis, Roc Casagran, Jaume C. Pons Alorda, Sílvia Soler, Najat El Hachmi, Franesc-marc Álvaro, Jordi Nopca, Ramon Solsona, Berta Noy, Jordi Puntí, Gerard Guix i Care Santos) descriuen què pot passar a la capital catalana en 24 hores.
Rere els passos de Terenci Moix
El dia que va morir David Bowie. Sebastià Portell (LaBreu)
Si El dia que va morir Marilyn va ser el llibre de l'eclosió imparable de Terenci Moix, El dia que va morir David Bowie pot ser el de l'esclat definitiu d'un dels joves portents de la literatura catalana actual. Sebastià Portell fa el salt definitiu a l'escena literària amb un patchwork ambiciós de vida, de pop i de molta literatura per via intravenosa. Concebut a la manera del mític L'adolescent de sal de Biel Mesquida, tot augura que caldrà cordar-se ben fort el cinturó aquesta tardor.
Cruyff, en un moment donat
14, l'autobiografia (Columna)
El geni, el mite, el déu, l'únic. Els aficionats al futbol total hauran de subratllar amb fosforescent el dia 15 d'octubre, la data assenyalada pel llançament mundial de l'autobiografia –sí, no és un error: autobiografia– de Johan Cruyff. Una història en primera persona sobre revolució i futbol, que ell mateix va tenir temps d'acabar abans que la malaltia se l'emportés i el consagrés, definitivament, com una llegenda.
El discret encant de Charles Manson
Les noies. Emma Cline (Anagrama)
Emma Cline és jove, molt jove, i és tot un fenomen que escapa de les regles de la literatura de baixa estofa a la qual ens hem acostumat a base de subproductes recuinats. Ella no, ella ve avalada pel vist-i-plau d'autors com Richard Ford, a banda de venir precedida d'un gran rebombori d'expectació per allà on passa. Les noies és la seva primera novel·la, ambientada l'estiu de 1969 a Califòrnia, i és una colpidora anatomia sobre com fer-se adult, a través la història d'unes noies que recorden molt a les noies que formaven part de la camarilla de Charles Manson. Hippisme, trànsit a la maduresa i abolició de les normes. I amb un talent esbocat.
Per no perdre el nord
Brúixola. Mathias Enard (Empúries, Random House)
Una de les novel·les més esperades de la temporada, guanyadora el novembre del 2015 del més prestigiós de tots els premis que es fan i desfan a França, el Goncourt. Carrer Robadors va consagrar Enard –francès i veí de Barcelona– com una veu imprescindible, i Brúixola torna a demostrar un talent prodigiós a partir d'un llarguíssim flash-back del cèlebre musicòleg vienès Franz Ritter, que recorda amors, amics, experiències i els racons per on va viatjar en una incessant recerca de l’Orient.
L'arxiduc, geni i figura de Mallorca
Les darreres paraules. Carme Riera (Proa)
Carme Riera va guanyar el darrer Premi BBVA Sant Joan per la història (breument) novel·lada de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, un personatge desconegut al Principat, però d'àuria mítica a Mallorca, on és conegut i reconegut com a l'home "que va canviar-ho tot". Precursor del (reivindicat) turisme de qualitat, filantròpic de pro, més que probable espia, devot de la cultura i home de vida sexual... difusa. El misteri és servit.
Una obra mestra lluny de la selva
La millor història del món. Joseph Rudyard Kipling (Males Herbes)
Joseph Rudyard Kipling (1865-1936) és conegut per haver escrit El llibre de la selva, però el seu currículum mostra altres bondats remarcables. Per exemple, que va ser el primer britànic en aconseguir el premi Nobel. O que va escriure un seguit de contes que, encara ara, provoquen admiració. La millor història del món narra la relació d'un escriptor consagrat amb un jove poeta sense talent. Una obra mestra que ve acompanyada de tres relats breus més.
D'escull en escull
La mecànica de l’aigua. Silvana Vogt (Edicions de 1984)
L'argentina Silvana Vogt ha triat el català pel seu debut literari. El resultat, La mecànica del l'aigua, una novel·la que parla d'un enfonsament, que travessa el cor de l'alteritat, que viu la literatura com viu la vida, i que ens interpel·la des del sacseig. Buenos Aires, Barcelona, el món de l'edició, l'amistat, el mestratge, l'emoció de la pèrdua. De principi a fi: de la fugida a un final que us trencarà en mil bocins. Esteu avisats.
Just a gigolo (o no)
La carne. Rosa Montero (Alfaguara)
La gran aposta d'Alfaguara per la represa literària és La carne de Rosa Montero, un text on l'autora s'ha tret la cotilla per transitar camins més intuïtius. Per fer-ho, es val de la història de la Soledad, una dona que decideix contractar els serveis d'un gigoló molt més jove que ella i que li servirà per posar gelós un examant. Sorpresa rere sorpresa, la intriga es succeeix mentre l'humor llisca i ens sobrevola la gran pregunta de sempre: l'amor, la vida i la necessitat de viure-la o de veure-la passar.
Més que dues amigues
La nena perduda. Elena Ferrante (La Campana)
La quarta Ferrante ja és aquí, la darrera, la història que conclou una de les sagues que més expectació han generat en els darrers temps. Més enllà del "misteri Ferrante", cal posar atenció en allò que explica, perquè és totalment magnètic. Lina i Elena ja són adultes, i la vida les ha portat per camins allunyats: si bé l’Elena va deixar Nàpols per casar-se i convertir-se en una escriptora d’èxit a Milà, la Lina viu a la ciutat, és mare i regenta un negoci local. Qui, però, és la intel·ligent? La triomfadora? Qui té l'autèntica puresa de l'amistat?
Memòria d'un temps, d'un país
Argelagues. Gemma Ruiz (Proa)
Gemma Ruiz és un dels rostres més populars dels informatius culturals de TV3. Ara debuta com a novel·lista amb una obra que espera captivar els lectors. Argelagues explica la vida de tres dones de diverses generacions (Remei, Rosa i Nina) al llarg del segle XX, entre el Vallès rural i el Vallès urbà. Èpica i emoció s'entrellacen en un relat amb tots els números per ser un dels més venuts de la temporada.
Un escenari anomenat Barcelona
Barcelona!. Grégoire Polet (Angle)
Un viatge excitant per la Barcelona de Grégoire Polet, l’escenari de milers de vides entrecreuades. Un catàleg viu dels carrers, les places i els llocs més amagats i inhòspits de la capital de Catalunya. Un retrat coral farcit de personatges singulars, d'itineraris i d'històries que fan que la ciutat sigui única. Sense igual, vigorosa. Com aquesta narració.
Hi ha vida més enllà de Hawking
El universo en tu mano. Christophe Galfard (Blackie Books)
El universo en tu mano promet ser un dels èxits de la "reentrée", un dels noms a seguir de ben a prop, tal com ja va passar amb un altres petit gran fenomen de Blackie Books de la darrera temporada, Instrumental. Considerat com un dels millors llibres de divulgació científica de l'any (millor llibre de ciència a França del 2015 segons la revista Lire), compta amb l'autoria de Christophe Galfard, un dels deixebles d'Stephen Hawking. Qui diu que la ciència no és per llegir?
Els budells del periodisme català
Història de La Vanguardia. Gaziel (L'Altra editorial)
El proper 14 de setembre es publica aquesta petita joia escrita per la ploma esmoladíssima d'Agustí Calvet, "Gaziel". Prologada per Antonio Baños, l'obra és una condensació d'estil, de vivències i de memòria il·luminada que acaba sent una lliçó per entomar els dies convulsos que vivim. D'una actualitat tan punyent que, fins i tot, esparvera. Cal anar amb compte.
All you need is read
Beatlebone. Kevin Barry (Raig Verd)
Precedit per l'èxit –de públic, crítica i prestigi– de Ciutat de Bohane, aquest Beatlebone és una de les apostes de Raig Verd per la represa de la tardor literària. El punt de partida és la set insaciable del beatle John Lennon, a qui seguim en el viatge que va fer per trobar l'illa irlandesa que va acabar comprant. I a qui seguim, especialment, en el camí de trobar-se a si mateix, entrellucat en la narrativa obscura i psicodèlica d'un autor audaç com pocs, el ja imprescindible Kevin Barry.
¡Viva Fuentealbilla!
La jugada de la meva vida. Andrés Iniesta (Malpaso)
Discret fora del camp, protagonista a dins, Andrés Iniesta és home de poques paraules. Potser per això ha volgut posar-les totes en un llibre que porta la seva rúbrica i la seva ànima. Ell mateix va començar el 12 de maig de 2012 a prendre notes sobre reflexions i experiències i va anar escrivint i escrivint... fins que va trobar la complicitat de dos periodistes de primera: Marcos López i Ramón Besa. Ells són els constructors de joc, els qui han donat forma i han fet que aquest debut sigui molt més que un llibre de futbol.
Peixos de ciutat
Aquàrium. David Vann (Periscopi)
Sukkwan Island va ser la presentació literària de David Vann (Alaska, 1966), i encara tremolem. La seva veu, des d'aleshores, no ha parat de créixer i de consolidar-se com una de les més brillants de la narrativa internacional contemporània. La violència que batega en els homes i la cruesa de la natura s'entrellacen amb vida. Amb Aquarium, Vann fa un gir i explica la història de la Caitlin, una nena de dotze anys apassionada dels peixos que viu amb la seva mare en un barri suburbial de Seattle i que cada tarda després de l’escola visita l’aquari.
Llibres amb ànima
Diaris del Sàhara. San Mao (:Rata_)
Si el darrer curs va ser l'aparició de Catedral, ara és el torn de :Rata_, la nova aposta editorial d'Enciclopèdia Catalana. Un segell de ficció amb llibres que exploren els racons de l'ànima, que ens fan tenir els sentits alerta i l'enginy esmolat. La mítica escriptora taiwanesa San Mao és una de les veus més "enigmàtiques i captivadores del continent asiàtic" i Diaris del Sàhara, publicat l’any 1976, recull els anys que l’autora i el seu marit, José Quero, van viure al continent africà. Viatges, memòries, aventures, amor i camins que formen un cant a la vida.