Els responsables d'OSSA presentant el model a l'aleshores president José Montilla. Foto: NDHonda, Yamaha, Derbi... i la propera a abandonar Catalunya com a centre de producció podria ser OSSA. Segons ha pogut saber Nació Digital, la mítica marca del trèvol de quatre fulles desapareguda als anys setanta, que al 2010 ha reaparegut al món del trial amb la innovadora OSSA TR280, té sobre la taula fins a tres ofertes procedents de governs autonòmics, i també alguna altra de l'estranger, perquè OSSA abandoni la seva fàbrica de Girona i es traslladi al seu territori.
Conscients de la importància vital de la indústria de la moto, –abans de l'anunci de Piaggio de traslladar la producció de Derbi a Itàlia, el Principat era el segon productor europeu de motos, i ara recula fins el cinquè lloc-, aquests governs ofereixen a OSSA tot un catàleg de prestacions per a garantir el desenvolupament del negoci amb cobertura total del projecte. Això inclou des de facilitats per a aconseguir el sòl industrial a preu més assequible per a instal·lar-hi la fàbrica, fins a avals públics per a crèdits, deduccions fiscals en impostos autonòmics i, en alguns dels casos, que el mateix govern tingui participació a l'empresa durant els primers anys per a reforçar la solvència del projecte.
La Generalitat no mostra interès
OSSA, al capdavant de la qual hi ha els empresaris gironins Joan Gurt i Jordi Cuxart, té compromesa per al 2012 la fabricació de 2.000 TR280 i 2.000 unitats del model d'enduro que es presentarà aviat. El disseny i producció integral de les motos a Catalunya dóna feina directa a una trentena de persones i en genera un centenar més amb les comandes a la indústria auxiliar. El pla estratègic de la companyia preveu assolir una facturació propera als 15 milions d'euros l'any vinent. Des que va anunciar el seu retorn com a marca el març del 2009, OSSA ha superat totes les expectatives. El seu prestigi internacional com a marca està intacte després de 25 anys de silenci, fins al punt que ha hagut de rebutjar diverses comandes perquè no les pot assumir: les instal·lacions de Girona s'han quedat petites, i cal finançament nou per a iniciar els projectes.
Malauradament, aquest prestigi encara no s'ha traduït en suport institucional i bancari al projecte. El febrer de 2010, els empresaris gironins presentaven el primer prototipus d'OSSA de trial a l'aleshores president de la Generalitat, José Montilla. La foto era esperançadora. Però un any després, aquella foto no ha passat de ser una anècdota més dels molts actes protocol·laris que fa un govern. Ni un sol gest per part de l'executiu català per caminar a costat d'una empresa que duu el nom de Catalunya a arreu del món i que, com han explicat els seus socis en més d'una ocasió, no busca subvencions ni regals, sinó suport institucional per a accedir al crèdit ordinari.
Ara, el nou govern d'Artur Mas tindrà una oportunitat d'or per donar suport al teixit empresarial, a emprenedors que han posat molts diners per tirar endavant un projecte que, més enllà de la simple fabricació de motos, és un projecte econòmic de país, una aposta clara pel coneixement en enginyeria de Catalunya i per la indústria autòctona. I ho fan malgrat que costa més diners.
Si l'executiu vol ajudar una indústria estratègica com la de la moto ha d'actuar amb urgència, encara que cregui que “el tancament de la planta de Derbi és un fet aïllat”, com assegura el portaveu del govern, Francesc Homs. No és pas un cas aïllat, és un avís nítid que aquest sector s'enfonsa a gran velocitat. OSSA no fa broma quan alerta que, si no troba suport a casa, haurà de marxar.
Rieju també té ofertes
OSSA no és l'única empresa del sector que ha estat temptada amb aquest tipus d'oferta. El fabricant de Figueres Rieju, que al maig començarà la producció d'un model elèctric, ha rebutjat “diverses ofertes per traslladar la producció a altres territoris de l'Estat, i fins i tot a l'estranger”, confirma el director de l'empresa, Jordi Riera. Amb tot, reconeix que “a nivell econòmic seria molt més profitós traslladar-nos-hi, perquè ens donen facilitats de tota mena, des dels terrenys per a construir-hi la fàbrica fins a rebaixes en impostos, accés al crèdit i menys burocràcia”.
La família propietària de Rieju, però, no vol deixar Catalunya: “som una empresa molt arrelada al territori, fa 75 anys que hi som, i encara que ara vivim temps complicats, amb una caiguda de la producció constant, seguim fent l'esforç de quedar-nos a casa”, sentencia el director de Rieju, que afegeix que “potser el més important ja no és tant que ens ajudin com que no ens posin tantes traves a tot”.
