El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat les previsions de creixement de l'economia global en 0,2 punts percentuals, fins al 3,1%, posat que el conflicte a l'Orient Mitjà s'aturi a mitjans de 2026. Segons l'actualització dels càlculs per a l'economia global que l'entitat ha publicat aquest dimarts, si la guerra continua i augmenta la destrossa en les infraestructures energètiques, hi ha un risc de "recessió global".
En aquest sentit, l'FMI ha pronosticat que l'economia es pot reduir al voltant d'1,3 punts percentuals i quedar per sota del 2% de creixement. Aquesta situació "només s'ha produït quatre vegades" des de 1980, l'última durant la pandèmia de la Covid-19. L'organització comença l'informe dient que l'economia global està "amenaçada de descarrilar" un cop més, en aquest cas per la guerra a l'Orient Mitjà. El fons també avisa que, si la guerra no hagués començat, "el creixement global es revisaria a l'alça".
L'FMI ha assegurat que hi ha una "dificultat" per extreure conclusions a temps real, a causa de la situació actual i, en el millor dels casos, preveu una guerra que tindrà una "durada, intensitat i abast limitat" i que acabarà a mitjans de 2026. Segons l'organisme, si es compleixen els pronòstics, la previsió de creixement per a 2026 seria del 3,1% i, per a 2027, del 3,2%. Això significaria una rebaixa en comparació amb les previsions anteriors.
L'FMI encara fa un altre pronòstic més "sever", si hi ha una destrossa més gran en les infraestructures energètiques de la zona en conflicte. En aquest cas, l'economia creixeria enguany al voltant del 2% i la inflació arribaria al 5,8%, mentre que el 2027 s'incrementaria fins al 6,1%. L'informe publicat ressalta, a més, que els efectes del decreixement serien "més persistents" i que hi hauria altres augments de preus, al marge del cost del gas i del petroli.
En el pitjor dels casos, els preus del petroli es podrien doblar a partir del segon trimestre de l'any i es mantindrien durant el 2027, i no començarien a caure fins a 2028. El gas, en aquest cas, es triplicaria a Europa i a l'Àsia, i els preus dels productes d'alimentació apujarien un 5% el 2026 i un 10% el 2027. L'FMI preveu, en una situació "desfavorable", un increment del preu del petroli del 80% aquest 2026 i una reducció del 20% l'any que ve. El gas podria augmentar el cost en un 160% el 2026, i els aliments apujarien un 2,5%.
El cas de l'estat espanyol
En el cas de l'estat espanyol, l'FMI ha rebaixat la previsió de creixement aquest 2026 fins al 2,1% (-0,2 punts percentuals) i a l'1,8% per a 2027 (-0,1 punts). Ara bé, en una suposada situació més "desfavorable" per un augment més "important i persistent" en el temps dels preus de l'energia, l'economia es reduiria fins al 2,5% de creixement el 2026 i la inflació augmentaria fins al 5,4%.
Alerta per la despesa en defensa
L'FMI també ha alertat de l'increment de la despesa en defensa, una de les conseqüències d'un "panorama econòmic i geopolític profundament canviant". Aquest augment de la inversió "podria impulsar l'activitat econòmica" a curt termini, però "posar més pressió a la inflació i debilitar la sostenibilitat fiscal i externa, tot desplaçant la despesa social". Segons el fons, això podria "provocar descontentament i malestar social".
De cara a evitar futures crisis, l'FMI recomana ser més "eficients" en la despesa i gestionar les caigudes inesperades amb prudència. D'acord amb l'organització, cal "adreçar" les diferències domèstiques i "cooperar i prendre decisions coordinades" per restablir l'estabilitat en les relacions econòmiques internacionals. Aquests acords globals haurien de ser "predictibles, transparents i ben comunicats" per tal de millorar les oportunitats d'una integració comercial.
