Les borses tremolen. La decisió de l’administració Trump d’imposar forts aranzels a la resta de països, sense discriminar sectors ni aliances, ha deixat garratibat el món econòmic, que està responent amb angoixa i pànic. Aquest dilluns, l’Ibex-35 ha arrencat amb caigudes de més del 8%, percentatge que s'ha acabat estabilitzant al voltant d'un 5% negatiu. A Europa, la borsa italiana és la que ha caigut amb més força. El DAX alemany ha perdut prop d’un 7%; el CAC 40 francès, un 6%; i el britànic FTSE, més d’un 5%.
A l’Àsia, els mercats també estan registrant fortes caigudes. Al Japó, el Nikkei ha perdut més d’un 7%, el principal índex de Hong Kong s'ha vist perjudicat en més d’un 12%, com a la Xina. L’ensulsiada és general. Què diuen els experts? Pels qui tinguin accions en el mercat de valors, què toca fer ara? I, sobretot, quin escenari sembla més factible a hores d’ara? Parlem amb Joan Hortalà, fundador del fons Gaesco, exconseller i exsíndic de la Borsa de Barcelona; Josep Soler, president de l'Institut d'Estudis financers; Emili Vizuete, professor de la UB i expert en finances internacionals; i Montserrat Guillén, catedràtica d’Economia a la UB i amb una tesi doctoral sobre el risc en les finances.
Vendre o resistir?
Hortalà no dubta: "Crec que toca resistir. Els mercats acusen el cop de l’anunci fet per Trump. Però ara mateix ja s’observa que el mercat tecnològic nord-americà ja puja una mica. Això no vol dir que demà l’Íbex faci el mateix, però hi ha la percepció que el pànic comença a rebaixar-se". L'exresponsable de la Borsa apunta a un anunci imminent de la Reserva Federal, que insinuava una retallada dels tipus d’interès.
Aquest sembla el criteri dominant entre els experts. Vizuete assenyala que és del parer de no vendre quan hi ha pànic. "El mercat no el mouen petits inversionistes, sinó grans fons, que en un moment determinat poden decidir vendre i perdre una mica per aminorar costos, en lloc d’esperar i posar en risc el fons. Però si hagués d’aconsellar els petits, jo donaria els consells de Warren Buffett: no comprar quan tothom en parla i no vendre enmig del pànic", remarca.
Vizuete posa un exemple amb el que va passar amb els bitcoin: “La cotització va arribar als 101.000 euros el 17 de desembre. El 5 de novembre, estava a 62.000 euros i el 10 d’octubre, a 55.000. En canvi, ara està a 71.000. Si has comprat per 100.000, no en venguis”. I assenyala un principi en el món borsari: “El negoci es fa quan compres”.
Guillén dona el mateix consell: "Per vendre ja s’ha fet tard. Per qui estigui en posició compradora, el millor és esperar. I ara tot indica que la situació, tot i ser greu, és menys alarmant del que s’esperava". La catedràtica de la UB subratlla que encara que la situació es redreci, en el mercat de valors, les caigudes solen ser ràpides, però les pujades són més lentes.
"No aconsello mai vendre quan cau la borsa", indica Soler. "Cal aguantar, perquè la borsa sempre es recupera. Els grans perjudicats de les caigudes sempre són els qui surten del mercat, que després no saben com tornar-hi a entrar. Malgrat això, és el que s'espera que passi", ressalta.
Cap a una recessió?
"Ni els analistes ni els bancs d’inversió saben què pot passar", assegura Vizuete, pera qui la situació pot presentar alguna derivada positiva des del punt de vista de Donald Trump: "Per això insisteix en retallar els tipus d’interès perquè això ajudaria els Estats Units a eixugar el seu deut". Però l’escenari global que veu és preocupant: "La inflació s’ha de donar per descomptada, amb una pèrdua del poder adquisitiu que acabaran pagant els consumidors, que són les víctimes finals dels aranzels. Trump parla de traslladar la producció als Estats Units, però no és realista pensar que això es pot fer a curt termini". I augura una possible nova sacsejada: "Quan la UE concreti la seva resposta".
Què té al cap Trump? “Forçar una negociació", manté. "És un jugador de pòquer, a banda d’una persona poc serena", afegeix. El panorama pot desembocar amb un canvi total en el comerç internacional, segons l'economista, amb acords bilaterals a canvi de no imposar aranzels. Però recorda que també la UE ha recorregut a la política aranzelària: "Fa sis mesos, Brussel·les va imposar un 45% als cotxes elèctrics de la Xina i tot seguit va obrir converses amb les diferents companyies. De models de la companyia MG Electric, que s’adreçava a rendes mitjanes-baixes, ara se’n veuen molt menys. Amb BYD [empresa que fabrica cotxes elèctrics], més cars, va haver-hi acord”.
Guillén considera que el més preocupant de tot el panorama és el caràcter erràtic, completament basat en la comunicació, per part d’un personatge que té un "indubtable potencial comunicatiu”. Anem cap a una recessió? "Si la inflació puja i ve acompanyada d’un creixement de la desocupació, el risc de recessió hi és, o com a mínim d’un estancament", radiografia.
Hortalà es mostra prudent, però assegura que no veu una recessió aquest 2025. "Veig un panorama borsari que continuarà sent molt volàtil, això sí, cosa que farà que els inversors pendents de la retribució de l’estalvi estigui cautes i els més especialitzats en els moviments del mercat hi trobin oportunitats", apunta.
Una caiguda autoinduïda
Soler considera que l'actual situació és una recessió "autoinduïda", un cas molt estrany perquè no hi ha gaire precedents. "Hauríem de retrocedir fins als anys 30 del segle passat per trobar un esquema similar, amb aranzels que van agreujar la recessió", rememora. Creu que darrera de l'anunci aranzelari hi ha la voluntat d'ingressar a través de les tarifes per poder després procedir a una reducció d'impostos perquè el discurs sobre la reindustrialització no té massa base en un país amb gairebé plena ocupació. "A no ser que pensi que la gent tornarà al taller o a cosir jerseis", indica.
"La partida forta que juga Trump és amb la Xina, però la situació presenta molts riscos perquè la majoria de nord-americans té els seus estalvis en borsa, sigui directament o a través de fons de pensions. Si la inflació afecta el cost de la vida i la gent comença a veure que els seus estalvis per a la jubilació estan en risc, patirà", remarca. Si l'economia s'estanca, això sí, al darrere hi anirà tothom.
