L’economia catalana creix d’una manera més equilibrada que en els anys anteriors, gràcies en bona part a la millora de la productivitat i de l’ocupació. Són dades de la Memòria Econòmica de Catalunya 2025, que elaboren les cambres de comerç catalanes i que aquest dijous s’ha presentat a la Llotja de Mar en presència del president de la Generalitat, Salvador Illa. El president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu, ha presentat la Memòria junt als economistes Carme Poveda i Oriol Amat.
El PIB català creix un 2,7% i el PIB per habitant -dada considerada pels experts com a més definitòria per avaluar la qualitat del creixement- un 1,6% el 2025. El que situa l’economia catalana clarament per damunt de la mitjana de la zona euro, amb un creixement de l’1,4% del PIB i un 1,1% del PIB per habitant. Però aquestes bones xifres conviuen amb un benestar sota pressió per la inflació i els problemes d’accés a l’habitatge, un dels punts negres del panorama econòmic.
El president Illa ha assenyalat, prenent com a referent la Memòria Econòmica, que la situació de l’economia catalana “és molt bona o s’hi apropa molt”. Ha afirmat que “l’aposta per la prosperitat compartida funciona” i “les coses no passen perquè sí”, assegurant que des de fa dos anys “vam decidir deixar enrere una etapa de paràlisi per una de cohesió i confiança”. Illa ha assegurat que un major benestar i l’ampliació de l’aeroport van de la mà, i que Catalunya ha demostrat el seu lideratge.
Illa ha al·ludit als qui volen “replegar-nos” i ha fet una crida a ser “agosarats, mostrar-nos al món i esdevenir actors principals”, referint-se als pressupostos “expansius” que ha elaborat el Govern, amb l’objectiu de situar Catalunya entre les 50 regions més dinàmiques d’Europa. Ha afirmat que en política d’habitatge el Govern va en la mateixa direcció que les conslucions que apunta la Memòria: més oferta, recordant els 50.000 habitatges que va anunciar, més aagilitat, més ajuts, destacant que la limitació de lloguers “funciona”.
Feines més qualificades
Una de les claus de les xifres és la millora de la productivitat per hora treballada, que s’ha incrementat un 1,1% el 2025, davant de l’1% a la zona euro, i la ràtio hores treballades/població, que s’ha incrementat un 0,5% (un raquític 0,1% a la zona euro). Una millora en productivitat que ha reduït el diferencial amb la zona euro en paritat de poder adquisitiu (del -12% al -7%).
Quins sectors estan actuant com a principals motors del creixement? La Memòria assenyala una major presència d’activitats més qualificades, amb més pes de sectors professionals no turístics com les TIC i les activitats financeres i professionals (que passen del 17,1% al 19,4%) mentre hi ha un descens de l’hostaleria, el transport i el comerç, tot i que molt lleugerament (del 28,7% al 27,8%). La Memòria també mostra que la inversió productiva s’incrementa el 6,9%, amb un màxim històric de la inversió per treballador. En canvi, es detecta un descens de la despesa en R+D empresarial, que ha baixat un 3,5% el 2024.
La Memòria també constata -ho ha subratllat Oriol Amat- que les empreses més grans mostren major productivitat i uns millors salaris, amb diferències que poden arribar fins al 34% respecte de les petites empreses. Hi ha més grans empreses (amb més de 200 treballadors), amb el màxim històric de 3.156 empreses, malgrat que el teixit productiu català continua sent inferior en dimensió respecte l’europeu.
En els darrers quatre anys, Catalunya ha crescut en 440.000 persones, amb 8,2 milions, bàsicament per la població vinguda de fora. Des de la Cambra també s’assenyala que aquesta expansió demogràfica conviu paradoxalment amb la dificultat de moltes empreses (fins al 39%) per trobar personal adequat. També és evident que el creixement no equival a un major benestar social. El salari nominal ha crescut de mitjana anual un 20% acumulat entre el 2021 i el 2026, semblant a l’increment de la inflació (18%), però per sota de l’increment de preus dels aliments i begudes no alcolhòliques (30%).
Més vulnerabilitat econòmica
Les dades de la Memòria presenten també advertiments seriosos, com la major vulnerabilitat econòmica en les famílies amb fills, amb taxes de risc de pobresa superiors a les de les llars sense fills (un 24,5% respecte el 13,2% de les famílies sense fills). En les llars monoparentals, la situació és encara més greu, amb un 47%. Aquí, el cost de l’habitatge és el factor clau. Del 2021 al 2025, el dèficit acumulat d’habitatge supera els 140.000 habitatges.
La Cambra assenyala com a elements que expliquen la situació de l’habitatge la manca de mà d’obra en el sector, la lentitud en els tràmits administratius, la regulació i un increment dels costos de construcció, així com l’escassetat de sòl.
“Amb les dades que tenim a la mà, l’economia catalana avança a bon ritme”, ha afirmat Josep Santacreu, president de la Cambra de Barcelona. Però també ha destacat els reptes pendents, com el de l’habitatge. La Memòria inclou un monogràfic sobre aquest problema. Carme Poveda ha destacat que la manca d’oferta és el punt clau del problema. Les cambres reclamen una major inversió empresarial en R+D, afrontar la manca de dimensió del teixit empresarial, augmentar l’oferta d’habitatge i adequar millor l’oferta i la demanda de treball per atendre les necessitats de personal format de molts empreses.
