Menys de 2 de cada 10 productes (15%) que es comercialitzen a Mercabarna provenen de Catalunya, segons l'informe Accions públiques per enfortir Mercabarna en l'alimentació sostenible de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), mentre que el 1988 era del 53%. En el mateix període, l'ocupació al sector primari a Catalunya ha caigut del 19,3% a l'11,6%, mentre que les importacions han crescut i les exportacions ja representen un 35% del total a Mercabarna.
Segons l'estudi, Catalunya ha reduït a la meitat la seva autosuficiència alimentària en mig segle i gairebé un 60% del que es menja prové d'altres territoris, alhora que la producció es dirigeix cada cop més a les exportacions. I és que, entre 2010 i 2020, les exportacions es van incrementar un 45% en volum i un 65% en valor. Tot plegat, en un context en què els preus han pujat més d'un 30% en cinc anys a l'estat espanyol.
El treball apunta a un fort declivi dels mercats municipals, que en el moment de la posada en marxa de Mercabarna representaven el 70% de les compres i actualment només suposen el 12%. També assenyala que el paper d'aquest mercat majorista en el sistema alimentari no és de simple receptor, sinó que influeix en la configuració de la cadena de subministrament, sent important "per a la supervivència del comerç alimentari tradicional". A més, afegeix, facilita l'operativitat dels grans majoristes i operadors logístics amb capacitat d'expansió global.
En aquest sentit, l'informe indica que des dels anys 90, les cadenes privades han crescut amb centrals logístiques pròpies a la Zona Franca, operant amb autonomia i prioritzant economies d'escala i productes globals. Això ha fet que Mercabarna s'hagi hagut d'adaptar per seguir sent competitiva. Malgrat tot, amb 600 empreses i dos milions de tones d'aliments comercialitzades anualment, Mercabarna és la principal infraestructura alimentària del sud d'Europa.
Propostes de mesures per iniciar un nou cicle
Davant d'aquesta situació, IDRA proposa un seguit de mesures que permetin obrir un nou cicle. Parteix de la base que hi ha una pagesia activa, una ciutadania cada cop més conscient i una infraestructura potent, "però el sistema alimentari no connecta la producció local, la distribució regional i el consum urbà". Per això, planteja la necessitat de desenvolupar nodes logístics descentralitzats per connectar la producció local amb el consum metropolità, impulsar la compra pública ecològica i de proximitat en menjadors escolars, hospitals i altres institucions públiques; incorporar clàusules ambientals i de circuit curt als contractes de lloguer de Mercabarna.
El treball afirma que és urgent una política alimentària comandada per les administracions públiques que sigui capaç de regular l'impacte social, econòmic i ambiental dels operadors privats. Per aconseguir que Mercabarna pugui esdevenir un actor important, competitiu i que s'anticipi a les crisis, l'informe planteja crear un consorci científic associat a Mercabarna i implementar un balanç ecològic i social integral. Al seu torn, sobre les administracions, proposa que impulsin un pla estratègic per la sostenibilitat i l'economia local i una política d'inversió orientada a l'alimentació sostenible.
