
Dels Laboratoris Esteve a Abertis, passant per Freixenet, Banc Sabadell o Catalana Occidente. Els màxims dirigents de les 200 principals empreses de Catalunya comencen a mullar-se sobre el futur polític de Catalunya, i una cinquantena d'ells -sense mostrar-se públicament- ja s'ha fet seva la demanda d'una consulta independentista, i així ho expressen en privat. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi Temes candents de l'economia catalana. Visió dels empresaris (pdf), elaborat per la consultora PwC i presentat aquest dilluns al vespre amb la presència del propi president de la Generalitat, Artur Mas.
La consultora ha realitzat una radiografia de les principals preocupacions del gran empresariat català en nou àrees clau, sense defugir el debat polític. Aquí, per primera vegada, es detecta que un 26,7% dels enquestats -"presidents, consellers delegats i màxims executius de les principals empreses catalanes"- és partidari de la consulta, que un 22,2% reclama més competències financeres per a la Generalitat "i altres qüestions que planteja el Govern de la Generalitat" i que un 15,6% reclama un procés de reforma constitucional "que permeti donar respostes a les peticions plantejades". El 4,4%, a més, advoca obertament per la independència.
Els 200 màxims empresaris del país van haver de respondre a com creien que hauria de ser el desenllaç que hauria de tenir el procés sobiranista. Tenien una "resposta comodí" ("Un diàleg entre el Govern d’Espanya i el de Catalunya que busqui un acord entre ambdues postures"), però "només" va ser escollida pel 31,1%. És la resposta majoritària, però no arriba ni a un terç del total. Simptomàtic.
Menor dependència espanyola
El president de la consultora a l'Estat, Carlos Mas, ressalta que la catalana és una economia "més oberta i internacionalitzada" arran de la crisi, motiu pel qual ara "és menys dependent de la demanda interna".
Entre els empresaris amb més volum de negoci fora de l'Estat que dins, PwC sosté que "abunda la idea que les seves companyies s'hauran d'adaptar al marc institucional que resulti del procés, sigui quin sigui", sense dramatismes. En canvi, entre els més dependents de la demanda espanyola, hi ha qui apunta: "En algunes zones i en alguns casos, no ens reben precisament amb els braços oberts pel fet de ser catalans, al contrari del que passava fa uns anys."
Tant els uns com els altres sí que mostren la seva inquietud sobre el fet que l'hipotètic Estat català pugui quedar fora de la Unió Europea (UE)
L'immobilisme actual, negatiu
"L'avantguarda de l'economia catalana", segons qualifica PwC els enquestats, reclamen constantment un diàleg Catalunya-Espanya, ja sigui per trobar un nou encaix, ja sigui per pactar el divorci: "Com reflecteix algun dels actors d'aquest informe, “si passa alguna cosa, si s’ha de fer res, que es faci bé i amb acord."
Ara bé, tant els empresaris partidaris de la Catalunya espanyola com els partidaris de la Catalunya independent reclamen "celeritat" a l'hora de resoldre l'atzucac actual: "La prolongació del problema no contribueix a trobar la solució o a reduir la distància que separa les diferents postures de les forces polítiques. A més, la incertesa que s'ha estès per manca de moviment dels responsables institucionals és un marc negatiu que s’agreuja a mesura que es dilata un possible desenllaç del procés, especialment per a les empreses cotitzades."
Una mostra de luxe
Per elaborar l'estudi, es van reunir a la seu de Pwc Albert Esteve (Esteve), Amancio López (Hotusa), Ángel Simón (Agbar), Carlos Losada (Esade), Eduardo Sanchiz (Almirall), Eloy Planes (Fluidra), Francesc Boada (Abantia), Jaume Guardiola (Banc Sabadell), Joaquim Boixareu (Irestal Group), Jordi Mercader (Miquel i Costas), Jordi Miarnau (COMSA-EMTE), Jorge Guarner (Sarquavitae), Josep Lluís Bonet (Freixenet), José María Serra (Catalana Occidente), Luis Sans (Santa Eulalia), María Teresa García-Milà (Barcelona Graduate School of Economics), Salvador Alemany (Abertis), Sixte Cambra (Port de Barcelona), Xavier Pujol (Ficosa), Xavier Tauler (Copisa) i Xavier Vives (IESE).
La sessió de treball es va completar amb una sèrie d'entrevistes individuals, en profunditat, amb un altre grup d'empresaris, i tot plegat encara es va completar amb "un ampli qüestionari a una mostra seleccionada de directius". L'estudi es va donar per tancat el 15 de juny.
