Joan Carles Gallego, al seu despatx de la seu central de CCOO de Catalunya, a la Via Laietana de Barcelona. Foto: Jordi Borràs

Joan Carles Gallego (Barcelona, 1954) és economista i des d'aquest punt de vista critica la priorització de l'Europa econòmica sobre l'Europa social o política. Afirma, amb normalitat, que CC.OO. continuaria fent la mateixa feina l'endemà de la independència i reclama al PSC que assumeixi el dret a decidir com a condició necessària per recompondre l'acció conjunta de les esquerres catalanes.

- Som a les portes d'una manifestació que té dues novetats. Una, que l'organitza una entitat política, però apartidista i transversal. I l'altra, que el lema és obertament independentista i s'adreça a les institucions pròpies. Tenint en compte tot això, CC.OO. hi participa amb comoditat?

- Donem suport a la convocatòria. Per a nosaltres, l'Onze de Setembre sempre ha estat una jornada reivindicativa i és en aquest sentit que hi encaixa la Catalunya social que nosaltres reclamem en aquest moment de crisi i dificultats. La participació a la Diada ha de significar un impuls important a la campanya del "Jo vull decidir per la Catalunya social", que és l'emplaçament per fer una consulta ciutadana per tal que els ciutadans puguin manifestar la seva opinió sobre les retallades socials.

- Però l'objectiu de la manifestació és l'estat propi.

- CC.OO. es defineix des dels estatuts com a favorable al dret a decidir. Som un sindicat nacional català i entenem que el lema defineix un horitzó de més construcció nacional, però a partir de la lliure voluntat expressada per la ciutadania de Catalunya. Nosaltres hem d'estar al costat d'aquestes reivindicacions perquè el sindicat seguirà existint mentre hi hagi treball. I treball n'hi haurà en qualsevol de les situacions i els treballadors, per tant, ens haurem d'organitzar.

- O sigui que, simplement, l'endemà de la independència CC.OO. continuaria fent la seva funció sense alteracions.

- Som el primer sindicat català des que hi ha democràcia. Treballem sindicalment amb altres organitzacions sindicals a Espanya, però també a Escòcia, Llombardia o la Catalunya Nord. CC.OO. existirà mentre els treballadors s'hagin de defensar.

- Es manifestarà molta gent que potser no compartirà les seves anàlisis. Militants de CiU, per exemple. Un partit al qual vostès fan responsable de les retallades

- Ens preocupen les polítiques de retallada sistemàtica de les prestacions socials, tant a l'estat com a Catalunya. CiU retalla per voluntat pròpia i això és preocupant, però també ens inquieta la recentralització que s'aplica des de l'estat. Aquesta recentralització que es respira des de Madrid no ens agrada perquè poden dificultar les respostes concretes a les dificultats que tenen els treballadors de Catalunya. Volem combatre aquesta regressió social.

- Sí, però hi ha dues anàlisis que no sé si són compatibles. O la dreta de CiU aplica retallades per criteri ideològic o bé hi ha una greu manca de diner públic disponible per causa de l'espoli fiscal.

- Per definició els recursos sempre són escassos. En el cas de Catalunya, l'escassesa ve acompanyada de la injustícia del model fiscal actual. Cal canviar les coses. Però tot i ser això cert, això no pot ser excusa per justificar les polítiques del Govern de Catalunya. Perquè els recursos es gasten en funció de les prioritats polítiques i el Govern ha optat per regalar l'impost de successions al 6% de la societat que el pagava i, per contra, no ha desenvolupat l'autogovern en qüestions com la renda garantida de ciutadania. L'exemple de l'impost de successions per a nosaltres és paradigmàtic, es podrien haver fet altres coses.

- Políticament, el panorama de esquerra catalana és el que ha canviat més. La força institucional del PSC ha davallat molt i hi ha esquerdes a l'interior del partit. Veuen alguna alternativa d'esquerres en aquest context?

- L'eix esquerra-dreta ve determinat per les polítiques que es fan, més que no pas per les sigles. El que veiem és que l'hegemonia política, ideològica i cultural està en mans de la dreta. Això vol dir que l'esquerra té una feblesa de projecte i a l'hora de connectar amb la ciutadania. Però també és cert que un dels elements que està fracturant l'esquerra és el posicionament en relació al fet nacional. Aquí cal buscar quin és l'element que pot sumar, que jo crec que és el respecte a la decisió de la ciutadania. L'aprofundiment democràtic passa per entendre que el dret a decidir, com a exercici democràtic, és una característica fonamental de la sobirania popular. Un dels elements que fa que l'esquerra tingui aquesta fragmentació és el rebuig al dret a decidir.

- Però això només li passa al PSC.

- Som respectuosos amb tots els partits, però creiem que en aquests moments el PSC té obert un debat important en relació a com es posicionen en la relació a Espanya i l'aprofundiment democràtic que suposa el dret a decidir.

- Això significa que l'esquerra no es pot recompondre fins que el PSC no accepti el dret a decidir?

- És que és un debat que es tradueix en coses concretes com, per exemple, la representació del PSC a Madrid. Però també és cert que en el dia a dia es van configurant aliances concretes en relació amb els diversos temes. I de vegades el PSC vota al Parlament amb CiU i en altres ocasions amb ERC i ICV. Així que el tema nacional és rellevant, però no és l'únic.

- CC.OO. també veu calenta aquesta tardor?

- Sí. Aquest mes de setembre tenim dues fites importants. Ho és la Diada, però també el 15 de setembre en què volem emplaçar el govern de l'estat perquè posi a referèndum les retallades socials. A Catalunya també volem que decideixi la ciutadania aprofitant la Llei de Consultes. Però no descartem que si els governs continuen entestats en aquestes polítiques haguem de convocar una vaga general. També estem treballant amb els sindicats europeus per veure quina Europa volem construir. No pot ser que l'Europa econòmica sigui prioritària i l'Europa social no existeixi.

- La tardor calenta també s'ha reescalfat a Madrid per la convocatòria del 25 de setembre en què es proposa ocupar el Congrés dels Diputats.

- És una convocatòria que no és transparent i no té objectius clars. No ens interessa gaire.

- Li ho dic perquè no fa gaire, quan l'efervescència del moviment dels indignats, molts analistes consideraven que els sindicats havien quedat totalment depassats.

- A Catalunya hem anat confluint diversos moviments. No ens hem posicionat en termes de competència i anem sumant suports socials per sumar. A Madrid desconec com ha evolucionat tot, però convocatòries com la del 25 de setembre barregen posicionaments que podrien anar des de l'extrema dreta fins a l'extrema esquerra. No és el cas de Catalunya.

- La legislatura s'ha exhaurit? Què passa si fracassa el pacte fiscal?

- No s'haurà exhaurit la legislatura pel pacte fiscal, sinó perquè CiU es va presentar a les eleccions amb un programa del qual l'únic que ha complert és l'exempció de l'impost de successions a les grans fortunes. Però totes les retallades a la sanitat, serveis socials, la ruptura de la concertació social... Tot això és un frau democràtic. El dret a decidir s'exerceix el dia a dia en tots els àmbits que siguin contrastables per la ciutadania. El pacte fiscal és una proposta concreta que parteix del Parlament i que ara el Govern ha de negociar. El context no és el més favorable, però hi ha una sensació clara d'injustícia en el finançament que el Govern ha de gestionar. Nosaltres els hem dit que no hi ha autogovern sense una administració catalana i sense serveis públics potents i, per tant, totes les polítiques de desprestigi i afebliment de¡ les condicions de treball dels treballadors públics afebleixen la perspectiva d'un projecte nacional. A menys que ens creguem que l'únic projecte nacional possible per a nosaltres és el d'Andorra.

- Hi haurà un dia després del fracàs del pacte fiscal. Com serà l'endemà?

- Nosaltres estarem a l'aguait del que ens comuniqui el Govern, que és el responsable de la negociació. Però no ens pot cridar només quan les seves polítiques fracassen, sinó que també ho hauria de fer en el dia a dia. I constatem que el Govern català ha donat suport a la reforma laboral del PP i això també situa a cadascú en aquests processos.