La recaptació per l'impost de successions i donacions ha pujat un 32,1% el primer semestre de l'any en comparació amb el mateix període de l'any anterior a conseqüència, principalment, de la pujada del preu de l'habitatge i de la bonança borsària, segons el Departament d'Economia. D'altra banda, segons dades de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) obtingudes per l'ACN a través d'una sol·licitud d'informació pública, gairebé dues de cada tres persones que han de liquidar l'impost de successions acaben sense cap import a pagar.

La professora de Dret Tributari de la UAB Carmen Jover ho secunda i afegeix a que el temor d'un augment dels tipus impositius en les donacions pot haver accelerat i fet créixer les operacions. Segons consta a l'informe mensual d'execució del pressupost del sector públic de la Generalitat del juny, en el primer semestre de l'any ja s'han formalitzat liquidacions per l'impost de successions i donacions per valor de 692,2 milions d'euros, cosa que representa el 65,3% de l'import que es preveia recaptar a finals d'any (1.059,3 milions).

La xifra que evidencia que s'està per sobre del comportament previst d'aquest tribut, que ja supera en un 32,1% la recaptació del primer semestre del 2025, un any en què va caure un 7,8% respecte al 2024. Per la professora Jover, l'auge registrat aquest semestre és el resultat de la creença que el tipus impositiu de l'impost de donacions, entre el 5% i el 9%, pot pujar en el futur, ja que ara "no és gens car", cosa que ha pogut fer incrementar el nombre d'operacions d'aquest tipus.

"Segurament és per l'efecte alarma", expressa. A més, també creu que la borsa hi té a veure. "Si jo tinc accions o fons d'inversió, tot això ha pujat", concreta, afegint que l'habitatge també ha incrementat el seu valor. El preu dels immobles heretats es calcula amb el valor de referència creat el 2022 i no amb el valor cadastral com anteriorment, així que es tributa "en funció del valor de mercat dels béns" del difunt.

La diferència entre la bonificació per als cònjuges i per als fills

D'altra banda, segons informa l'ATC, pel que fa a successions, entre el 2022 i el 15 de maig del 2026 són 482.567 les declaracions que tenen un import a pagar de menys d'un euro –la immensa majoria dels quals, ni un cèntim–. Això suposa el 63,6% del total, tot i que s'aprecia una evolució a la baixa dels qui no han d'ingressar res en aquest concepte; si bé el 2022 eren el 65,8% de tots els hereus, el percentatge ha anat baixant progressivament fins al 61,3% en el que portem de 2026.

Cada liquidació es du a terme per a cadascun dels hereus, no per persona morta. Entre el gairebé mig milió de contribuents que han hagut de liquidar successions, però no han hagut d'acabar abonant res, les herències que han rebut tenen un valor d'uns 63.000 euros per persona –que s'eleven a 66.000 amb alguns afegits com les assegurances de vida–.

El motiu principal pel qual la majoria dels contribuents no han d'abonar cap import a Catalunya és que si qui hereta és el cònjuge, la bonificació és del 99%. Amb tot, Jover insta a tenir en compte que això era el cas també dels fills, però des del 2020 ja no és així, perquè ara és progressiu des d'una bonificació del 60% fins al 0%. "Pels fills que rebin determinada quantitat, la bonificació tindrà poc efecte", explica.

Catalunya, la tercera més cara i la que més recapta

Altres governs de l'Estat sí que mantenen la bonificació, cosa que ha fet que Catalunya se situï a la "banda alta" dels territoris amb un gravamen més alt. Segons càlculs del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), en el supòsit d'un fill solter de 30 anys que hereta 800.000 euros del seu pare, 200.000 dels quals són l'habitatge habitual del difunt, el tribut a Catalunya serà de 44.569 euros. Es tracta de la tercera autonomia de les de règim comú on surt més car, però l'any 2019, abans de la modificació fiscal relacionada amb els fills, l'impost hauria estat de 9.796 euros a Catalunya, la setena xifra més alta en el llistat d'autonomies.

Jover explica que, tenint en compte la bonificació més alta per a cònjuge, hi ha gent que creu que és millor donar en herència tot a l'esposa o marit, però que no sempre és així. En el supòsit d'una herència d'un milió d'euros, si la rep tota el cònjuge, no haurà de pagar pràcticament res –per la bonificació del 99%–, però a la seva mort, el fill pagarà més que si hagués rebut 500.000 euros del primer progenitor mort i després 500.000 més del segon. "L'impost és progressiu", recorda, cosa que vol dir que el tipus va creixent a més massa hereditària, de manera similar al funcionament de l'IRPF amb els salaris.

De fet, segons el Ministeri d'Hisenda, Catalunya és, de lluny, qui més recapta més per successions i donacions. Amb dades del 2023, la Generalitat va ingressar 951,2 milions (un 70% més que el 2019, abans de la modificació fiscal) mentre que el segon territori, la Comunitat de Madrid, en va rebre 518,7.