1. La relació amb els "grans electors"⬛ï¸â¬œï¸ðŸŽ¥ El crit d'independència ressona a la @cambrabcn. És una fita històrica. Enhorabona per la majoria absoluta, @EinesdePais. Un gran èxit, des de la societat civil, per apoderar-nos #CapALaIndependència.
— Assemblea Nacional 🧠(@assemblea) 9 de maig de 2019
Imagina't tot el que podríem fer si fóssim més: https://t.co/s606K4bY1E pic.twitter.com/hhz2rz4Oae
La llista de l'ANC disposa de majoria absoluta al ple (32 de 60), a l'espera de la validació de prop de mil vots que podrien afectar alguna vocalia. Però el president de la Cambra sortirà, el juny proper, d'un ple en què hi tenen un pes rellevant els anomenats "grans electors", 14 grans empreses que són les principals contribuents a l'entitat: Abertis, CaixaBank, Criteria Caixa, Banc Mediolanum, Banc Sabadell, Damm, Naturgy, Deloitte Advisory, Magma Disseny, Indra, Aigües de Barcelona, PwC, Promotora Kasde i el RACC.
En el programa d'Eines de País s'afirma que volen reformar el sistema cameral per fer que tots els membres del ple siguin electes. Fonts camerals expliquen a Nació Digital que "és la Cambra la que ha volgut que hi estiguessin vinculades grans empreses. Les aportacions d'aquestes 14 grans empreses suposa 1 milió d'euros d'un pressupost que cada any exigeix un gran esforç per tancar". Com gestionaran els nous responsables de la Cambra aquest tema?
2. La Cambra d'Espanya i els fons europeus
La Cambra de Comerç pertany a la Cambra d'Espanya. És més: l'actual president de la cambra catalana, Miquel Valls, és vicepresident de la d'Espanya, i ho seguirà sent. En aquests moments, la directora general de la Cambra d'Espanya és Inma Riera, antiga diputada de CDC al Congrés però avui molt decantada cap a posicions unionistes. El president és José Luis Bonet, conegut per les seves posicions molt hostils al procés.
El tema no és irrellevant. La Cambra rep una quantitat sensible dels seus ingressos a través de la Cambra d'Espanya: són els fons europeus, que han arribat als 5 milions d'euros en algun dels darrers exercicis. És la Cambra d'Espanya, que té convenis signats amb la de Barcelona, la que respon d'aquests ingressos davant la Unió Europea. Un enfrontament amb la Cambra d'Espanya podria posar en perill aquests ingressos.

La candidatura Eines de País ha obtingut 32 de les 40 vocalies elegibles del ple. Foto: Eines de País
3. La necessitat de consens institucional
La Cambra forma part de consorcis en què el seu pes és determinant. El cas més rellevant és el de la Fira de Barcelona, on és la institució cameral la que proposa el president, que ha de ser admès per la Generalitat i l'Ajuntament. Precisament la successió de José Luis Bonet a la Fira es va allargar per manca d'entesa. Finalment, va ser Pau Relats l'home de consens que va prendre possessió del càrrec. La Cambra també designa representants a institucions rellevants com el Consorci de la Zona Franca i el Port de Barcelona. La Cambra està "obligada" a mantenir bona relació amb el Govern català i amb l'Ajuntament de Barcelona.
4. Què passarà a Turisme de Barcelona?
L'alcalde Pasqual Maragall i l'hoteler Joan Gaspart van acordar el 1993 un model de col·laboració público-privada per constituir el consorci Turisme de Barcelona, que Gaspart ha presidit durant 25 anys. L'expresident del Barça vol deixar el càrrec i es plantejarà la seva substitució. La Cambra disposa de majoria en el consorci, tot i que fins ara les grans decisions s'han consensuat amb el consistori. El tema afecta un aspecte tan sensible com el model de turisme i, per tant, aquesta pot ser una de les primeres decisions delicades dels nous dirigents camerals.