La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres la major reforma de la unió econòmica i monetària per impedir que es repeteixin crisis de deute com la de Grècia i bombolles immobiliàries com la de l'Estat. Imposar sancions de fins el 0,2% del PIB als estats amb dèficit excessiu, multar els socis que no adoptin mesures per frenar la pèrdua de competitivitat i suspendre les ajudes a l'agricultura i els fons de cohesió són algunes de les propostes de la CE pels estats que no compleixin amb els objectius econòmics marcats per Brussel·les. 'Les sancions seran la conseqüència natural que hauran d'esperar els estats que incompleixin els compromisos del Pacte d'Estabilitat i Creixement', alerta la CE.

Els càstigs es començaran a aplicar ja quan els estats membre s'apropin al límit del 3% del dèficit marcat pel Pacte d'Estabilitat i Creixement. De fet, Brussel·les proposa bloquejar un 0,2% del PIB en un depòsit que es convertiria en multa si s'incomplissin les recomanacions dirigides a corregir el dèficit excessiu i s'arribés al llindar marcat per la CE. Així, les sancions serien semiautomàtiques i s'activarien en una fase primerenca del procediment. Els interessos generats pels depòsits i les multes 'es distribuiran entre els estats membre de la zona euro que no es trobin en situació de dèficit ni desequilibri excessiu'.

La nova directiva preveu, també, revisar els pressupostos estatals abans que ho facin els propis parlaments per assegurar que els objectius econòmics marcats per Brussel·les es reflecteixen només en els marcs pressupostaris estatals, sinó també en els pressupostos de les autoritats regionals i locals.

A més del procediment per dèficit excessiu, la CE vol sancionar els estats que repetidament desatenguin les recomanacions destinades a corregir la manca de competitivitat. Així, Brussel·les vol castigar els desequilibris excessius amb multes de fins el 0,1% del PIB pels socis que no frenin la caiguda de la seva competitivitat -per exemple, permetent l'aparició de bombolles immobiliàries- i amenacin, així, l'estabilitat de l'economia europea.

La d'aquest dimecres, però, és només la proposta de l'executiu comunitari, que encara necessita el vistiplau del Parlament Europeu i dels 27.

Una legislació per satisfer els més rics o els més vulnerables?

A la mateixa hora que l'eurocomissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, proposava a la Comissió Europea sancionar els estats membre que gastin massa i no rebaixin el seu dèficit, milers de treballadors transcorrien pels carrers de Brussel·les en contra dels plans d'austeritat imposats a diversos socis comunitaris. 'És un moment estrany el que ha escollit la CE per proposar un règim de sancions', ha dit John Monks, secretari general de la Confeseració Europea de Sindicats, que organitza la marxa. 'En què servirà millorarà això la situació? Només l'empitjorarà', ha declarat Monks a una entrevista a AP. 'Són mesures estúpides', ha afegit.

Com a resposta a aquestes crítiques, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha confirmat que el paquet legislatiu que ha presentat aquest dimecres l'executiu comunitari són 'les millors mesures des d'un punt de vista social i les millors per la defensa dels treballadors europeus'. 'És un paquet legislatiu essencial, no per satisfer els macroeconomistes sinó els més vulnerables de la nostra societat', ha conclòs.

Debat sobre les sancions a la manca de competitivitat

La ministra espanyola d'Economia, Elena Salgado, es va mostrar aquest dilluns des de Brussel·les reticent a castigar els socis menys competitius i va declarar que caldria discutir més la proposta, ja que 'en alguns casos, els desequilibris macroeconòmics no responen a actuacions dels governs'. Amb tot, Rehn ha subratllat aquest dimecres que, 'tot i que és cert que hi ha elements en què els governs no poden tenir una influència directa, la proposta de la CE es basa en sancionar els estats que persisteixin repetidament a no complir de manera efectiva les recomanacions de Brussel·les per controlar els desequilibris macroeconòmics' i per això es mostra a favor de castigar ara, però no de manera retroactiva, els governs que permetin una bombolla immobiliària.