El Banc Sabadell ja pensa en el futur. El seu president, Josep Oliu, va explicar aquest dimecres que el fracàs de l’opa hostil del BBVA ha suposat la fi d’una etapa i l’inici d’un nou capítol en la història d’una entitat que ja té 140 anys. Oliu no va concretar possibles operacions, però va donar una pista: "Focalitzar-nos en el mercat espanyol". En l’acte celebrat a la Cambra de Sabadell, alguns dels assistents parlaven de la necessitat del banc de buscar nous socis. Un d’ells deia: "Ara toca respondre a les expectatives, que són molt altes. El que caldria és trobar un soci, preferiblement de fora de Catalunya". Un petit accionista explicava: "Ningú comprarà Caixabank, BBVA o Santander. Però nosaltres estem en zona de perill".
En els àmbits econòmics es considera que Oliu "ha après la lliçó, sobretot dels errors del BBVA en l’operació de l’opa hostil i sap que ha de moure fitxa". "Si no amplia la seva xarxa amb nous socis estratègics, estarà a mercè de futurs atacs", amplien aqueses veus Fonts econòmiques apunten a Nació que el Sabadell té molts pretendents potencials i que podria plantejar-se una operació important en els propers divuit mesos. Sempre en el terreny de l’especulació, circulen diversos noms per sumar-se al carro de l’entitat vallesana, fos a través d’una fusió o una opa amistosa. Alguns apareixen amb més opcions que altres.
És Unicaja el banc que, ara per ara, genera més referències en les converses entorn el Sabadell. Amb 632 milions de beneficis el 2025 (573 l’any anterior), va convertir-se en fundació bancària a partir de la unió de les caixes de Cadis, Ronda, Antequera, Almeria, Màlaga i Jaén. Alguns observadors presents a l’acte de la Cambra de Sabadell destacaven que Unicaja té presència important en zones on el Sabadell en té menys, com Andalusia, les Castelles i Extremadura.
En el món econòmic tambée se cita Abanca, sorgida de l’agregació de les antigues caixes gallegues i actualment en mans de capital veneçolà (Grup Banesco). Amb 873 oficines, 658 a l’estat espanyol, Abanca va tancar el 2025 amb 902 milions d’euros. El seu president és Juan Carlos Escotet, un financer hispanoveneçolà que presideix també el Deportivo de la Corunya.
Ibercaja és un altre banc de perfil similar. Nascut el 2011 de l’antiga Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Saragossa, Aragó i la Rioja. Amb 893 oficines, té uns actius de més de 53.000 milions i un benefici el 2024 de 337 milions. També Kutxabank podria estar en el llistat de possibles. Es tracta del banc creat el 2011 de l’agregació de les tres caixes basques. Tampoc es descarta com a “parella” alguna entitat italiana o francesa. Concretament, s’ha parlat de Crédit Agricole. Aquest juliol, en ple procés de l’opa, la societat Amundi, controlada per Crédit Agricole, va adquirir una participació de l’1,27% del Sabadell. Hi ha bona relació entre Oliu i l’entitat francesa.
Reforçar els minoritaris
Oliu ha après la lliçó, diuen en el món econòmic. En l’acte a la Cambra de Sabadell, va referir-se als socis minoritaris com el "nucli dur" de l’entitat. Ha estat aquest segment, representat per l’Associació d’Accionistes Minoritaris del banc, un veritable elector decisiu, que molt abrumadorament es va mobilitzar per rebutjar l’oferta del banc de Carlos Torres. L’objectiu aquí és clar: que els clients de l’entitat es facin accionistes, ampliant així la base de suport a un banc que molts usuaris veuen, per tradició i proximitat, com una cosa molt pròpia.
Potenciar els socis minoritaris, tancar una aliança estratègica amb algun soci que reforci la correlació de forces en cas d’un nou assalt hostil i engreixar l’equip directiu de cara a la nova etapa són les cartes que té Oliu a la màniga. La renovació del CEO, amb la sortida de César González-Bueno i l’ascens de Marc Armengol, així com l’entrada de Carlos Ventura al consell, forma part també d’aquesta estratègia de fortificació.
Al Sabadell són conscients de la magnitud de la seva victòria davant una opa hostil que venia amb molta ambició. Però potser també, per sort de l’entitat vallesana, amb un excés de pretensió per part de Torres. "Si en lloc d’una oferta que suposava valorar l’acció del Sabadell en 3,25 euros, hagués millorat de manera sensible l’oferta, molts haurien comprat", reflexionen ara. Oliu se n’ha sortit aquest cop, però sap que el perill no ha passat, i per això hi ha més cartes sobre la taula.
