L'Eurogrup obre la porta a aplicar la solució de Xipre a d'altres països

Suggereix que es deixin caure els bancs endeutats i que no hagin de ser els contribuents els que hagin de pagar les reestructuracions. Les borses reaccionen esfondrant-se

Publicat el 25 de març de 2013 a les 18:35
L'holandès Jeroen Dijsselbloem pren el relleu al luxemburgès Jean Claud Juncker. Foto: Consell d'Europa

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha apuntat avui que el pla de rescat que finalment s'ha acordat aplicar a Xipre representa un nou model a explorar a l'hora de resoldre el futur dels bancs amb problemes financers en d'altres països membres de la unió. És a dir, ha suggerit que es deixin caure els bancs endeutats i que no hagin de ser els contribuents els que hagin de pagar les reestructuracions bancàries. L'afirmació ha fet esfondrar les borses europees, motiu pel qual fonts de l'Eurogrup han intentat matisar les declaracions a Reuters i el Financial Times, sense èxit.

"Si s'aprecia risc en un banc, el nostre primer plantejament hauria de ser: "D'acord, què farà el banc? Què pot fer per recapitalitzar-se a si mateix?" Si el banc no pot fer-ho, parlarem dels accionistes i dels bonistes, els demanarem que contribueixin a recapitalitzar l'entitat i, si fos necessari, també als depositants no garantits", reflexionava Dijsselbloem.

"Treure el risc del sistema financer i fer-lo caure sobre les espatlles dels contribuents, com s'ha fet amb Irlanda i Espanya, no és l'aproximació correcta al problema", ha assegurat. "Si volem tenir un sistema financer saludable i sòlid, l'única manera d'aconseguir-ho és dir: "Mira, has assumit riscos i ara hi has de fer front." I si no pots, és que no els hauries d'haver pres. Hem d'aspirar a un escenari en què mai haurà de considerar-se la recapitalització directa de les entitats", ha conclòs.

A Xipre, els impositors amb més de 100.000 euros al banc podran arribar a perdre fins a un 50% dels seus diners per evitar que el sistema bancari local acabi fent fallida, fins a eixugar les pèrdues de 4.200 milions que s'han registrat.

El raonament de Dijsselbloem trenca frontalment amb l'argument esgrimit per entitats com Bankia, que es vantava de ser un banc massa gran com perquè Europa el deixés caure, i amb el qual s'han justificat les ajudes milionàries que ha rebut.