Les hores que no es treballen per estar malalt són inferiors a les hores que es fan de més. Així ho ha denunciat la UGT en un informe presentat aquest dimecres que contradiu el relat patronal. El sindicat assegura que els treballadors “no abusen del sistema”, sinó més aviat el contrari, ja que més de la meitat va a la feina estant malalts. Segons les dades que han compartit, durant el 2024 els catalans no van anar a treballar perquè estaven malalts 312 milions d’hores, mentre que en van dedicar 396 de més del que tocava a la feina. "L’absentisme és un relat construït artificialment per desviar l’atenció de les responsabilitats empresarials. El veritable desequilibri és el temps regalat a les empreses”, ha dit Òscar Riu, secretari de Política Sindical del sindicat.
El sindicat ha respost en una roda de premsa a les crítiques de patronals com Foment i Pimec, que han situat l’absentisme com el “principal problema” del mercat laboral i han denunciat els costos milionaris que té per les empreses. El debat s’ha intensificat arran de la proposta del Departament de Salut que condicionava una part del finançament dels centres d’atenció primària (CAP) a escurçar les baixes amb diagnòstics més ràpids.
En el seu moment, el sindicat ja es va mostrar contrari a la mesura i aquest dimecres ha elevat el to per “tallar de soca-rel” el debat de fons que planteja l’empresariat. L'organització en defensa dels drets dels treballadors ha posat l’accent en adreçar la “realitat incòmoda” d’un sistema sanitari “col·lapsat”, que assegura que és el “veritable problema” que provoca que s'allarguin les baixes. “La Conselleria de Salut s’hauria d’aplicar a reduir més les llistes d’espera sanitàries que afecten la salut de molts treballadors”, ha dit Riu.
Guanys de 4.900 euros per assalariat per sobrejornades
El sindicalista ha subratllat que l’increment de les baixes mèdiques no s’explica “perquè la gent decideix no anar a treballar”. En aquest sentit, ha afirmat que més de la meitat dels treballadors han anat a la feina malalts, mentre que en el cas de l’empresariat la xifra no supera el 41%, una diferència d'onze punts percentuals. De mitjana, els treballadors van anar a la feina malalts 22,3 hores el 2024, fet que va suposar un benefici per als empresaris de 3.240 milions d’euros, és a dir, 917 euros per persona.
Segons l'informe Estar malalt no és delicte, un 76% dels treballadors van allargar la seva jornada fent 216 milions hores de més en global el 2024. A més, l'explotació horària també es va donar fora del lloc de feina habitual, ja que més d'un 50% dels empleats van dedicar 163 milions d’hores a fer tasques laborals durant el temps lliure. En total, les sobrejornades laborals van suposar uns beneficis d'11.900 milions d'euros per les empreses i un estalvi de 4.300 milions a l'administració. Aquestes dades representen 4.900 euros de guanys per assalariat.
“El debat de l’absentisme intenta amagar el debat de l’explotació horària laboral”, ha afirmat el dirigent de la UGT, que ha interpel·lat a les patronals tot dient que han d’entendre que “treballar més hores fa que les persones emmalalteixin”. També ha assenyalat el no reconeixement laboral de malalties relacionades amb la feina, que acaben sent qualificades de comunes, un fet que “distorsiona” les dades i “infla artificialment les xifres d’absentisme” a costa del sistema públic de salut.
Només 18 convenis garanteixen tot el sou quan s'està de baixa
Alhora, Riu ha desmentit que els complements a les baixes pactats a escala sectorial hagin propiciat l’augment de l’absentisme, ja que només 18 dels 285 convenis registrats a Catalunya garanteixen el 100% del salari en cas de malaltia o accident de treball. La gran majoria estableixen complements “amb límits o restriccions” i un 27% dels acords no asseguren el 100% del salari. El sindicat ha insistit que “les baixes de curta durada són les més freqüents perquè hi ha patologies reals”. "Aquest discurs és absolutament negatiu i intenta fer un marc mental a la nostra societat que no és real", ha afirmat.
Per a controlar aquesta situació, el sindicat reclama un control “efectiu de la jornada” i reduir els accidents i malalties relacionades amb el treball. Una de les propostes que han posat sobre la taula és la de “vincular les magnífiques bonificacions (dels empresaris) a la reducció de la sinistralitat i a la millora de les condicions preventives i el clima laboral a les empreses”. També han exigit “més contundència” per part de la Inspecció de Treball i “un major ús de les sancions” pels incompliments per exemple en qüestions com les hores extres.
