Quan fa uns mesos l'executiu espanyol i el Banc d'Espanya anunciaven que la nova llei garantiria la despolitització de les caixes d'estalvis, en realitat, el que volien dir és que la normativa els permetria tenir part del control polític i econòmic d'aquestes entitats.

Canviant de guió segons ha convingut en cada moment, el full de ruta per bancaritzar les caixes, i així satisfer demandes de la banca espanyola, que tradicionalment ha considerat que les caixes gaudien de privilegis en el mercat financer, s'arriba a un punt de no retorn. “És a punt de culminar un pla destinat a esvair el suposat gran fantasma d'Espanya, les caixes, davant els inversors internacionals, però en realitat, és un pla per bancaritzar les caixes. I ja ho han fet. Ja no hi ha marxa enrere”, ha comentat a Nació Digital un directiu d'una entitat financera catalana.

El control polític pot acabar a Madrid

Els primers diners que va deixar el FROB a les caixes que es fusionaven per reestructurar plantilles i tancar oficines, i no tant per fer front als venciments de crèdit, tenien forma de crèdit al 7,75%. I la segona tongada de crèdits també havien de ser-ho. Però l'Estat i el Banc d'Espanya han vist que els seus plans podien accelerar-se. Quina caixa pot pagar un crèdit al 10%? Cap.

Però l'Estat, de forma encara extraoficial, ha ofert la possibilitat de capitalitzar aquest préstec, és a dir, convertir-lo en una participació estatal dins del banc que gestioni els actius de la caixa, que passaria a ser una fundació per gestionar obra social. Ras i curt, “eliminen la ingerència dels governs autonòmics i locals en les caixes, però el mateix Estat adquireix drets polítics i econòmics en aquest banc. I és clar, si el banc en qüestió no recompra aquest capital i l'Estat vol desfer-se'n, doncs el podrà vendre a qui vulgui”, adverteix Antoni Serra Ramoneda, expresident de Caixa Catalunya i catedràtic d'Economia de la UAB.

Aquest expert adverteix encara d'una segona maniobra, i és que les caixes fins ara eren de naturalesa fundacional, fet que permetia que les comunitats autònomes i els ens locals tinguessin poder a les caixes perquè podien nomenar representants al consell d'administració, “però si ara passen a ser fundacions, deixen de tenir qualsevol possibilitat d'influir en la composició dels òrgans de govern, i per tant, també d'influir en l'arrelament de l'entitat al territori.

Més retallades laborals

D'altra banda, el Col·legi d'Economistes de Catalunya ha expressat la seva preocupació “perquè aquest procés obre moltes incògnites sobre el futur del sistema de caixes d'estalvi català. Tenim la impressió que la pressió sobre les caixes ha estat molt forta, i tot plegat desvirtuarà el nostre sistema financer”, assegura Joan B.Casas, degà del Col·legi.

Des del món sindical, els darrers moviments de l'Estat i el BE també s'observen amb preocupació. Després que s'hagi conegut que CatalunyaCaixa retallarà plantilla per poder accedir al FROB, els treballadors recorden que “fa gairebé dos anys que avisàvem que això passaria, és la conseqüència de l'orgia especulativa de les caixes amb el consentiment del Banc d'Espanya. I ara estem en una situació sense retorn, on les caixes s'han de recapitalitzar per sobreviure, desnaturalitzant la missió social de les caixes i cremant encara més el mercat laboral”, denuncia Josep Gironès, secretari de la Federació de Serveis de la UGT.