Les borses cauen. Foto: Laura Busquets/ACN

L'exposició dels bancs francesos al deute grec i, a partir d'aquest dilluns a la tarda, l'accident al magatzem nuclear al sud de França s'han traduït en números vermells a tots els parquets europeus. L'Íbex 35 tanca amb una caiguda del 3,41% i acumula des de divendres passat una baixada del 7,7% en dos dies. Encara que la banca espanyola és de les menys exposades al deute grec, el dubte sobre l'impagament hel·lè ha espantat els inversors i aquest dilluns el diferencial amb els bons alemanys se situa als 357 punts. Qui més se'n ressent són els parquets francès i italià. A París, el Cac es desploma fins al 4,03 -després de fer-se públic l'accident a Marcoule ha fregat el -5,1%- i Milà perd un 3,89%.

L'indicador londinenc perd un 2,35% mentre que Frankfurt registra un pèrdua del 2,27%. A més, l'índex de Madrid s'ha situat als 7.640,70 punts. Aquest dilluns, la pressió més forta dels mercats se situa sobre la prima de risc italiana, que es col·loca vint punts per sobre de l'espanyola, fins al 379 bàsics.

França

L'accident nuclear al magatzem de Marcoule, al sud de França, ha trasbalsat una borsa francesa que ja estava patint una jornada negra per culpa de l'exposició dels seus bancs al deute grec. De fet, les grans entitats financeres gal·les han tingut fortes pèrdues aquest dilluns, que en el cas del BNP Paribas han arribat fins al 14% en alguns moments del dia. Crédit Agricole i Société Générale han caigut més d'un 9%, en una jornada en què l'índex Cac 40 de París ha arribat a desplomar-se un 5,1%.

Els dubtes sobre Grècia

Tot i que a França l'accident nuclear ha sacsejat els mercats, són els dubtes sobre una possible suspensió de pagaments de Grècia els que han fet créixer els temors dels inversors arreu d'Europa. Bona part de les preocupacions estan relacionades amb els comentaris que arriben des d'Alemanya, on el ministre d'Economia, Philipp Roesler, va escriure en un diari que una "suspensió de pagaments ordenada" de Grècia ja no es pot descartar.

Alguns rumors apuntaven que Grècia podria fer fallida aquest passat cap de setmana, però de moment la fràgil economia d'Atenes continua dempeus. Amb tot, els inversors han rebut amb escepticisme els nous anuncis de reformes del govern hel·lènic, que inclouen la recaptació de 2.000 milions d'euros a través d'un impost a la propietat. El govern ha anunciat que només té diners per pagar salaris i pensios fins el mes d'octubre, una situació que ha intranquil·litzat els mercats.

A més de Grècia, els inversors lamenten la manca d'acord d'actuació per part de la reunió d'aquest cap de setmana del G-7 a Marsella i els missatges poc esperançadors sobre la situació de l'economia mundial que està donant el Fons Monetari Internacional.

Reforma bancària al Regne Unit

A la borsa de Londres, que està fora de l'euro, les pèrdues també són importants per la publicació d'un informe que recomana un fort programa de reformes del sector bancari. El text proposa que tots els bancs que treballen al Regne Unit separin les seves operacions comercials de les d'inversió i risc, una opció que pretén protegir els contribuents dels efectes de futures crisis.

A més, també proposa que els bancs tinguin un 10% de capital per prevenir qualsevol crisi, un percentatge major que el recomanat per Basel, que és del 7%. El Regne Unit va ser un dels països on més va impactar la crisi financera. Bancs com el Royal Bank of Scotland, Northen Rock o Lloyds van requerir un rescat del govern britànic. Les entitats financeres han reaccionat en negatiu al pla, amb pèrdues aquest matí de Barclays, Lloyds i Royal Bank of Scotland de fins el 4%. A la tarda, però, les caigudes a la banca anglesa s'han moderat fins entre el 2% i el 3,5%.

Les pèrdues d'aquest dilluns arriben després d'una jornada negra divendres, quan la dimissió de l'economista en cap del Banc Central Europeu, Jüergen Stark, va enfonsar les borses. L'alemany Stark va deixar el càrrec pels seus dubtes sobre la compra de bons dels països perifèrics de l'Eurozona.