Les incerteses econòmiques espanyoles intranquilitzen els mercats.

La prima de risc que s'ofereix per als bons espanyols a deu anys enfront dels alemanys ha arribat aquest divendres al matí als 472 punts, l'enèsim rècord en la constant escalada crítica en què ha entrat l'economia estatal.

La reforma financera aprovada divendres pel govern de Mariano Rajoy no sembla que hagi calmat els mercats, que també estan preocupats pel futur polític de Grècia, ara per ara incapaç de formar govern, i temen que la tensió social grega no es traslladi a d'altres països mediterranis, com ara l'Estat espanyol.

El 22 de novembre de l'any passat, just dos dies després de les eleccions al Congrés espanyol, la prima de risc estatal va arribar als 469 punts. Rajoy va aconseguir domar-la durant els primers mesos del seu mandat, fins al punt que l'economia estatal va començar el 2012 amb un valor del deute exigit per als bons espanyols a 10 anys (els que s'usen com a referència en l'evolució del conjunt del deute espanyol) situat en els 320 punts.

L'impacte de la segona reforma financera anunciada pel govern espanyol del PP divendres passat també ha estat negatiu a l'Ibex-35 que ha obert sessió amb pèrdues en tots els seus valors, liderant les majors caigudes els bancs, amb Bankia al capdavant (-3,38%), seguida de Santander (-3,33%), BBVA (-3,13%) i Banco Popular (-3,01%). El selectiu espanyol es torna a apropar al mínim anual de 6.800 punts.

Els darrers ajustaments que el govern espanyol imposa a la banca tornen a sacsejar, com era de preveure, els mercats. La segona reforma dels sistema financer del PP, i la quarta comptant les del govern socialista, estan tenint els seus efectes tant en el risc associat al bo espanyol com al parquet espanyol.

Per contra, els bons alemanys continuen el seu camí cap a mínims històrics i aquest dilluns es situen en l'1,52% en els mercats secundaris, confirmant-se com a valors refugi davant la inestabilitat de l'Eurozona.