L'economia catalana està mostrant una robustesa remarcable, molt més en un context global d'estancament. Segons l'Idescat, el PIB català va créixer un 2,6% el 2023, molt per sobre de la mitjana de la zona euro, que només va apuntar un creixement del 0,4%. La fase de recuperació postcovid ha estat intensa a Catalunya, amb un PIB del primer trimestre del 2024 que ja supera en un 5,9% el nivell del quart trimestre del 2019, en comparació amb el 3,7% d’Espanya i el 3,4% de la zona euro. Són les dades més significatives que mostra la Memòria Ecconòmica de Catalunya 2023 que aquest dijous han presentat les Cambres de Comerç, en un acte presidit pel president Pere Aragonès.
La directora de la Memòria, Carme Poveda, ha desgranat els principals elements del panorama econòmic. L'augment de la població ha estat un dels factors tractors de les bones dades. En els darrers dos anys, Catalunya ha sumat 255.000 habitants, un increment del 3,7% enfront del 2,3% a Espanya, i ha assolit la xifra històrica dels 8 milions d'habitants a principis del 2024. Aquest fet, protagonitzat exclusivament per la població estrangera, ha impulsat l'economia a través de la creació d'ocupació i del consum domèstic. Un element que a la vegada ha posat pressió sobre els serveis públics i sobre l'habitatge, ja que el sector públic no ha estat capaç de donar una resposta adequada degut a un dèficit crònic de finançament.
Poveda ha destacat la solidesa de l'economia catalana enmig d'un escenari d'increment de tipus d'interès, l'estancament europeu i el cúmul de crisis geopolítiques, amb les guerres obertes a Ucraïna i Gaza. Poveda ha subratllat el pes del sector serveis en aquest marc global (el primer trimestre del 2024 és un 9% superior al valor de finals del 2019).
Les exportacions i els ingressos turístics assoleixen rècords. Les exportacions de béns han assolit un màxim històric, superant els 100.000 milions d'euros, el que suposa un creixement acumulat nominal del 25% els dos darrers anys. Un creixement de les exportacions que s'ha concentrat sobretot en el mercat europeu. Això ha fet possible que Catalunya hagi assolit un superàvit comercial amb la UE per primer cop a la història. A diferència de països com Alemanya, França i Itàlia, que tenen dèficits en els seus intercanvis amb la UE, Catalunya estaria reforçant la seva competitivitat dins la Unió aprofitant els menors costos de producció (energia i salaris), en un context marcat per l'escurçament i la regionalització de les cadenes globals de producció.
Màxim històric en ocupació
És una altra de les bones dades que constata la Memòria. L'ocupació assoleix un màxim històric gràcies als treballadors estrangers. L'ocupació ha arribat a un màxim històric de 3,8 milions el 2023 amb un pes creixent de l'ocupació estrangera, que ja representa el 20% del total a Catalunya, per sobre del 14% que representen a Espanya i l'11% a la zona euro. Al llarg del 2023 l'ocupació ha augmentat en 141.000 persones ocupades, el 52% concentrats en el comerç, el transport i l'hostaleria. Però el pes d'aquest sector en l'ocupació total encara no ha recuperat el nivell precrisi (2019), mentre que sí que l'han superat l'ocupació al sector públic i en activitats tècniques i administratives. Poveda ha subratllat un altre element que ha permès sostenir el consum privat, que és l'augment del salari per hora treballada.
La Memòria destaca l'alt nivell de capitalització de les empreses catalanes, que ha assolit un màxim històric del 53%, que ha fet que el teixit empresarial hagi resistit les fortes pujades de tipus d’interès. De fet, segons l'Enquesta de Clima Empresarial, el percentatge d'empreses afectades per problemes de finançament ha disminuït el 2023 al 14,9%, la dada més baixa des del 2006, malgrat el context de forta pujada de tipus d’interès.
Aragonès: "L'economia catalana va bé"
El president Aragonès ha destacat els 59 anys d'elaboració de la Memòria, que permet una mirada històrica, tot refermant "el balanç econòmmic positiu" de l'economia catalana: "L'economia catalana va bé i, tenit en compte el context global, fa de motor de l'economia europea amb uns fonaments molt sòlids". El president ha reiterat que el Govern deixa el país "millor de com el va rebre" enfront els discurs "interessadament derrotistes sobre una dècada perduda", alhora que també ha bandejat les mirades "autocomplaents i conformistes".
El president també s'ha referit a la rellevància del vessant climàtic, aspecte en què aprofundeix la Memòria, afirmant que tot model econòmic que no tingui clar el factor climàtic "no tindrà futur". Aragonès ha afegit que "malgrat que ha plogut", cal avançar en les obres d'infraestructura hidràulica, "que no es poden aturar", com tampoc el repte d'apostar per les renovables. Ha celebrat la "complicitat" del Consell de Cambres en favor del "millor sistema de finançament per Catalunya perquè no es pot gestionar la Catalunya dels 8 milions amb recursos de la Catalunya dels 6 milions".
Els reptes pendents
Hi ha també reptes acuciants i no són menors. Segons la Memòria, són la millora de la productivitat i el nivell d'inversió productiva; un major esforç en R+D+I per adaptar-se a la mitjana europea; cobrir les necessitats de personal de les empreses i accelerar la descarbonització de l'economia. Poveda ha destacat que la inversió en recerca de les empreses ha incrementat els darrers anys, però aquí Europa va clarament al davant.
Poveda ha conclòs el seu informe al·ludint a les perspectives per als anys propers, assenyalant les bones dades del mercat laboral, una inflació controlada i el dinamisme del sector turístic. "El principal motor de l'economia els anys 2024-25 serà el consum", ha afirmat l'economista, que també ha alertat dels factors que poden frenar el quadre econòmic, com la persistència dels conflictes geopolítics i un descens dels tipus que pot ser més lenta del previst.
El catedràtic de la UPF Oriol Amat ha presentat una anàlisi de l'estat financer de les empreses catalanes, que en aquests moments estan tancant les seves auditories. Amat ha assenyalat que tot i haver perdut en xifra total d'empreses entre el 2020 i el 2024 (de 637.000 a 600.000), han incrementat el seu volum, passant de 2.316 a 2.391 les que ocupen 250 treballadors o més. Amat, com ha fet abans Poveda, ha destacat la robustesa del teixit empresarial i l'increment fet en R+D, que ha de continuar. "Les dades ens diuen que el país empresarial va molt bé", ha resumit Oriol Amat.