Barry Eichengreen ha contestat a la pregunta sobre l'optimisme assegurant que el món "ha gestionat els cataclismes de la pandèmia i la crisi inflacionària millor del que s'esperava". Però tot seguit ha afegit que la polarització entre el nacionalisme econòmic dels Estats Units i la deglobalització obliguen a ser molt prudents de cara al futur.
El xoc per l'hegemonia entre els EUA i la Xina és el principal element de preocupació dels experts. Eichengreen s'ha referit a un article recent al Financial Times que explica com les empreses nord-americanes estan deixant d'invertir a la Xina, afirmant que moltes decisions preses per Wshington tenen com a objectiu aconseguir la desacceleració econòmica xinesa. Aquest és un element de preocupació. L'altre és el temor que el populisme pugui tornar a "destruir les societats europees, com als anys trenta".
Giancarlo Corsetti ha advertit de la necessitat de combinar política monetària i fiscal. Ha explicat que des del 2007 els governs no han tingut gaires escrúpols a l'hora de permetre que el deute sobirà s'incrementés, tant el deute públic com el privat. Corsetti ha assenyalat que en certa manera l'economia encara no s'ha recuperat de la crisi financera que es va iniciar el 2008.
Els economistes han explicat que hi ha dotze països europeus que hauran d'entomar un seriós ajust fiscal per afrontar el problema del deute sobirà. "Són els sospitosos habituals -ha dit Zettelmeyer-, com Itàlia, França, en cert punt Espanya. I els països que ara tenen amb un elevat dèficit, com Finlàndia o els Països Baixos". Una dada interessant: una de les causes de la derrota socialdemòcrata a Finlàndia ha estat l'extrem rigor en la reducció del deute. Sobre Grècia, ha afirmat que ja està en una direcció correcta i no s'ha de moure, mentre que ha definit Portugal com un "miracle". Amb tot, Zettelmeyer ha considerat que la situació a Espanya ha millorat perquè "s'han fet ajustos" (una reducció de 5 punts fins a situar-se en el 113% del PIB).
Un dòlar en perill?
Al llarg del debat un tema destacat ha estat el de l'hegemonia del dòlar com a moneda central del sistema monetari internacional i fins a quin punt es podria veure amenaçat per la xinesa renminbi (RMB). Eichengreen ha assenyalat que el sistema financer global es veurà afectat per l'ascens de la Xina i la seva moneda, les sancions contra Rússia i les innovacions en el món digital. La imposició de les sancions per part dels Estats Units, emprant el dòlar com a gran arma, pot tenir conseqüències i motivar que alguns països pensin en alternatives, a l'observar fins a on els EUA i els aliats estan incidint en l'aplicació de sancions financeres. Ha explicat com Europa va intentar assajar un model alternatiu al dòlar com a moneda de transacció -i el sistema Switch- a través de l'euro. L'or també pot ser una alternativa (Veneçuela va utilitzar-lo per pagar a l'Iran), però és molt costós. La Xina està també intentant substituir el sistema Switch. Però cap dels intervinents ha considerat que la moneda dels EUA estigui davant d'un declivi irreversible. Com ha dit un dels economistes amb ironia, s'hauria de passar per quatre anys més de Donald Trump i una accentuació de l'unilateralisme nord-americà perquè s'accelerés el declivi del dòlar.
