DIANA Esade és l'instrument que permetrà posar nota a les institucions privades o públiques que facin diagnosi i previsions sobre el PIB de l'economia espanyola. La comparativa, que tindrà una actualització bimensual, conclou que en els darrers tres anys l'entitat que més ha encertat el comportament de l'economia ha estat l'agència de valors Intermoney, amb 1,73 punts i qui més s'ha allunyat de les previsions han estat les entitats i institucions públiques. Així, el govern espanyol es situa en la cua d'aquest rànquing, amb 2,47 punts de desviació en el càlcul de predicció del PIB. Els responsables de l'estudi, asseguren que DIANA respon més a la funció de 'notari' que no pas a la de 'jutge'.

Esade diu que fins ara no es disposava de cap eina que permetés posar en comú i qualificar les prediccions que publicaven les diferents entitats. A partir d'ara, doncs, Esade recollirà les dades i publicarà una comparativa amb els resultats de 17 entitats nacionals i internacionals. D'aquesta manera DIANA unifica l'evolució prevista per l'economia per tal 'ajustar-se al màxim' les previsions del comportament de l'economia que 'necessiten tenir' empresaris i professionals del sector.

A la primera edició de DIANA s'hi acumulen els resultats dels tres últims anys. L'agència de valors Intermoney és qui més es va aproximar a l'hora de predir el comportament del PIB, el 2009. Va preveure que seria del -0'6% de manera que el marge d'error se situa en 1,73 punts. En segon lloc, hi ha Funcas que es va equivocar en 1,77 punts.

La mala nota l'obtenen les institucions públiques. El govern de l'Estat es va equivocar en 2,47 punts. En penúltima posició, s'hi col•loca el Fons Monetari Internacional (FMI) amb 2,40 i just per sobre, l'OCDE amb 2,37. El professor d'ESADE i autor de l'estudi, Fernando Trias de Bes, ha apuntat que la desviació en la predicció del ministeri d'Economia s'explica perquè s'ha viscut un llarg període 'de negació de la crisi', que no es va modificar fins mesos més tard