La crisi econòmica també passa factura al calaix dels marxants que paren als mercats d'arreu de Catalunya. Tant li fa quin sigui el gènere que es ven, els paradistes asseguren que han hagut d'abaixar els preus, recórrer a les ofertes o –fins i tot- anar a més municipis per poder guanyar-se la vida. Els marxants de fruita i verdura aguanten millor l'estocada, però allà on la recessió es deixa sentir amb més cruesa és a les parades de roba i complements, on la facturació ha baixat més del 50%. Allà s'hi poden veure ofertes extremes com nou parells de mitjons a 5 euros o roba interior a 50 cèntims. Els marxants reclamen més sensibilitat als ajuntaments, perquè les taxes que han de pagar no s'han abaixat.

'Reines, guapes, aprofiteu que val la pena!', 'Oferta, és barat!' o 'Vinga, preus anticrisi! Nou parells de mitjons a 5 euros!' són algunes de les frases que s'escolten si es passeja pel mercat de la Devesa de Girona. Els marxants de roba són els qui, ara més que mai, intenten captar l'atenció dels clients, fins i tot amb ofertes que a vegades ratllen el preu de cost.

El calaix no enganya i els paradistes es queixen que la recessió es fa notar. 'Ara la gent només passeja i no compra massa; hi ha dies que m'estic tot el matí només per fer 100 euros', es lamenta la Sarai, que té una parada de roba interior. 'Si comptes que venim de Barcelona i hi treus el que costa el viatge, gairebé no et queda massa res', afegeix. Una mica més enllà, la Pilar s'escarrassa per vendre penjolls, anells i arracades. 'Tot a un euro', diu el cartell que presideix la seva parada.

'Fa 25 anys que vinc al mercat, i d'ençà de l'estiu molts de dies faig 50 euros, el just per a menjar; si continua així, ens faran fora del pis', explica. 'Sé que el mercat sempre ens durarà, més bé o malament, perquè és la nostra vida; però abans portava pijames i roba, i ara ho he hagut de deixar', diu la Pilar.

A l'altre costat de renglera, fa un any que en Mario Pubill, de Mataró, va instal·lar-hi la parada. Ven roba infantil i juvenil. 'Hem hagut d'abaixar els preus, però nosaltres no portem imitacions, i podem anar fent perquè la gent sap que en una botiga ho trobarà molt més car', explica. Això sí, admet que amb l'entrada de la crisi la competència de preus és cada cop més forta. 'Sense voler, entre els marxants ens anem fent la guitza, perquè abaixem els preus progressivament', indica.

Caigudes fins al 75%

La baixada de preus i les ofertes agressives són conseqüència d'una altra realitat: la davallada d'ingressos. El president del Gremi d'Encantistes i Marxants de Barcelona, Alejandro Oruña, explica que les vendes als mercats de la demarcació han caigut prop del 50% en comparació amb l'any passat. Fins i tot, en alguns casos, la facturació ha disminuït fins al 75%.

El president diu que els preus actuals, 'com roba interior a 50 cèntims' són fruit de la 'desesperació del sector'. Alejandro Oruña ho exemplifica dient: 'Per poder guanyar diners amb aquest preu, has de vendre centenars de peces de roba interior'.

Tot i que el president indiqui que molts marxants no deixen el negoci per manca d'alternatives, és cert que s'han tancat parades o bé que els propietaris han optat per concentrar-les. Algunes famílies que en tenien tres o quatre, ara en tenen una de sola. Segons Oruña, alguns mercats com el d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) han vist com es reduïa el número de parades en gairebé un 40%.

'Algú podria imaginar que amb el context actual el sector remuntaria, però no ha estat així', afirma el president del gremi. 'Als mercats la gent continua venint, però el problema és que no porten diners a la cartera; els nostres clients són, precisament, els qui més han patit la crisi amb més duresa en forma d'atur, acomiadaments i expedients de regulació', afirma Oruña.

La fruita també ho nota

La situació econòmica toca de ple els marxants que venen roba i complements, però els que es dediquen a la fruita tampoc se n'escapen. 'El calaix ben bé m'ha baixat una quarta part', explica la Carme Viladomat, des de la seva parada de la Devesa de Girona. Fa més de 30 anys que es dedica a vendre fruita i verdura i últimament ha notat que la gent ja no compra per a tota la setmana.

'La gent ara ja no omple el carro, i el que fan molt és comparar-te el preu del gènere amb el de les altres parades', afirma. El mateix opina la Marianela Ruiz, que ven productes del territori (com mel, cargols i tomàquets). 'La gent ara remena molt més els productes, i es torna imperativa intentant regatejar-te els preus', indica.

Ruiz explica que 'abans, el que guanyava en una setmana, ara escassament ho faig en tres'. Per això, ha hagut de decidir-se a parar a més pobles. 'No ho volia fer, però ara no em quedarà més remei que treballar també en diumenge i anar a parar a Quart', declara. I conclou: 'Jo he de mantenir els preus, perquè tinc un mínim, i d'aquest no puc baixar tot i la competència'.

A més de la competència de preus entre uns i altres, amb la crisi els mercats d'algunes poblacions catalanes també han vist com es disparava la venda ambulant. Aquest és el cas del de Torrefarrera (Segrià), amb 300 parades legals, però on la venda d'objectes falsificats per part d'immigrants hi ha augmentat. En dies de mercat, se'n poden comptar fins a un centenar.

Molts dels paradistes opinen que la venda il·legal permet als nouvinguts intentar-se guanyar la vida, però també admeten que això afecta els marxants de sempre que porten marroquineria. Aquesta situació provoca les queixes dels venedors que han de pagar taxes per posar la parada. 'Paguem els mateixos impostos, i això va a pitjor; tenim menys guanys i continuem pagant el mateix', es queixa José Jiménez, un dels marxants.

Els ajuntaments no ajuden

Alguns venedors de Torrefarrera reclamen ajuda perquè les taxes no els ofeguin. Entre les propostes, hi ha que es retalli l'impost d'autònoms a la meitat, perquè només treballen pel matí. Una de les demandes més unànimes, però, és que les taxes municipals que paguen per parar també s'adeqüin a la situació. 'Haver de pagar el mateix suposa haver-nos d'estrènyer encara més el cinturó', lamenta Jiménez.

'En què ens ajuda l'Ajuntament? Cada any hem de pagar una mica més i, de tots els llocs on paro, Girona és el més car', critica la fruitera Carme Viladomat. 'Si avui no en tens per pagar el semestre, ja et vénen a demanar interessos', opina Marianela Ruiz. 'Cada sis mesos paguem 600 euros per parar dos dies a la setmana: paguem per estar al carrer i l'Ajuntament no ens ajuda', ressalta la Pilar, darrere la seva parada de bijuteria a la Devesa.

A les taxes municipals i la baixada de vendes, hi ha paradistes que també hi han de sumar un altre problema: els robatoris. A Torrefarrera, els marxants diuen que la crisi econòmica no només ha provocat un augment dels carteristes, sinó també furts a les mateixes parades. 'Hi hauria d'haver mossos fent ronda més sovint, perquè hi ha molta aglomeració de gent', opina un dels venedors, Aurelio Ferrándiz.

Per compensar els efectes de la crisi econòmica, els marxants asseguren que no tenen més remei que abaixar preus, buscar nous mercats o enginyar-se-les per atraure la clientela. Per això, crits com 'Aprofiteu, que és barat!', 'Vinga reines, rasqueu-vos la butxaca que portem el preu anticrisi!' o 'Guapes, val la pena!' es deixen sentir ara més que mai.