El preu mitjà de l’habitatge a Catalunya es va situar en 243.600 euros l’any 2025, un 9,1% més que el 2024, però amb grans diferències entre territoris. Segons dades del Portal Estadístic del Notariat analitzades per l’ACN, Lleida és la demarcació catalana amb el preu/m² més baix, i un cost mitjà per habitatge de 140.499 euros, gairebé la meitat del preu de la demarcació de Barcelona (237.000 euros) i també un 42% inferior a la mitjana de tot el país. I això, malgrat que la superfície mitjana dels pisos de Ponent és uns 10 m² més gran que a tot Catalunya.
Amb aquestes dades, els notaris estimen que un comprador lleidatà inverteix 3,2 anys de la seva renda per comprar un immoble mentre un de Barcelona ciutat en necessita 6,9, més del doble.
Les dades de l’any 2025 publicades recentment al Portal Estadístic del Notariat permeten comprovar fins a quin punt el preu de l’habitatge varia al llarg del territori, lluny de l’homogeneïtat d’altres béns de consum. El preu del metre quadrat, la mida dels habitatges, l’esforç d’estalvi dels compradors per comprar i, fins i tot, la seva edat, oscil·len en funció de la zona de Catalunya. De forma destacada, Ponent és el territori amb els preus més assequibles, i alhora amb els habitatges (i en particular, els pisos), més grans, analitzat sempre amb dades mitjanes.v
Comprar un immoble a Lleida surt, de mitjana, gairebé per la meitat de preu que fer-ho a Barcelona. Ponent és la demarcació catalana amb el preu mitjà de l’habitatge més baix, i també és amb diferència la regió amb menys compravendes (6.672 l’any passat), onze vegades menys que a Barcelona (74.162), una tercera part de les registrades a Tarragona (18.161) i també lluny de les de Girona (15.513).
Concretament, el preu del m² l’any 2025 a Lleida se situa en els 1.123 euros, segons els registres dels notaris. Això són uns 340 euros menys que Tarragona, que és la segona demarcació amb preus més assequibles. Girona, tercera, fa un salt de gairebé 1.000 euros més que les dues anteriors: 2.165 euros/ m², l’any passat. Pel que fa a Barcelona, el preu es dispara fins als 2.702 euros, en gran mesura pel pes de la seva capital, que és la tercera ciutat més cara de tot l’Estat, amb un preu per m² que ja ha superat els 4.500 euros.
Un pis usat a Barcelona, com un pis nou a Lleida
D’acord amb les darreres dades notarials analitzades, amb aquests preus/m², el preu mitjà dels habitatges l’any 2025 a Ponent és de 140.499 euros, un 42% per sota del preu mitjà de tot Catalunya (243.600 euros), i gairebé la meitat (-48,5%) dels preus de la demarcació de Barcelona (273.073). De fet, la diferència de preus en una i altra demaració és tal que els immobles de segona mà a l’àrea de Barcelona són gairebé tan cars com els d’obra nova a la de Lleida: un pis nou a Ponent es venia –de mitjana- l’any passat per 268.983 euros, mentre un d’usat a Barcelona en costava tan sols 1.263 euros menys (267.720).
De la seva banda, Tarragona també se situa per sota de la mitjana catalana, amb un preu mitjà de l’habitatge de 153.959 euros l’any passat, en el seu cas, un 37% inferior a Catalunya i un 43% per sota de Barcelona. En canvi, Girona ja està lleugerament per sobre del preu mitjà del país, amb 249.900 euros de mitjana, tan sols un 8,5% més assequible que l’habitatge a Barcelona.
Menys diferències en l’obra nova
Les grans diferències entre demarcacions en el preu mitjà de l’habitatge es donen de forma especial en l’habitatge usat (que representa el 92% de les compravendes del 2025) i menys en l’obra nova. En els immobles de nova construcció les diferències són més moderades: un pis nou és entorn d’un 18-19% més econòmic a Lleida i Tarragona que al conjunt de Catalunya (mentre la segona mà ho és entre un 37% i un 44% més).
D’altra banda, pel que fa a l’evolució de preus, la demarcació de Ponent és també la que va registrar l’increment interanual més petit el 2025, tot just un 2,8% més que el 2024. A l’altre extrem, Tarragona va registrar l’any passat la pujada de preus més gran (un 12,4% més), fins i tot per sobre de l’increment a la capital catalana (11,1%); Girona també va tenir un increment de dos dígits (10,7%), i en canvi, Barcelona demarcació, un 8.61%. En conjunt, el preu de l’habitatge a Catalunya va créixer d’un 9,1% el 2025.
De 3 a 7 anys de renda per poder comprar, segons el territori
Els compradors d’habitatges, amb una edat mitjana de 45 anys segons les dades notarials, han d’invertir l’equivalent a 4,8 vegades la seva renda neta anual per assolir el cost de l’habitatge. De nou, aquí també s’aprecien diferències entre territoris. Lluny d’aquest valor mitjà se situen, a una banda, els compradors de Barcelona ciutat, que necessiten dos anys més de salari (6,9 anys, segons el portal estadístic del notariat) per fer front al cost notablement més alt de l’habitatge a la capital. A l’altra, els compradors de Ponent (3,2 anys) i de Tarragona (3,5 anys), que en requereixen entre un i un i mig menys que la mitjana dels catalans, i més de tres anys que els barcelonins.
Amb tot, darrere de les dades mitjanes hi ha casuístiques com ara si l’immoble és nou o de segona mà. En aquest sentit, Lleida és el territori on hi ha més variació entre l’un i l’altre, ja que el preu de l’habitatge d’obra nova és exactament el doble de la segona mà (268.983 vs 133.205), mentre a Catalunya en conjunt la diferència no arriba al 40%, i a la demarcació de Barcelona és on estan més a prop, amb l’obra nova tan sols un 24% per sobre dels immobles usats.
La densitat urbana i la dimensió dels pisos
D’altra banda, segons els registres dels notaris, una altra diferència entre viure a qualsevol municipi de Ponent i Barcelona és la dimensió dels immobles, i particularment dels pisos. En concret, la superfície mitjana dels habitatges a la capital són 86 metres quadrats, i 82 m² en el cas específic dels habitatges plurifamiliars (pisos). A la demarcació de Lleida, els habitatges són clarament més amplis, amb una mitjana de 125m², i de prop de 100 m² pel que fa als pisos. A la resta de demarcacions, la superfície mitjana sempre supera els 100 metres quadrats, però la dimensió mitjana dels pisos és semblant a la capital, entre els 84 i els 86 m². Al conjunt de Catalunya, de mitjana, els pisos comprats l’any passat són de 85 metres quadrats, 104 si es consideren tots els tipus d’immobles.
