La patronal Foment del Treball ha presentat un contundent estudi sobre l'endeutament de les administracions públiques, en el que suggereix una 'reforma profunda' del sistema de finançament autonòmic. Segons l'autora de l'informe titulat "La metàstasi del INI", l'economista Maria Gómez, en un Estat amb el nivell de descentralització actual, és "impossible" garantir l'estabilitat del conjunt de les finances públiques sense canvis en el finançament de les comunitats autònomes.
 L'Estat no podrà restaurar la seva solvència ni garantir el seu equilibri pressupostari si no s'introdueixen modificacions normatives que permetin controlar el creixement de la despesa i el dèficit.    L'autora de l'estudi, considera que "Espanya té tots els problemes del federalisme i cap dels seus avantatges".
En aquesta línia, advoca per un model més federal, el que suposaria canvis a la Constitució. Defensa que les competències transferides es transfereixin realment, amb personal i recursos, però no que s'engreixin les administracions perifèriques i la central també es mantingui inflada.

Estat mínim

   La proposta de Gómez passa per crear un sistema de "mínims despeses de l'Estat central, i després que cada autonomia disposi del seu sistema d'impostos, i que cada persona decideixi si vol viure en un lloc amb menys impostos i menys prestacions públiques, o amb més impostos i més prestacions ". Pel que fa al sistema, desapareixeria el fons de compensació i la resta dels mecanismes d'anivellament territorial.

   "Que cada pal aguanti la seva vela", va exemplificar, i va exposar que "si un estat va a la fallida, ja que va a la fallida, no està el pare per rescatar-lo". Aquest és l'esquema que segueix Estats Units.

Un endeutament que es multiplica

L'estudi assenyala que en els últims vint anys, l'endeutament de les administracions "perifèriques" s'ha multiplicat per quinze i la seva participació al producte interior brut (PIB) ha passat de ser un 2,7% al 1984 a un 11,2% al 2009. L'endeutament de les administracions territorials és, segons l'informe, més car i ha crescut més, i en termes de prima de risc, el deute és entre 40 i 80 punts bàsics superior al de l'Estat.

Al document es denuncia la creació d'empreses públiques, creades per les comunitats autònomes, i que no obeeix, segons els autors, a cap interès públic general, ja que aquestes activitats podrien ser realitzades per la iniciativa privada. Segons l'autora de l'estudi, la creació d'aquestes empreses públiques respon a la voluntat de les comunitats autònomes d'escapar als límits de l'endeutament.

La patronal denuncia que a l'Estat hi havia, al 2009, 2005 empreses de titularitat autonòmica, un 36% més que l'any 2003, i que el nombre de funcionaris que treballen per l'administració pública és de 2,7 milions, dels quals 296.466 treballen per l'Estat i 1,97 milions per les altres administracions. De cada 100 espanyols ocupats, 17 treballen per l'administració pública.

Si s'afegeix el deute 'camuflat' al deute total de l'Estat, aquest pujaria al 6,1%, mentre que si es fes el mateix càlcul per les 'administracions perifèriques' l'augment de seria del 19%. El deute real de les administracions públiques, segons el pressupost de l'Estat, estimat a la baixa és del 54,2% del PIB en lloc del 49,7% del PIB que consta com a oficial.